Joan F. Mira ens dóna una magnífica notícia.

• jotajotai
• enllaç permanent
• Llibres i literatura
• dilluns, 18 de gener de 2010 | 23:36h

Un apunt apressat a causa de l'hora i el cansament del dia però que val la pena d'escriure si serveix per començar a escampar una magnífica notícia.

Al final de la primera sessió dels diàlegs "Joan Francesc Mira. Ciutadà escriptor" que es celebren avui i demà a La Pedrera Mira ha fet un parlament amb el títol "Dante i el darrer viatge d'Ulisses" en el transcurs del qual ha anunciat que està treballant en la traducció de l'Odissea.

Coneixent les seves versions dels Evangelis i de la "Comèdia" i el rigor habitual en el mestre cal pensar que la versió del mític text d'Homer serà de les que faran època.  (n'hi ha més)

• Vull llegir la resta de l'article

Convocada l´assemblea de Barcelona Decideix el proper dissabte 23 de gener

• marcbel
• enllaç permanent
• Independentisme
• dilluns, 18 de gener de 2010 | 23:19h

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

Joan Bardina i el centenari del darrer curs de l'Escola de Mestres

• jmcervello
• enllaç permanent
• dilluns, 18 de gener de 2010 | 21:53h

Hi ha un carrer a Sant Boi que es diu Joan Bardina. Els més observadors trobaran en una de les seves façanes una placa que recorda que allà va néixer, el 27 de maig de 1877, en Joan Bardina i Castarà, pedagog i mestre de Mestres, fundador de l’Escola de Mestres. El curs 1909-10 va ser el darrer curs d’aquesta institució capdavantera,  aquest 2010 és, doncs,  el centenari  de la seva darrera activitat. Per l’Escola de Mestres va passar tota una generació de mestres que entraven en contacte amb la més moderna pedagogia i amb els representants de la intel.lectualitat, les ciències i les lletres del moment. De la mateixa manera que l’educació dels nens i nenes era entesa com una formació integral, el magisteri havia de transmetre molt més que la instrucció. Els alumnes de l’Escola de Mestres obtenien un títol oficial amb el compromís de romandre a l’escola tres anys més en formació. “Això donarà la mesura del valor que li donem al tros de cartró del govern”, deia Bardina referint-se despectivament  al diploma oficial guvernamental.  La frase té molt de sentit. En aquells anys de començaments del segle XX la consideració social dels Mestres  i la preparació que aquests tenien quan començaven la seva carrera eren molt dolentes. El noucentisme català, en canvi, tenia reservat a l’escola i al mestre un paper de primer ordre dins de la Catalunya moderna i culta que somniava. Joan Bardina és un avançat al seu temps, treballa per la pedagogia activa, per la llibertat i la creativitat a l’aula, per una escola no engabiada per la religió, per una educació pública organitzada  al servei  de les necessitats i carácter de la “civilització de Catalunya”. Responent al menysteniment de la llengua catalana a l’Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia, deia : “l'Educació ha d'emmotllarse en l'esser del poble, pera poderse aplicar a les facultats naixents dels menuts. Y com que aquests presentan una triple natura universal, nacional y individual, refoses en l'unitat ministeriosa del jo, la Educació vera estará forçosament condicionada per aquest triple sentit de les potencies dels educants, presentant un substratum cosmopolita, una forma neta y complexament nacional y una accidental fesomía personal.

Una escola de la localitat, procedent de l’antic ateneisme,  porta el seu nom, però la immensa majoria de santboians i santboianes i de molts mestres que treballen a les escoles de Sant Boi desconeixen qui va ser Joan Bardina i quin és el llegat pedagògic de l’Escola de Mestres. Cent anys més tard, el santboià Joan Bardina és encara un referent pedagògic i de modernitat, alguns defensors de la Llei d’Educació del conseller Ernest Maragall, amb l’únic argument que la LEC protegeix la llengua catalana, haurien de llegir algunes reflexions de Joan Bardina: “La qüestió de la llenga a la escola és una gran qüestió; pero no és tota la qüestió. És una condició pera fer educació fonda. No és la educació fonda. Resolt el problema llingüístich y prou, no queda resolta la qüestió educativa; no queda ni tant sols abordada. La llenga, com l'autonomia, són condicions essencials de vida; no són, empero, la vida”.

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

LOVE AND LIFE

• bielmamengual
• enllaç permanent
• dilluns, 18 de gener de 2010 | 21:21h

No som un lector d’horòscops, emperò de vegades, com aquell matí infernal, quan necessit fugir a les totes d’una preocupació abassegadora, si em cau davant la plana d’astrologia d’un diari o d’una revista, m’hi aferr amb la credulitat del naïf que espera trobar una clau per minsa que sigui en la lectura atenta d'aquelles línies disforges i plenes de desbarats, que deuen estar copiades d'un lloccomú qualsevol, una clau que el pugui distreure d’aquelles punxades als polsos i aquell tancament de tots els sentits, perquè em dugui cap a un paisatge de futur ple de possibilitats i horitzons diversos en el qual encara hi càpiga un poc d’aventura minsa, d’esclafits de rialles o de l’absurd més impossible que em permeti adormir els meus nervis destrossats, em doni un inici de somriure i l’empenta per posar en ordre les meves idees o fer-les desaparèixer, m’és igual, però, sobretot, em calmi aquest dolor que cap ni una de les pastilles que em recepta el doctor Febrer és capaç d’apaivagar i que ocupa, i fa malbé, la xarxa de comunicacions que em lliguen amb el món.

