Cercador per data

« Novembre 2009 »
dl	dt	dc	dj	dv	ds	dg
						1
2	3	4	5	6	7	8
9	10	11	12	13	14	15
16	17	18	19	20	21	22
23	24	25	26	27	28	29
30

"Les veus del Pamano", líder destacada d'audiència

julianjuanlacasa
enllaç permanent
dimecres, 18 de novembre de 2009 | 23:22h

17/11/2009 - 20.000 visionats des de tv3.cat

"Les veus del Pamano", líder destacada d'audiència

Les veus del Pamano

Enllaços relacionats

Web de "Les veus del Pamano"

Els dos capítols de la sèrie de TV3 van tenir una audiència mitjana total de 667.000 espectadors. Els pròxims dies en sortirà a la venda el DVD.

"Les veus del Panamo", la sèrie de TV3 basada en la novel·la homònima de Jaume Cabré, ha tingut una quota total del 21,3% i una audiència mitjana de 667.000 espectadors, al llarg dels dos capítols. A més, la sèrie va despertar l'interès de bona part dels espectadors, ja que 1.917.000 persones van seguir la trama, com a mínim durant un minut, els dos dies d'emissió, que va ocupar 188 minuts de la graella del dilluns 16 i del dimarts 17.

El segon capítol, emès dimarts 17 de novembre a partir de les 22.20, després del programa "APM?", va ser vist per una mitjana de 595.000 espectadors, amb una quota del 19,7%. En el moment de màxima audiència, les 23.51, hi havia 678.000 espectadors seguint la sèrie, amb una quota del 25,3%. I va ser el tercer programa més vist a Catalunya, darrere de dos més de TV3: l'"APM?", que va ser líder, i el "Telenotícies vespre", que va quedar en segon lloc.

"Les veus del Pamano" ha tingut també un gran seguiment per internet. El primer capítol ha tingut, en poc més de 24 hores, més de 14.000 visionats, i ahir va ser el vídeo més vist del portal de TV3 (www.tv3.cat). El segon capítol ha tingut, ara per ara i fins a les 13.00 d'avui, més de 3.700 visionats. Per la seva part, la web de la sèrie, www.tv3.cat/lesveusdelpamano, ha registrat des de l'1 de novembre 42.000 hits, dels quals més de 28.000 corresponen als dos últims dies.

Per últim, cal assenyalar que a finals de setmana es posarà a la venda el DVD amb les imatges dels dos capítols de la sèrie.

(Article a la pàgina web de Televisió de Catalunya)

Vídeos dels capítols de la sèrie:

http://www.tv3.cat/videos/1623399

http://www.tv3.cat/videos/1623409

Interesant sèrie de TV3. No té res a envejar de les telecomèdies espanyoles.Amb nomès telecomèdies i intrigues morboses d'alta audiència no garanteix pas qualitat. Enhorabona als actors i productors.

URL Permanente

Cultura alemanya i catalana

julianjuanlacasa
enllaç permanent
dimecres, 18 de novembre de 2009 | 11:01h

18/11/2009 LA RODA

Cultura alemanya i catalana

JOSEP-MARIA Terricabras

Com que tot passa tan de pressa, potser ja gairebé no recordem que la Fira del Llibre de Frankfurt del 2007 va tenir la cultura catalana com a convidada d’honor. En aquell moment, va ser un fet de gran repercussió: d’una banda per algunes absurdes discussions sobre què és la cultura catalana –dubte impossible en cap altra llengua i cultura del món–; de l’altra, per l’efecte extraordinàriament beneficiós que aquella gira va tenir per al coneixement de la nostra cultura arreu, però molt particularment a Alemanya.
Entre les moltes iniciatives desplegades en aquella ocasió, l’Institut Ramon Llull va publicar dos volums titulats Carrers de frontera, que volien mostrar, com deia el subtítol, els «passatges de la cultura alemanya a la cultura catalana». Quan un repassa aquell conjunt de 950 pàgines tan ben editades, pot comprovar la importància que ha tingut la cultura alemanya en la història recent de la nostra literatura i del nostre pensament, així com en la nostra música, en la ciència o en l’art en general.
Dilluns passat vam tenir ocasió de presentar aquests dos volums a Berlín i de reflexionar en veu alta molt expressament sobre la recepció (i vigència) de la filosofia alemanya contemporània no solament a Catalunya sinó també a Espanya i a l’Amèrica Llatina. S’hi han llegit textos en prosa i també poesies d’autors alemanys i catalans. I hem comptat amb la participació d’Ulisses Moulines, nascut a Caracas, criat a Barcelona i catedràtic de filosofia a la Universitat de Munic.
Avui que es parla tant de globalització, fa goig de constatar que la cultura catalana ha estat sempre una cultura oberta, no solament en la producció literària i teòrica, sinó també per l’experiència vital de la seva gent. Alguns pensen que les cultures –com les economies– s’han de protegir i tancar. En discrepo completament. Estic convençut que la cultura catalana encara és forta i atractiva justament perquè no s’ha tancat mai i sempre ha estat receptiva, acollidora. Per això convé que comparteixi els escenaris del món: perquè quan escolta, també és escoltada.

