Cercador per data

Cercador per data



LLISTA DE LLIBRES

LLIBRES PER A SOBREVIURE EN TEMPS DE POBRESA MENTAL. Alguns lectors fervents m’han demanat una llista de llibres per aquests dies gelats, quan la fredor de l’aire ambiental t’entra dins la carn de l’ànima, quan tens ganes de fugir lluny, dins els paradisos fascinants de la lletra, de les aventures dels personatges, de les narracions extraordinàries, de la literatura de bon de veres. I també m’han demant llibres d’ara mateix, fets per escriptors contemporanis que afiquen dins les seves obres allò que passa en el món, les palpitacions del nostre temps. I m’he posat a confegir obres d’aquí i d’allà, catalanes i traduccions i vet aquí el resultat. Puc assegurar que tots aquests textos tenen qualitats literàries, emperò cal cercar els que s’avenguin més amb l’estat d’ànim de cada moment, de cada situació.

 

[Quadre, Dessus, de Dolores Sampol]

L'escala de la borratxera.

Me’ls va explicar un senyor doctor fa anys, en una memorable sessió de tast de vins a Figueres on no vam passar –tal com ha de ser- del nivell 1. Ja no els recordava i avui els he pogut recuperar. Aquests són els sis graons de l’escala de la borratxera :

 

Temps d´innocència

No era la meva intenció comentar llibres en el bloc. Sempre rodejat de papers, durant el temps lliure prefereixo "escampar la boira". Per això aquesta secció es titula sortim i no cultura. Amb Temps d´innocència però hi he "entrepussat". És el llibre de la veïna! Sí com ho sentiu! L´altre dia el va presentar a l´Institut d´Estudis Ilerdencs en una sala plena de gom a gom. Què us en podria dir? És un llibre de poemes. El retrat d´una època diria jo... molt personal, però també col.lectiu. Segur que hi podreu reconèixer coses, o si més no us donarà l´oportunitat de sentir-les. Bé, no gaires, perquè el llibre és primet, un pro segons és miri, a més d´agraït de llegir. L´any passat ja va publicar Davant de la pissarra, també de poesia, sobre les seves experiències com a professora. Dos anys de veïns i dos llibres! Déu n´hi do! Però nou us confongueu, l´Aurora Marco no és una escriptora veterana: aquests són els seus primers dos llibres. Al meu parer, tota una descoberta! I no ho dic perquè ho assegurés l´escriptor que la va presentar, o perquè algún dia pugui necessitar sal, oli o ous, o saltar pel seu balcó quan m´oblidi les claus. És una intuició... 

Agricultura i canvi climàtic, informe de Stéphane Le Foll

                            

El canvi climàtic és un tema que enllaça, entre molts altres, amb l'agricultura; així, aquesta relació és la que destaca Stéphane Le Foll, eurodiputat socialista francès, publicada a la pàgina web RuralCat. En l'informe que ha elaborat detalla com l'activitat agrícola i el canvi climàtic estan relacionats: per una banda, l'agricultura és una de les activitats que comporten una certa emissió de gasos de l'efecte hivernacle i per una altra banda, el canvi climàtic afecta de manera directa als cultius i a l'alimentació. Juntament amb aquesta exposició referent a la relació entre tots dos elements, Le Foll en aquesta entrevista ha exposat algunes de les seves propostes.

Zutik Euskal Herria

He seguit, des del respecte, la no ingerència i la solidaritat, l'evolució del moviment basc d'alliberament nacional als darrers anys i avui m'afegeixo als molts amics de la causa de la llibertat que celebren l'aparició del document "Zutik Euskal Herria".

Polítics!!


                   I el poble què, què, queeè!!!

Una Catalunya sobirana i europea? és legítim, és necessari, és progressista.

En el marc de dues intervencions que em toca fer aquesta setmana (una demà divendres, a l 'Oficina del PE a Passeig de Gràcia en el debat sobre 'Catalunya, estat independent a Europa' i l'altra dissabte, en la Convenció sobre el Fet Nacional organitzada per ICV), he estat reflexionant sobre un afer que fa temps m'inquieta: on som i cap on volem anar en clau nacional catalana, en el nou espai europeu.

