Els fets han desmentit la portada d'El Periódico el mateix dimarts, a una velocitat que deu haver incomodat algun professional d'aquella casa. No ha durat ni 24 hores, la validesa d'aquesta portada de segon dia de campanya. "Zapatero no veu prioritari "ara" pactar amb Mas", obria ahir la primera plana el popular rotatiu barceloní. La realitat, però, ha estat una altra. Encara que hagi estat "in extremis". L'encaixada entre Solbes i Duran per certificar la retirada de l'esmena a la totalitat del projecte de pressupostos de l'Estat per al 2007 presentada per CiU ha estat la foto de la sessió d'aquest dimarts al Congrés. El PNB i CiU s'han desmarcat del PP de Rajoy. La federació nacionalista tenia una necessitat imperiosa de fer-ho, especialment l'endemà que Mas anés el primer dia de campanya al notari a comprometre's que no pactaria amb el PP de Piqué almenys durant la propera legislatura catalana. Duran, que és l'home de CiU a Madrid, ha fet marxa enrere, per a major incomoditat d'un Montilla que pateix en pròpia pell que Zapatero vagi olímpicament a la seva. El PSOE, tant somrient ahir al Congrés amb Duran i Sánchez Llibre, neda i guarda la roba al marge dels interessos del PSC a Catalunya. Visca els pressupostos socials de l'avi Solbes!

Titulava El Periódico que Zapatero defugia el pacte amb Mas, oi? Res més lluny de la realitat. La sociovergència s'ha visualitzat al Congrés. El PSOE torna als vells aliats de sempre: els nacionalistes bascos i catalans. Els primers, sempre més murris. Els segons, ja ho sabem. La qüestió és desplaçar ERC perquè són socis parlamentaris inoportuns per als interessos del PSOE. I minimitzar el paper d'IU-ICV tant com es pugui.

Madrid es confirma com a escenari ideal per a la sociovergència. Mas va certificar-ho a La Moncloa. Ara li ha tocat a Duran, entre els passadissos a la carrera de San Jerónimo. El socialcristià s'apunta així un mèrit més en la seva particular cursa cap a un ministeri de Zapatero. Mas, President; Duran, ministre, i aquí tots contents. El compromís inversor de l'Estat a Catalunya i l'execució d'una llei de lleis anomenada Estatut d'Autonomia és una altra qüestió. ¿Què està lligat? No gaire res. Montilla ho ha reconegut: CiU fa un "gratis total".

Tots contents, és clar, menys Montilla, que ahir feia de diputadet del grup inexistent del PSC al Congrés, diluït entre els seus companys del comitè federal del PSOE i absolutament eclipsat pel polític que llueix la calva més envejada del Congrés. Una testa que somia amb ser ministre. Un càrrec, irònicament, que Montilla ha hagut d'abandonar forçadament per llençar-se a l'aventura d'unes eleccions que perd a totes les enquestes, menys aquesta. Encara que la cadena Ser ens sotmeti a aquesta dutxa escocesa demoscòpica. Avui blanc. Demà negre.

Mentrestant, Mas i La Vanguardia a la seva. Que és la mateixa. El diari del Grup Godó ha abandonat la idea de sociovergència per fer un pas més endavant perquè, aparentment, una victòria còmoda de CiU els sembla possible. Episodis tipus Xavier Sala-i-Martín [Montilla: "Ets un sectari. Què t'has cregut!"] i l'escàs espai que dediquen a les forces alienes al bipartidisme ajuden a crear-se aquesta idea.

La resta, pecatta minuta.

[Continuïtat lògica (o no): Eleccions 2006]

Els blocs ecosocialistes protagonitzen una revolta virtual en favor d'una reedició, millorada, del govern d'esquerres i catalanista. ¿Qui havia dit que el Tinell seria irrepetible? Joan Saura [web] és l'únic presidenciable que aspira a formar part d'un govern d'esquerres. No se n'amaga. Al contrari. En fa gala. ICV-EUiA juga la carta inequívoca d'un executiu que deixi CiU i el PP a l'oposició. ¿Haurà servit de revulsiu el polèmic ConfidencialCAT? El tripartiit era un cadàver polític que revifa, ja sigui de la mà de David Madí o d'una militància ecosocialista que ha respost massivament a la campanya "CDCUDCOPUSDEIPP, o govern d'esquerres" liderats per Màrius Garcia, secretari d'Organització d'ICV i blocaire actiu en aquesta campanya.

Les enquestes bufen a favor dels ecosocialistes, que pretenen recollir vots que valorin la seva estabilitat al Govern. ¿Qui sap si la desmobilització socialista i el desegany maragallista li pot engreixar el cabàs electoral als ecosocialistes per Tots Sants? De moment, però, la bloquesfera ecosocialista transmet optimisme per les expectatives demoscòpiques i dinamisme a la xarxa. S'han activat, encara que just abans de l'arrencada de la campanya. Ho fa la candidata de Joves d'Esquerra Verda Laia Ortiz, que amb 27 anys té moltes probabilitats d'obtenir un escó al Parc de la Ciutadella. El cap de llista per Tarragona, Daniel Pi, també s'apunta a la crida a la bloquesfera per un govern d'esquerres. El jove comunista Sandro Maccarrone torna a respirar, al seu bloc vull dir, amb el mateix desig. L'ecologista Antoni Garcia deu anar just de temps, perquè s'ha limitat a penjar el logo.

La visió més elaborada i polièdrica, en aquest cas, ens l'aporta l'eurodiputat Raül Romeva, que analitza del bipartidisme al debat de coalicions. (Properament publicaré en aquest bloc una entrevista amb el blocaire Romeva). Precisament del bipartidisme reflexiona Enric de Vilalta Pach, president d'ICV a l'Eixample barceloní.


Per cert, incorporo el bloc de Ricard Blasco, militant d'ICV de Rubí, ciutat del Vallès Occidental en què el PSUC i ICV havien ocupat l'alcaldia en èpoques glorioses de Miquel Llugany i Eduard Pallejà. Ara, però, l'alcaldia és per al PSC, en mans de Carme Garcia, i a l'ecosocialista Núria Buenaventura li toca pedalar per tornar al govern municipal.

[Blocs dels ecosocialistes Ortiz, Boix, Balart, Suñé i Puig]