Cercador per data
migrar
Migrar significa "Anar d'un lloc a un altre"
L'escola es bolca en Valor
Paisatge valorià: els detalls, els fins i els grossos, el treball, el procés d'un gran esforç col·lectiu, immens, en favor d'un home que ho mereixia, que ens va regalar molt més que no això. La riquesa d'una llengua culta, fresca, sòlida. Un repte i una setmana increïble, per als mestres i per als xiquets: el treball ja era fet, i calia eixir a gaudir-lo. Sí, havia estat dur, en alguns moments, però ha pagat la pena en tots els sentits. La disciplina, les hores d'escenari, la repetició, els ritmes, el siroll, l'adaptació de les partitures, les lletres noves, quatre-centes veus agraeixen a l'escriptor Enric Valor que puguem ser l'escola que som. Per molts anys.
Un homenatge de sis hores, polièdric, immens, en favor d'Enric Valor, va vestir l'escola d'emoció, d'un esperit que apareix els dies especials. Dissabte, ho va ser sens dubte, un dels dies especials de la història de l'escola. Gràcies a un equip de mestres formidable, lliurat amb coratge a la feina, a un equip de cuina i d'administració que són també mestres d'escola, per com viuen la dedicació i l'ensenyament, per l'esforç i l'entusiasme dels alumnes que ens fa de ser especials, per un compromís de les famílies que és un regal, tot plegat va contribuir a viure l'emoció en directe, a estimar-nos l'escola, a viure-la plenament. GRÀCIES.
l'escolagavina en favor d'Enric Valor
Un homenatge de sis hores, polièdric, immens, en favor d'Enric Valor, va vestir l'escola d'emoció, d'un esperit que apareix els dies especials. Dissabte, ho va ser sens dubte, un dels dies especials de la història de l'escola. Gràcies a un equip de mestres formidable, lliurat amb coratge a la feina, a un equip de cuina i d'administració que són també mestres d'escola, per com viuen la dedicació i l'ensenyament, per l'esforç i l'entusiasme dels alumnes que ens fa de ser especials, per un compromís de les famílies que és un regal, tot plegat va contribuir a viure l'emoció en directe, a estimar-nos l'escola, a viure-la plenament. GRÀCIES.
l'escolagavina en favor d'Enric Valor
"Los demócratas"
No m'agrada escriure sobre coses evidents. Sempre m'ha semblat ridícul i banal divagar sobre temes o qüestions que, es miren per on es miren, no permeten cap filigrana argumental: la discussió és sempre inòqua; un soliloqui absolutament eixut d'interès. Aquesta mena d'escrits només serveixen per desfogar-se. I això és, bàsicament, allò que pretenen aquestes paraules perquè l'espectacle "democràtic" que ens està oferint el PP, fins i tot abans de començar a governar, condueix el meu esperit cap a l'insult, la indignació i el menyspreu. El tema, d'evident com és, no dóna per a més. Tractaré d'evitar però, les paraules ofensives i les barbaritats que m'agradaria dir i que els protagonistes bé mereixen: l'improperi exacervat mai no és un bon recurs literari.
El PP, fent ús del seu poder absolut, ha impedit que Amaiur puga formar grup parlamentari propi al Congrès espanyol malgrat els 7 diputats que va aconseguir les passades eleccions. L'argument que esgrimeixen els dirigents del PP per evitar que l'esquerra abertzale tinga grup parlamentari propi és que Amaiur no ha assolit el 15% dels vots a totes les circumscripcions on es presentava -les tres províncies basques i Navarra-. Aquesta dada és -no cal dir-ho-, tècnicament certa: a Euskadi superaren amb escreix el 15% dels vots a Bizcaia, Guipuzcoa i Araba però a Navarra no; és quedaren a 14 dècimes (14,86%). Així doncs, l'aplicació estricta del reglament no permet Amaiur de tenir grup parlamentari propi. Tanmateix, aquesta decisió és d'una incoherència fora d'escala i, sobretot, és un greuge comparatiu de magnitud desconeguda. Hi ha dos precedents idèntics -ERC en 2004 i PNB en 1986- en els quals es va acceptar la creació del grup parlamentari propi malgrat que cap de les dues formacions no complien el requisit del 15%. Per si fora poc, el PP sí que ha acceptat la formació del grup parlamentari propi del partit filofeixista i espanyolista UPyD, malgrat que no arribà al 5% dels vots de tot l'Estat espanyol, requisit que exigeix el reglament -es van quedar bastant més lluny que Amaiur, 4'69%). Al llarg de les diferents legislatures de la jove però ja ben podrida democràcia espanyola, el reglament sobre la creació de grups parlamentaris ha estat aplicat d'una manera molt flexible fins al punt que no mai abans s'havia denegat la formació d'un grup parlamentari quan el percentatge de vots que hi mancaven era irrisori. De fet, pràcticament en totes les legislatures -és el cas actual d'UPyD- s'ha permés una argúcia política que permetia vorejar el reglament: el "prèstec" temporal de diputats d'altres partits. Però, clar, el cas d'Amaiur és diferent... Això mateix diu la impresentable Rosa Díez, presidenta d'UPyD, formació que sense complir el reglament podrà gaudir de grup parlamentari propi. Són esta mena de discussions a les quals em referia al principi de l'escrit: la "cosa" està tant clara que fa mandra d'escriure-ho. És evident: Amaiur no té grup parlamentari propi perquè és un partit basc i independentista. La resta d'arguments no fan més que evidenciar hipocresia i prepotència. Tot plegat, una declaració d'intencions, una petita mostra del tarannà despòtic i prepotent del partit que governarà l'Estat espanyol durant els propers quatre anys.