D'entrada una confessió, que ja no és nova, em temo: sóc dels qui durant molt de temps he defensat una visió federalista de l'Estat, dels qui considerava que allò que calia era convèncer els nostres amics i amigues de la resta de l'Estat per fer institucionalment visible la realitat plural, plurinacional i plurilingüística de l'Estat espanyol. Tanmateix, constato que a la resta de l'Estat ningú no creu en la necessitat d'avançar cap a una fórmula federal. Quin sentit té, per tant, seguir apostant per una opció que ningú més creu possible ni necessària?

Així doncs, ara sóc dels qui ens hem adonat que això no és factible i, a aquestes alçades, ja no sé si és desitjable, en tot cas en els termes com ho hem defensat fins ara. Segueixo pensant que el federalisme és una bona opció, però crec que aquest federalisme ha de ser en clau europea, i no estatal, i, per tant, l'ens a federar, en aquest cas Catalunya, i de manera més àmplia, els Països Catalans o Euroregió, ho ha de fer mirant cap a Europa amb l'objectiu clar de poder actuar en la política europea de manera directa i sense necessitat de passar per intermediaris a escala estatal que, ni són necessaris, ni creuen en aquesta concepció plural de l'Estat.

No tinc cap sentiment anti-espanyol, també vull deixar-ho molt clar. La meva reflexió no la fonamento en cap animadversió ni antipatia cap a les anomenades 'espanyes'. De fet, constato sovint, molt sovint, moltes complicitats en temes molt diversos amb gent d'altres comunitats autònomes, a la vegada que amb gent amb qui comparteixo país, llengua i cultura, sovint constato profundes divergències, de fons i de forma, en la manera de veure i interpretar el món, proper o llunyà.

No obstant, lamento les dificultats per tractar per part de les instàncies estatals el fet nacional català amb la normalitat i el respecte que li pertocaria. Per dir-ho en termes planers: del PP, quan era al govern, no esperava cap mena de complicitat en aquest sentit, però sí l'esperava d'un PSOE que es deia federalista. La decepció ha estat tal que jo no hi veig recorregut en aquesta opció.

Tot plegat em porta a la necessitat de redefinir el propi concepte identitari en termes propers als que usa Amin Maalouf: "La vraie question est de faire cohabiter au sein de chaque identité, toutes les appartenances qui constituent cette identité. Cette question se pose partout, en Europe par exemple. Faire cohabiter au sein de l’identité de chaque personne en Europe un facteur local, régional, national, et européen est difficile. Pour moi, chez qui ces appartenances viennent d’univers en conflit, c’est plus compliqué encore, mais je n’ai pas d’autre choix que d’essayer. On ne peut renier l’un des deux, il faut tenter de les concilier." En altres paraules, totes i tots tenim una identitat individual resultat d'una combinació singular de moltes d'altres, algunes de les quals ens venen donades, i d'altres són una opció.

És precisament la recerca d'aquesta identitat moderna de catalanitat europeïsta la que em serveix per estructurar la meva tesi, en tres parts:

1. Nou repte: construcció d'una nova identitat federalista, ja no estatal sinó europea

-Una identitat europea i catalana que evoluciona dia a dia (UE, globalització, immigració, ...)
-Necessitat de participació directa dels pobles i la ciutadania en la presa de decisions europees (llengua, presència parlament europeu, participació Consell UE,...)
-Constatació que no existeix una mentalitat federal ni voluntat de representar la diversitat nacional per part del govern de l'Estat.
-Eficiència en la gestió (subsidierietat, proximitat ciutadania, ...)
-Els Estats nació ja no serveixen per construir europeïsme (no volen cedir sobirania, ni cap a dalt ni cap a baix): ris de renacionalització.


