Després de la salvatge agressió al periodista ultraconservador Hermann Tetsch, actualment presentador del programa de Telemadrid “Diario de la noche”, tinc que condemnar aquesta agressió, perquè estic en contra de la violència d'aquest tipus, però molt més rotundament condemno el linxament moral al qual és sotmet el “xouman ” Gran Wyoming, no des de que es va conèixer l'agressió, sinó des de que ell va fer una paròdia al seu programa de La Sexta de certes paraules amb violència latent que en Tetsch va dir.

“Habemus” un nou “cas Rubianes”, tinc la sensació; el gran còmic gallec-català no va poder veure net el seu nom de tants injustos atacs abans de morir d'aquesta terrible malaltia que és el càncer, el mes de Març d'aquest any. N’espero que finalment, en Wyoming surti endavant com va fer la revista “El Jueves” amb el linxament que va patir per la seva portada amb els Felipe i Letizia en actitud sexual (a mi em va fer molta gràcia la portada, el dia que la vaig veure als quioscos): no solament “El Jueves” no ha desaparegut pas, sinó que va triplicar les seves vendes.

Tornant al desagradable afer d’en Tertsch, cal denunciar també l'odi, la mala convivència i d’altres coses que gent com ell van sembrant. I provoca la resposta elegant i decidida dels que voten “sí” a les consultes per la independència a Catalunya.

¿Qué no s'han parat a pensar que l'Espanya que ells representen no interessa gaire? Que no s'han parat a pensar que hi ha gent que no li agrada gens el que ells pretenen imposar amb els seus atacs, les seves desqualificacions, les seves enveges, els seus boicots i els seus menyspreus a tot el que no sigui com ells volen? Ara intentaran esprémer la llimona fins a l'última gota, i ja és lamentable.

Per això els diuen la “caverna”, ja que el que tant defensen és antiquat i que no es fa a Europa. I el pitjor és el “remei” que proposen alguns membres d'aquesta “caverna” contra en Wyoming i el seu públic: recloure'ls en camps de reeducació xinesos, com els que hi havia en la dictadura d’en Mao Zedong. Això ja demostra com son tant de perillosos, alguns d'aquests individus, ja que es creuen il·luminats per Déu per actuar com si fossin la mateixa Inquisició, “Santa” per a ells.

A Europa, com a dic, serien tractats com a empestats, políticament parlant, igual que es considera a la Inquisició espanyola. Per sort, allò d'Hermann Tertsch és un incident aïllat, encara no s'ha agredit a ningú més.

Per l'altre costat, fins i tot recordo els néts de l'ultradretà Blas Piñar agredint davant de tothom a l'actor i a l'autor del monòleg teatral “Me cago en Dios”, al mateix teatre (l'autor, per cert, és cunyat d'Esperanza Aguirre) o la bomba que afortunadament no va esclatar al Teatre Alfil de Madrid durant la representació de “La revelación” de Leo Bassi, posada per ultradretans i que a punt vam estar de patir jo i la meva exnòvia, per que vam ser en aquest teatre, veient una obra que es representava tot just abans. Aquesta gent és el que en Joan Barril qualificava en un article seu del Diari de Catalunya, parlant de les consultes soberanistes, “l'Espanya real d'avui dia és el miratge de l'Espanya possible”.

Una Espanya, l’ultraconservadora, no pas la moderna, que era la que en Pepe Rubianes va qualificar d'aquella manera ja coneguda. Això és el més trist, que aquesta gent extremista ocupi el lloc de l'Espanya moderada, que no es veu amb prou feines per cap lloc.

Ah, veuen que no he nomenat a Silvio Berlusconi, el qual també va patir una terrible agressió a un míting, oi? És el mateix que he dit, i no serveix que tingui una agressió. Ni és admissible. Vulguem o no, va ser escollit democràticament, i només votant en contra seva en properes eleccions (que hauria de fer la Itàlia democràtica, que ara està adormida) se li podrà treure del càrrec.

Al Hermann Tetsch, se li podrà treure d’on hi és deixant de veure el seu programa, i quan vegin que l'audiència és massa baixa, li canviaran per un altre, com es fa a les televisions amb els programes que no interesen gens. I Telemadrid, des de que porta aquesta tendència ultraconservadora, només és vista pels incondicionals de la seva ideologia. Jo, porto sense veure-la diversos anys.

Avui, n’hi ha el debat al Parlament català de la prohibició o no de les curses de toros a Catalunya. Vaig fer mesos enrera un article defensant d’aquesta prohibició d’un espectacle bàrbar, tot i que mai no he sentit cap interès per ell, sigui a favor o en contra.

Us deixo d’alguns acudits del tema i també un article de la revista satírica francesa “Charlie Hebdo”, la qual es va manifestar també en contra rotundament, almenys contra les curses de toros a França, que també n’hi ha, tot i que de manera ben diferent a l’Estat espanyol.

http://www.charliehebdo.fr/la_puce/corrida

Texte íntegre també en aquest enllaç:

http://blogs.que.es/6527/2009/12/18/debat-sobre-prohibicio-les-curses-toros-catalunya