Tanmateix, Rosa Díez encara ha anat més lluny que el PP; no en té prou amb la injustícia -i, fins i tot, il·legalitat- que s'ha comès amb Amaiur. El seu ultranacionalisme espanyol que tant bé li està funcionant l'ha portat a presentar una iniciativa per a que el Congrès espanyol impulse un debat i una posterior votació amb l'objectiu d'il·legalitzar Amaiur, que compleix escrupulosament tots els requisits que demana la Llei de Partits i que obtingué el vist-i-plau de la Junta Electoral Espanyola per presentar-se a les eleccions del 20-N. Increïble... Volen il·legalitzar una formació plenament legal que, a més a més, ha estat la més votada d'Euskadi! La més votada! Veure per creure. La senyora Díez no té vergonya ni la coneix. Allò més greu és que els del PP -ja ho han demostrat moltes vegades- tampoc. I encara tenen la barra d'autodenominar-se "los demócratas"... Podrien, si més no, fer-li un favor a la paraula "demócrata" i demanar a la Real Academia Española de la Lengua que modifiqués aquesta entrada per ampliar-ne el seu camp semàntic i associar-la a d'altres conceptes, com ara "déspota", "prepotente" o "fascista". Així, com a mínim, usarien la paraula amb correcció i evitarien el seu galopant descrèdit.
El PP, fent ús del seu poder absolut, ha impedit que Amaiur puga formar grup parlamentari propi al Congrès espanyol malgrat els 7 diputats que va aconseguir les passades eleccions. L'argument que esgrimeixen els dirigents del PP per evitar que l'esquerra abertzale tinga grup parlamentari propi és que Amaiur no ha assolit el 15% dels vots a totes les circumscripcions on es presentava -les tres províncies basques i Navarra-. Aquesta dada és -no cal dir-ho-, tècnicament certa: a Euskadi superaren amb escreix el 15% dels vots a Bizcaia, Guipuzcoa i Araba però a Navarra no; és quedaren a 14 dècimes (14,86%). Així doncs, l'aplicació estricta del reglament no permet Amaiur de tenir grup parlamentari propi. Tanmateix, aquesta decisió és d'una incoherència fora d'escala i, sobretot, és un greuge comparatiu de magnitud desconeguda. Hi ha dos precedents idèntics -ERC en 2004 i PNB en 1986- en els quals es va acceptar la creació del grup parlamentari propi malgrat que cap de les dues formacions no complien el requisit del 15%. Per si fora poc, el PP sí que ha acceptat la formació del grup parlamentari propi del partit filofeixista i espanyolista UPyD, malgrat que no arribà al 5% dels vots de tot l'Estat espanyol, requisit que exigeix el reglament -es van quedar bastant més lluny que Amaiur, 4'69%). Al llarg de les diferents legislatures de la jove però ja ben podrida democràcia espanyola, el reglament sobre la creació de grups parlamentaris ha estat aplicat d'una manera molt flexible fins al punt que no mai abans s'havia denegat la formació d'un grup parlamentari quan el percentatge de vots que hi mancaven era irrisori. De fet, pràcticament en totes les legislatures -és el cas actual d'UPyD- s'ha permés una argúcia política que permetia vorejar el reglament: el "prèstec" temporal de diputats d'altres partits. Però, clar, el cas d'Amaiur és diferent... Això mateix diu la impresentable Rosa Díez, presidenta d'UPyD, formació que sense complir el reglament podrà gaudir de grup parlamentari propi. Són esta mena de discussions a les quals em referia al principi de l'escrit: la "cosa" està tant clara que fa mandra d'escriure-ho. És evident: Amaiur no té grup parlamentari propi perquè és un partit basc i independentista. La resta d'arguments no fan més que evidenciar hipocresia i prepotència. Tot plegat, una declaració d'intencions, una petita mostra del tarannà despòtic i prepotent del partit que governarà l'Estat espanyol durant els propers quatre anys.