2. Definir l'ens a federar: Euroregió (Pirineus-Mediterrània)


-Eines Tractat de Lisboa
-Construir un espai compartit a partir d'afinitats: social, econòmic, infraestructures, cultura, serveis, ...
-Trascendir els límits dels Estats
-Andorra com oportunitat


3. Com avançar (full de ruta)

-Desconexió de l'Estat i conexió amb Europa
-Riscos de l'aproximació estatalista (no ens calen més, sinó menys estats)
-Riscos de l'aproximació euroescèptica.
-Repte: connectar amb Europa, per via directa, sense intermediaris, però per fer més Europa.
-Enfortir Europa desde la dimensió catalana.

Continuarà...

Entendre l’anvers i el revers

Entendre /

l’anvers –escepticisme- /

i el revers –resistència de closca de tortuga-, /

 

i la introspecció amb més veritats: /

una moral /

sense recompensa ni càstig, /

 

com aquest ametller que es vincla /

talment un vell supervivent: /

ja arribarà el dia, /

 

i mentrestant la pluja de l’hivern /

que abeuri primaveres /

futures. ///////

 

 

 

Foto: Ametller, Son Llàtzer, Ciutat

 

 

 

 

 

Protesta del professorat per la sanció al director de l'IES Las norias

La Plataforma per la defensa de l'ensenyament públic rebutja l’actitud sectària, antidemocràtica i repressiva de la Conselleria per la sanció al director de Monfort
La Plataforma proposa actuacions als centres durant els 20 dies que dura la sanció
La Plataforma per l’Ensenyament Públic se solidaritza amb el director de l’IES Las Norias de Monfort del Cid per la inadmissible sanció de 20 dies de suspensió de funcions imposada per la Conselleria d’Educació.La Plataforma ha acordat avui iniciar accions contundents en tots els centres docents i en el carrer pel que considera una acció molt greu contra tota la comunitat educativa. Demà mateix, la Plataforma es concentrarà a la porta de Conselleria a les 10:30h amb cartells de Font de Mora cap per avall. Els representants sindicals abandonaran la Mesa Sectorial convocada a les 10h després de traslladar la seua més enèrgica protesta als representants de l’administració. Als centres i durant els 20 dies que dure la sanció, la Plataforma proposa:

- A partir de demà dur crespons o llaços grocs en solidaritat amb el director de Monfort;- Enviar escrits de solidaritat i protesta al Conseller d’Educació;

- Convocar concentracions de 10 minuts al pati per a visualitzar el rebuig a la sanció i lectura de manifest de rebuig;
La Plataforma està estudiant altres accions que es proposaran pròximament.
València, 16 de febrer de 2010

Semiclandestins

La postguerra ha quedat enrere. Ens deixen per fi els dies d'amagar-nos pels racons foscos tu i jo, com qui feia alguna cosa il·legal. Entre els fogons clandestins, cuinàvem el que podíem a deshora. Entretancàvem els ulls passejant la vista entre les ratlles de tots aquells papers que s'havien anat acumulant al llarg de les prestatgeries, buscant la llum.Se'n van per fi totes les ombres, i s'obren davant nostre tots els racons de les possibilitats. Per fi tenim la casa assortida de làmpades.  

Paginador



Accés de l'autor

Formulari d'accés de l'autor



Cercador per paraules

Cercador per paraules

Blocs recomanats

Enric Balaguer

A tall d'invocació

Enric Balaguer

"Dual-s. Tàpies davant de Tàpies"

Carles Bassaganya i Serra

Carles Bassaganya i Serra

Carles Bassaganya i Serra

Aquest divendres, acte inici de campanya al Ripollès. Teresa Jordà i Oriol Junqueras

Jaume Fàbrega

BONA VIDA

Jaume Fàbrega

PREMI BOTIFARRA DOLÁ

Els blocs per llistat alfabètic

Amb aquest cerca pots accedir als blocs mitjançant la lletra inicial. Si ho vols, pots veure el llistat de tots els blocs clicant a '[Tots]'.