Cercador per data

Cercador per data

« Agost 2010 »
dl dt dc dj dv ds dg
      1
2345678
9101112131415
16171819202122
23242526272829
3031          


L'ànima de les coses: el norai

 

M’omple la serena de la nit el cor metàl·lic i cansat. D’esquena a la mar, però vivint per a ella, isolat, palplantat. Em lliguen a la mar tots els vaixells imaginaris, les barcasses de pesca, el llaüts dormits al port, devora els peixos, els  homes solitaris i penats.

 

El temps em rovelle les paraules i l’esguard, em clivella la pell i em banya de salnitre. M’estreny el coll una soga blanca, més que no ho voldria. Em cerca les clavícules i aquest forat menut que em vigila els neguits. Un dia em matarà.

 

Veig dos amants, tancats al cotxe, llepant-se les ferides i fent-se venir aquella mena de xiscla de gavina espantada, diuen, com una mort petita.

 

Un home vell  s’asseu al meu costat i llança pa esmicolat a les llises. Espera el mateix conhort.

 

El feixbuc dels botons!

Diu la notícia que ha aparegut la possibilitat d'afegir al facebook un botó (dislike) des del qual es pot dir que un contingut no t'agrada. També diu el paper que en realitat quan hi cliques el que fas és donar accés a dades personal i facilitar l'enviament de correus electrònics fraudulents a les adreces guardades.
Si el canvi climàtic no s'afanya, encara acabarà primer el facebook amb tot. Mira en quina hora ho dic!

Amb la cara trencada, literalment

Fa ja prou anys vaig anar a parar a la web Les gueules cassées, que recollia material d'una exposició que oferia la Biblioteca Interuniversitària de Medicina de París. L'edició virtual, com la física, mostraven la brutalitat i el salt quantitatiu que significà l'anomenada Gran Guerra, la I Guerra Mundial, en el nombre de morts i en el de ferits que quedaven feroçment mutilats.
'Les gueules cassées' (Els cara trencada) és el nom que van rebre els més de 15.000 francesos ferits de guerra que patiren desfiguracions greus a la cara. L'exposició explica els intents de reconstrucció dels rostres, part del  poc treball social que s'hi va dedicar, i molta documentació relativa.


Aquells supervivents van passar de la guerra a un altre infern: el dolor atroç de contínues intervencions quirúrgiques sense precedents ni mitjans i el del rebuig social que causaven el seu aspecte i el record que inevitablement els lligava al conflicte armat que la societat volia soterrar.

L'he buscada perquè per alguna raó que desconec m'ha vingut a la memòria. Amb la web he trobat també un vídeo sobre aquells homes, i aquesta pel·lícula que voré a la nit si la senyora adsl no té res en contra.


Festes de Sant Magí, 18/8/2010

18 h.
Entrada a Tarragona de l'aigua de Sant Magí. Carretera de Santes Creus, c. Rovira i Virgili, Rambla Nova, c. Sant Agustí, Portalet i Plaça de la Font.

19,15 h.
Pujada cap el Portal del Carro, amb el seguici de Sant Magí. C. Cós del Bou, baixada Pescateria, c. La Nau, c. Major, c. Merceria, c. Pare Iglésias, c. les Coques, c. Arc de Sant Llorenç i Portal del Carro.

22 h.
Sant Magí Electroni-k. A la Platja del Miracle.

23,30 h.
Revetlla remullada amb la Companyia d'Espectacles Pa Sucat i The Smoking Dogs. A la plaça del Rei.

23,30 h.
Revetlla, amb les orquestres Mitjanit i Gino Diamantini. A la Plaça de la Font.

Cap a la bella Umbria i el vell Laci.

D'aquí a molt poques hores, a un quart de vuit del matí més concretament, des del camp d'aviació del Prat ens envolarem en direcció a Roma per començar el nostre tercer estiu italià.

Fa dos anys l'objectiu va ser Sicília, l'any passat la Pulla, la Basilicata, Calàbria i la Campània -és a dir, el taló i la puntera de la bota fins a l'alçada de Nàpols- i enguany la nostra trajectòria planificada de sud a nord ens farà recórrer...  (n'hi ha més)

A l'agost, el catalunyisme toca el cel!