Tanmateix, Rosa Díez encara ha anat més lluny que el PP; no en té prou amb la injustícia -i, fins i tot, il·legalitat- que s'ha comès amb Amaiur. El seu ultranacionalisme espanyol que tant bé li està funcionant l'ha portat a presentar una iniciativa per a que el Congrès espanyol impulse un debat i una posterior votació amb l'objectiu d'il·legalitzar Amaiur, que compleix escrupulosament tots els requisits que demana la Llei de Partits i que obtingué el vist-i-plau de la Junta Electoral Espanyola per presentar-se a les eleccions del 20-N. Increïble... Volen il·legalitzar una formació plenament legal que, a més a més, ha estat la més votada d'Euskadi! La més votada! Veure per creure. La senyora Díez no té vergonya ni la coneix. Allò més greu és que els del PP -ja ho han demostrat moltes vegades- tampoc. I encara tenen la barra d'autodenominar-se "los demócratas"... Podrien, si més no, fer-li un favor a la paraula "demócrata" i demanar a la Real Academia Española de la Lengua que modifiqués aquesta entrada per ampliar-ne el seu camp semàntic i associar-la a d'altres conceptes, com ara "déspota", "prepotente" o "fascista". Així, com a mínim, usarien la paraula amb correcció i evitarien el seu galopant descrèdit.
Per combatre la crisi: el dia d'Eurorà dio de música nadalenca
La música de Nadal té uns eficaces propietats exaltants i antidepressives. Entre les meves audicions favorites aquests dies figuren el Messies de Haendel i l'Oratori de Nadal de J. S. Bach.
Avui la Unió Europea de Radiodifusió ens ha delectat amb catorze hores de música nadalenca, en connexió successiva amb dotze emissores europees.
Clà udia i l'esperit de la muntanya
Clàudia és una xiqueta moderna que viu a una gran ciutat. Enganxada a maquinetes diverses, mòbils, ordinadors i internet, és enviada a cals avis a pasar l'estiu. Allí, enmig de la natura, amb els seus nous amics descobrirà el veritable esperit de la muntanya.
L'autora és Maria Josep Picó, periodista especialitzada en medi ambient i divulgadora científica. Actualment des de la Càtedra de Divulgació de la Ciència de la Universitat de València ens anima i ajuda a presentar els resultats d'investigació a la societat valenciana i a que l'opinió dels membres de la Universitat estiga present en els mitjans de comunicació.
L'obra, indicada per a nens majors de 8 anys, ens endinsa en els valors ambientals i ens indica els principals perills a que s'enfronta un ecosistema davant de la depredació humana. Clàudia, la protagonista, va descobrint de mica en mica els secrets de la natura i sobretot la seua lògica.
És aquesta una història intrèpida i divertida i amb un misteri per resoldre. I a més a més, al final de l'obra podem trobar un grapat de propostes didàctiques entre les quals es parla de la recuperació del món rural i del cel ple d'estrelles. Un encert ja que, a poc a poc, la reinvindicació d'un cel fosc es va incorporant en la llista de desitjos per aconseguir un món més net on els valors de l'ecologia hi siguen presents.
Xavi Sepúlveda és l'il·lustrador de l'obra. Treballa de freelance en diferents mitjans com ara Levante. També va treballar en les infografies de la desapareguda revista de medi ambient Nat, de la qual Maria Josep Picó n'era la directora.
Un bon regal per als nostres xiquets i nebots. Però una vegada llegit cal portar-los a la muntanya a buscar i descobrir, com va fer Clàudia, el veritable esperit de la muntanya.