Enmig dels escàndols Millet i d’altres, sempre n’hi ha alguna cosa que camina sense fer soroll i assoleix d’èxits pel seu compte. La nostra cultura (en Bill Clinton es va quedar gratament sorprès de que Catalunya hi hagi pogut conservar la llengua i la cultura sense tenir un Estat propi) l’ha assolit. Un gra de sorra, potser, però també en Jesús va començar amb nomès dotze Apòstols.

“A LA DERIVA” de Ventura Pons

julianjuanlacasa
enllaç permanent
dimecres, 18 de novembre de 2009 | 02:04h

Per tercera ocasió, en Ventura Pons hi adapta una novel·la de Lluís Anton Baulenas, que ja va adaptar en “Amor idiota” i “Anita no perd el tren”. És la història d'Anna (Maria Molins), excol·laboradora en una ONG a l'Àfrica, que treballa com a vigilant de seguretat a un sanatori dels afores de Barcelona. Un dia, decideix deixar el seu marit (Miquel Sitjar, “Mirall trencat”) i instal·lar-se en la “roulotte” ambulant del seu amic Carducci (Albert Pérez), zelador de l'hospital. L’Anna s'instal·la a un càmping, però acaba farta del vigilant del mateix que l'assetja (Óscar Rabadan), per la qual cosa, amb l'ajuda d'una parella d'estrangers, li fan una pallissa i se'n van d'allà. S'instal·la finalment a l'aparcament d'una gasolinera i allà fa amistat amb el quiosquer (Marc Cartes, “Animals ferits”, “Poble Nou”, “Ventdelpla”…) i amb el matrimoni d'una catalana (Mercè Pons, “El perquè de tot plegat”) i un indonesi, que dirigeixen el restaurant. S'alterna tot això amb imatges de les guerres que asolan l’Àfrica i on Anna va ser amb l'ONG i en va prendre part, amb les massacres d'uns i els altres. Hi arriba un dia cap a l'hospital un misteriós ferit, enviat pel jutjat, al qual diuen Giró (Roger Coma), i ella tot just es fixa en ell obsessivament… El títol original de la novel·la, “Àrea de servei”, va ser canviat pel més expressiu “A la deriva”. En Pons ha fet això amb les altres adaptacions del mateix escriptor. Interessant pel·lícula, menys aconseguida que les magnífiques “Barcelona (un mapa)” i “Forasters”, justament els seus dos anteriors films, però en Pons aconsegueix una història amb ganxo i amb les seves coses habituals sense prejudicis. Llàstima que com passa els darrers anys, ha estat malament distribuïda i ignorada, però es mereix una visió, més que no pas d’altres pel·lícules que omplen els cinemes. En papers secundaris, en Boris Eizaguirre fent d'escriptor i un insòlit Fernando Guillén com un pacient de l'hospital que només en pot rondinar.

A LA DERIVA: * * *

http://www.imdb.com/title/tt1454605/

www.youtube.com/watch?v=E3Gbr1nK18k

Sies.tv

“SICKO” de Michael Moore

julianjuanlacasa
enllaç permanent
dimecres, 18 de novembre de 2009 | 01:59h

Inexplicablement, aquest agut documental de Michael Moore sobre la nefasta cobertura sanitària als Estats Units, que el porta a figurar en el lloc 37 del rànking, només per sobre d'Eslovènia, ha trigat temps a arribar als nostres cinemes, i va durar poc en cartellera. Ara que ha sortit en DVD, he pogut veure-la a casa i puc dir que és un documental interessant, potser llastat per l'egocentrisme habitual d’en Moore i la seva peculiar manera de veure-ho tot, de vegades amb molta demagògia, però el que compte no és res de simple. Ara que el nou President dels EUA, en Barack Obama, ha aconseguit començar la possible reforma sanitària, amb l'oposició paranoica dels ultraconservadors, en Moore ens mostra diversos casos, potser escollits a l'atzar, però representatius de gent necessitada de cures sanitàries que a Europa no ens costa res de calers (això, el paga la Seguretat Social), mentre que als EUA, és la ruïna per a molta gent, perquè les factures dels hospitals són comparables a allò que cobra en Cristiano Ronaldo en un mes. Com a exemple lapidari, ens mostra a un home que ha de posar-se ell mateix punts de sutura en un genoll, amb agulla i fil, perquè li cobrarien una barbaritat. O qui va patir l'amputació de dos dits per una serra, havent d'escollir només salvar un per que només li costava 12.000 dòlars (l'altre, 20.000)… En Moore se'n va cap al Canadà, Gran Bretanya i França a veure com funciona la Sanitat allà, i el que hi veu, com americà, li sorprèn, però entén que és mil vegades millors que no pas el que n’hi ha, en el seu país. O a Cuba, cap a on hi arriba amb diversos antics voluntaris de l'11-S, ja que a la base de Guantánamo hi ha “cobertura sanitària universal”… Molt intel·ligent denúncia, amena i clara. Destaco la discussió que en Moore té amb els seus parents canadencs, amb l'ex diputat laborista britànic, el seu recorregut per París i l'hospital de L'Havana. Als extres del DVD, hi és l'entrevista íntegra a la metge Alina Guevara, filla del “Che”, que en la pel·lícula només hi surten uns segons.

SICKO: * * * *

http://www.imdb.com/title/tt0386032/

www.youtube.com/watch?v=RzBC0fD1pNc