No hi ha dubte que per a molts el país ja està retallat, dat i beneït i que no cal perdre més temps. Catalunya és la mare dels ous, l'essència intocable i l'horitzó possible i únic. Si fem cas al que es veu, es diu i es fa a Catalunya i a Espanya és ben bé així. I si algú en té dubtes, tres mostres, repetides i reiterades, i aclarit.
Per una banda, els líders de la moguda política indepe del moment -Solidaritat Catalana (seria d'agrair canviar el nom per catalunyesa)- ens mostren el territori sense vergonya -i és que ja sabíem que en tenien poca o directament no en tenien-: si et vols adherir al seu projecte electoral, pots dir de quina comarca ets, menys si ets de les colònies dels País Valencià, de les Illes, de la Franja o de la Catalunya nord -Andorra no deu seu oportuna-, que en aquest cas t'apuntes "regionalment" i a la pila.
Per una altra banda, el programa de la UCE, de Prada de Conflent. Entre records, l'aire del nord, les vacances transfrontereres, els noms amb accent del nord, etcètera, ens acaben de muntar un nou programa -i en van...- amb presència de consellers catalunyesos, amb política catalunyesa i retallons de folklore o natura -quin aire més renaixentista, oi patriotes?- dels Països Catalans. I amb la benedicció dels pares Pujol i Maragall. Quin racó de pau!
I per tancar el cercle virtuós, el manifest de l'11 de Setembre que ha parit l'Òmnium.  Ah, i se m'oblidava, no és una qüestió de quotes, mai les he acceptat, però quina casualitat que enguany, el cartell musical de la festa de l'Òmnium, sigui exclusivament catalunyès.
Bé, tancant el cercle, donant per acabat el país.
I per acabar d'arrodonir la feina, un vídeo com aquest, una autèntica crida al regionalisme més tronat.

llegat

"El ministre de l'interior hauria de fer el que vaig fer jo quan era ministre (als anys 70s), en primer lloc passar dels estudiants d'institut, però als universitaris deixar-los fer, retirar les forces de policia del carrer i infiltrar el moviment amb agents provocadors preparats per a tot, i deixar per uns deu dies que els manifestants devasten la ciutat. Després amb el consens popular, el so de les sirenes de les ambulàncies ha de superar el dels cotxes de policia, les forces de l'ordre haurien de massacrar els manifestants sense pietat i enviar-los a tots a l'hospital, no arrestar-los, que després els jutges els alliberen, sinó colpejar-los sense pietat i també als professors que els animen. Sobretot als professors, no als ancians, clar, però a les professores jovenetes sí."
Francesco Cossiga, octubre 2008

S'ha mort Cossiga, ja en vaig parlar quan vaig citar les declaracions d'ací dalt. Junt amb Andreotti era un dels personatges més sinistres de la història recent d'aquest país. Ministre de l'interior en els pitjors anys de la repressió, en els anys dels morts a les manifestacions (ho era també durant el segrest de Moro). Era un personatge estrany, odiadíssim, en la seua vellesa ha anat fent declaracions i explicant coses (veritats o mentides, jo no ho sé) sobre molts dels afers en què havia estat implicat, com el segrest Moro o algunes morts de manifestants, o l'atemptat de l'estació de Bologna (era president del govern) i d'altres pàgines fosques de la història d'aquest país, cada volta que ho fa el que hom es pregunta és perquè no va al jutge a explicar eixes coses o perquè no les va dir quan un jutge o una comissió parlamentaria li va preguntar. Tothom pensa que encara pot tindre preparada alguna sorpresa, alguna revelació bomba amb 'metxa lenta' que es farà pública després de la seua mort. 