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

LA BANALITZACIÓ DE LES ADDICCIONS

• Jordi Carbonell
• enllaç permanent
• SOCIETAT
• dilluns, 18 de gener de 2010 | 21:15h

Qué entenem per addició?.Segons l'Enciclopèdica Catalana, es defineix addicció com "dependència psicològica i fisiològica habitual envers el consum de drogues creadores d'hàbit i amb finalitats no mèdiques, o envers una pràctica fora del control voluntari".

Ho sigui, segons aquesta definició hi han dos tipus d'addictes; els que tenen una dependència patològica ha alguna substancia, i els que tenen una dependència patològica a alguna cosa (joc, menjar, sexe, Internet, compres, treball, etc) en la que no intervé cap substancia estimulant. Enlloc diu que la barra sigui una addició, de moment...

• Comentaris: 2
• Vull llegir la resta de l'article

Manel es pren un respir

• jordicc
• enllaç permanent
• Cultura
• dilluns, 18 de gener de 2010 | 21:02h

A vegades, no saps ben bé per què, se't posa una cançó al cervell i no te la pots treure encara que vulguis. Doncs avui això m'ha passat amb "Dona estrangera", dels Manel. Mentre treballava o caminava pel carrer, no paraven de venir-me al cap estrofes de la cançó, que repetia de forma obsessiva.

Sí, a mi també m'agrada Manel, i la primera referència que vaig tenir del grup barceloní va ser, precisament, aquesta cançó. Era algú de la xarxa que, molt al principi, en destacava tant la melodia com la seva lletra, senzilla i poètica:

al jardí la teva àvia vesteix quimono blanc
mentre el sol vermell es pon entre les branques d'un bonsai...

Després vindria el descobriment d'"Al mar!", la meva preferida. No sé que té aquesta composició per agradar-me tant: potser és el fet que planteja una situació tant natural i quotidiana com anar a passar una estona relaxada a la platja, sense artificis ni pretensions de cap mena.

Vaig tenir l'oportunitat de sentir-los en directe a les festes de Santa Tecla, de Tarragona. En una plaça del Rei plena, vam corejar les "Corrandes de la parella estable" amb col·laboració espontània del públic. Del manxego i el brie es va passar a referències sobiranistes... Estava fresc Arenys de Munt. Una vetllada innovidable.

Ara el grup es retira un temps a compondre noves cançons. Les esperem amb delit.

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

Nova web per a participar en el Pla de Gestió de les ZEPA de la Plana de Lleida

• SAORURAL
• enllaç permanent
• Territori
• dilluns, 18 de gener de 2010 | 20:58h

El Pla de Gestió de les Zones d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) de la plana de Lleida és un tema prou conegut en l'actualitat per la nostra societat. Per aquest motiu, s'ha presentat una iniciativa mitjançant l'eina d'internet que pretén apropar aquest tema a la societat, a l'opinió pública, i oferir la possibilitat de manifestar.se sobre aquest. La web que s'ha obert té una secció adreçada al públic per tal d'atendre la seva col-laboració. D'aquesta manera, les persones que així vulguin poden fer arribar les seves propostes, suggeriments o opinions a través d'un formulari; a més a més, qualsevol persona pot consultar tota la informació referent a aquest procés.

Així en la web www.zepasponent.cat es pot consultar qualsevol tipus d'informació sobre el procés d'elaboració del pla de gestió i tot allò que afecti al seu desenvolupament juntament amb les notícies d'actualitat que fan referència al pla.

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

La diferència que hi ha entre l'Advocacia de l'Estat i el bufet Roca Junyent

• jrenyer
• enllaç permanent
• Cròniques d'una ocupació
• dilluns, 18 de gener de 2010 | 20:53h

La notícia segons la qual l'informe jurídic que ha redactat el bufet Roca en relació a les normes d'empadronament dels nouvinguts pendents de regularitzar la seva estada a Vic dóna la raó a l'Ajuntament omple els mitjans de comunicació. 

• Comentaris: 2
• Vull llegir la resta de l'article

PERILL D'ALLAUS I MAL TEMPS, DONCS BICICLETA. 17.01.2010

• Bicicorriols
• enllaç permanent
• Bici de muntanya
• dilluns, 18 de gener de 2010 | 20:52h

Per Joan LLadó

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

Que la Independència ens trobi apunt! --- BIC 1703

• smolins9
• enllaç permanent
• dilluns, 18 de gener de 2010 | 20:47h

Si Sumem, guanyarem!

De moment:



























 
Suma Independència

     2396 signatures
+  2867 feisbucs

= 5237 suports)

+                                            

Rcat     

     3500 associats
+  2504 feisbucs

= 6004 suports)


---------------------------------------------



Cal que bandegem la hipocresia dins l'independentisme.

Cal que seiem i parlem.

Els independentistes no hem de ser contraris sinó aliats.

Podem ser bons aliats i aleshores serem invencibles.

Fem que l'hora de la Independència ens trobi apunt.

• Comentaris: 2
• Vull llegir la resta de l'article