L'obra es presentà el passat 28 de novembre a l'Aula Magna de la Universitat de València i comptà amb la presència de M.Àngels Ull, professora de la Facultat de Ciències Biològiques de la Universitat de València i presidenta de l'Associació Valenciana d'Educació Ambiental i Desenvolupament Sostenible (AVEADS), Carme Miquel, mestra, escriptora i ex presidenta de la Federació Escola Valenciana i William Colom, assessor ambiental i president d'Acció Ecologista Agró.
Foto: Clàudia i l'esperit de la muntanya. Josep Maria Picó, Andana Editorial, 2011.
Dibuixos Xavi Sepúlveda.
L'autora és Maria Josep Picó, periodista especialitzada en medi ambient i divulgadora científica. Actualment des de la Càtedra de Divulgació de la Ciència de la Universitat de València ens anima i ajuda a presentar els resultats d'investigació a la societat valenciana i a que l'opinió dels membres de la Universitat estiga present en els mitjans de comunicació.
L'obra, indicada per a nens majors de 8 anys, ens endinsa en els valors ambientals i ens indica els principals perills a que s'enfronta un ecosistema davant de la depredació humana. Clàudia, la protagonista, va descobrint de mica en mica els secrets de la natura i sobretot la seua lògica.
És aquesta una història intrèpida i divertida i amb un misteri per resoldre. I a més a més, al final de l'obra podem trobar un grapat de propostes didàctiques entre les quals es parla de la recuperació del món rural i del cel ple d'estrelles. Un encert ja que, a poc a poc, la reinvindicació d'un cel fosc es va incorporant en la llista de desitjos per aconseguir un món més net on els valors de l'ecologia hi siguen presents.
Xavi Sepúlveda és l'il·lustrador de l'obra. Treballa de freelance en diferents mitjans com ara Levante. També va treballar en les infografies de la desapareguda revista de medi ambient Nat, de la qual Maria Josep Picó n'era la directora.
Un bon regal per als nostres xiquets i nebots. Però una vegada llegit cal portar-los a la muntanya a buscar i descobrir, com va fer Clàudia, el veritable esperit de la muntanya.
L'obra es presentà el passat 28 de novembre a l'Aula Magna de la Universitat de València i comptà amb la presència de M.Àngels Ull, professora de la Facultat de Ciències Biològiques de la Universitat de València i presidenta de l'Associació Valenciana d'Educació Ambiental i Desenvolupament Sostenible (AVEADS), Carme Miquel, mestra, escriptora i ex presidenta de la Federació Escola Valenciana i William Colom, assessor ambiental i president d'Acció Ecologista Agró.
Foto: Clàudia i l'esperit de la muntanya. Josep Maria Picó, Andana Editorial, 2011.
Dibuixos Xavi Sepúlveda.
"Hoje aqui, aprendemos a jogar futebol"
Sembla que aquest noi no encaixa gens en el Reial Madrid.
Homenatjant la Mancomunitat i sa Gent
Avui 18 de desembre es recorda l'efemèride de la signatura a Madrid, per part del rei Alfons XIII, del decret per a la creació de mancomunitat de diputacions provincials. L'any 1913 va encetar una etapa llargament recordada a Catalunya pel lideratge d'Enric Prat de la Riba. La creació de la Mancomunitat de Catalunya va ser un dels intents per crear una administració pública al servei d'un país, tal com havia expressat Prat de la Riba amb "La Nacionalitat Catalana". En pocs anys la seva tasca va servir per modernitzar el país i va plantar les llavors de la collita que assoliria la seva maduresa durant els anys de la República.
L'intent de reforma que volia fer-se extensiu a l'estat espanyol va ser esclafat per la Guerra dels Tres Anys. Del 1913 fins al 1931 ja es va veure que les Espanyes no estaven disposades a anar més enllà, i la monarquia va caure perquè havia tallat precisament allò que els hauria pogut salvar: la via reformista, amb l'adveniment de la dictadura de Primo de Rivera.
Quan es visita la Casa Museu de Prat de la Riba a Castellterçol ens podem fer una idea més propera dels valors que va defensar el patrici català: una casa benestant, però sense cap luxe, on l'austeritat no calia pregonar-la, ja que hi era present. Detalls com l'escriptori doble, amb calaixos darrera per a ell, i davant per al seu secretari, o un seient amb doble respatllera per a esquerrans i dretans, donen la idea d'aquest esperit. El co-mandament, que era entre qui manava i a qui servia. Això, i saber envoltar-se d'un gran equip de gent preparada, sense pensar en el seu carnet o partit polític.
L'intent de reforma que volia fer-se extensiu a l'estat espanyol va ser esclafat per la Guerra dels Tres Anys. Del 1913 fins al 1931 ja es va veure que les Espanyes no estaven disposades a anar més enllà, i la monarquia va caure perquè havia tallat precisament allò que els hauria pogut salvar: la via reformista, amb l'adveniment de la dictadura de Primo de Rivera.
Quan es visita la Casa Museu de Prat de la Riba a Castellterçol ens podem fer una idea més propera dels valors que va defensar el patrici català: una casa benestant, però sense cap luxe, on l'austeritat no calia pregonar-la, ja que hi era present. Detalls com l'escriptori doble, amb calaixos darrera per a ell, i davant per al seu secretari, o un seient amb doble respatllera per a esquerrans i dretans, donen la idea d'aquest esperit. El co-mandament, que era entre qui manava i a qui servia. Això, i saber envoltar-se d'un gran equip de gent preparada, sense pensar en el seu carnet o partit polític.
El nou nomenclà tor de Google Maps
Els mapes de Google han decidit traduir al castellà tots els noms de carrers i places de Catalunya. En el cas de Barcelona, la tasca es pot donar per acabada; fora de Barcelona, depèn dels llocs.
La República dels homes cultes de Havel
Ha mort Václav Havel, indiscutible protagonista de la denominada "revolució de vellut" txecoslovaca, exemplar procés de transició a la democràcia, d'integració a Europa i de resolució pacífica del contenciós nacional txec-eslovac no resolt fins llavors. També era un significat dramaturg i una figura respectada més enllà del seu país per la seva defensa dels drets humans. Va rebre els premis Carlemany i Internacional de Catalunya.
Així pensava Václav Havel: "Pot ser que em preguntin amb quina República somio. Us contestaré: amb una República independent, lliure, democràtica, amb una República econòmicament pròspera i, alhora, socialment justa. En altres paraules, amb una República humana que serveixi l'home i per això pugui esperar que l'home li serveixi també a ella. Amb una República d'homes cultes, ja que sense ells no seria possible resoldre ni un sol dels nostres problemes humans, econòmics, ecològics, socials i polítics. I en la qual poder dir: 'el teu govern ha tornat a tu, poble meu!'". (extret i traduït de: Václav Havel, Discursos políticos, Espasa-Calpe, 1992)
Així pensava Václav Havel: "Pot ser que em preguntin amb quina República somio. Us contestaré: amb una República independent, lliure, democràtica, amb una República econòmicament pròspera i, alhora, socialment justa. En altres paraules, amb una República humana que serveixi l'home i per això pugui esperar que l'home li serveixi també a ella. Amb una República d'homes cultes, ja que sense ells no seria possible resoldre ni un sol dels nostres problemes humans, econòmics, ecològics, socials i polítics. I en la qual poder dir: 'el teu govern ha tornat a tu, poble meu!'". (extret i traduït de: Václav Havel, Discursos políticos, Espasa-Calpe, 1992)
Paginador
Accés de l'autor
Cercador per paraules
Blocs recomanats
Els blocs per llistat alfabètic
Els blocs per temes
- Ciència i ensenyament
- Comunicació
- Cultura i llengua
- Economia
- Esports
- Ordinadors i internet
- PolÃtica i govern
- Societat
- Territoris i viatges
- Universitats
- Endeblocs
- Blocs personals
- BerguedÃ
- Capcir
- Conca de BarberÃ
- Eivissa i Formentera
- El Baix Vinalopó
- El Camp de Túria
- Europa
- Garraf
- Garrigues
- Garrotxa
- Gironès
- La Costera
- L'AlacantÃ
- L'AlcoiÃ
- L'Alt Palà ncia
- La Marina Alta
- La Marina Baixa
- La Plana Alta
- La Plana Baixa
- La Ribera Alta
- La Ribera Baixa
- La Safor
- La Vall d'Albaida
- L'Horta
- Mallorca Occidental
- Mallorca Oriental
- Mallorca Septentrional
- Maresme
- Món
- MontsiÃ
- Noguera
- Oceania
- Osona
- Pallars JussÃ
- Pallars SobirÃ
- Pla de l'Estany
- Pla d'Urgell
- Priorat
- Ribera d'Ebre
- Ripollès
- Rosselló
- Segarra
- SegriÃ
- Selva
- Solsonès
- Tarragonès
- Urgell
- Vallès Occidental
- Vallès Oriental
- Vallespir