Era un personatge molt antipàtic i molt arrogant, tenia les idees claríssimes sobre Catalunya, el País Basc i Espanya i eixes coses (ja ens entenem), una volta, a un debat sobre les eleccions espanyoles a la Rai (crec que al 2004) em vaig preocupar molt perquè estava d'acord amb tot el que ell deia. Quan vaig arribar a Roma em van sobtar les pintades
Kossiga boia (Cossiga botxí) amb el seu nom escrit amb les dues s com les de la SS alemanya, estava plenet. Va representar la pitjor repressió fins molts anys després de ser ministre, clar que amb declaracions com les del 2008 que he copiat, no és estrany.

GLOSES A L'ESTIL MALLORQUÍ, PER JOSEP CRISTÒFOL (Poesia Popular)

 














El dimoni té encara molta faena:

volien omplir-nos el país de ciment

ací no hi ha seny ni forment

i roben ara com el de Cartagena



Dimoni vermell, amb el rabo llarg,

mentre els marits miren el futbol

la santa esposa juga un altre joc:

festeja amb tu i res se li fa amarg



Dimoni insaciable

tens l'engonal ardent

devores tot el devorable

i t'ho endus amb un trident



La fadrina de Gandia

té un somriure perdut:

la visita Belzebú

que li arregla la canyeria



No esternudeu aquesta nit:

entre calderes Satanàs balla

i ens clava amb una dalla,

si algú esternuda o fa un tossit



Colp de vent i finestres obertes

entra el dimoni entre paraules

conta meravelloses faules

i només vol les ànimes ertes



Espai i suau entra el dimoni

parlant molt diplomàtic

no diries que és un fanàtic

però et deixarà sense patrimoni



Els dimonis venen de Madrid

mudats amb jaqueta i corbata

cap gest els arravata

i es saben tots els ardits



El bovet ja no diu bovades

i ens mira amb molt de seny:

una dimonieta li estreny

el mànec de les aixades



Al port de Xàbia hi ha un amarre

on fondeja el senyor conseller:

dins el iot, un cabrit d'ungles llargues 

t'omplirà la bossa de dobbers



Visca el senyor alcalde

que tot ho té ja previst:

no fa res i per lo vist

el dimoni el du a bones sopaes



El savi farà mil anys

i mai arribarà a vell

el dimoni li para el parany:

"sempre tindràs la mateixa pell!"


gloses a l'estil mallorquí, escrites per Josep Cristòfol, lletraferidor del grup d'"Amics de la Polseria" i camioner transportista en la ruta del nyespro Callosa d'en Sarrià-Barcelona-Perpinyà; ha aprovat recentment el nivell mitjà de la Junta Qualificadora del Valencià i en la seua opinió "val més una manifestació d'aclarícia contundent que 300 estones de pegar-li voltes al nano de la lletra menuda", està afiliat a la UGT, llig el periòdic "El País" sense problemes hepàtics i sovintejava -- en el seu dia-- el Bar Rossinyol, ara desaparegut.

DESIG DE FLOR D'AMETLER

Bon i aromàtic dia amadores dels perfums, de les essències i de les fragàncies totes. És un gaudium i una laetitia, una mescla de plaer i d’alegria i de joia poder presentar un perfum nou damunt el Planeta fet artesanalement a Mallorca i amb les flors d’ametler que són un dels nostres senyals d’identitat íntima. Recordaré que el nom del perfum ve del llatí per i fumare, produir fum, i això feia referència a la substàcia aromàtica que desprenia un fum fragant en ser cremada. Aquesta mescla d'olis essencials aromàtics, alcohol i un fixador era emprada des de la prehistòria per impregnar d'una olor agradable a diferents objectes però, sobretot, al cos humà.

PROGRAMA SETEMBRE - NADAL

SETEMBRE : MONTE BARDIA - DORGALI
diumenge 19
lloc de trobada: Plaça de la Pau
horari: 07.00
dificultat: mitjana
hores de camì: 5 h
benzina: 12.00€

diumenge 26
Excursió fores de cap: DIFICULTAT MAXIMA sols per qui té una bona preparació
Les informacions sobre aqueixa excursió vengueran posades més envant

OCTUBRE : ROMANA - MONTE PITZINU
diumenge 17
lloc de trobada: Plaça de la Pau
horari: 8:00
dificultat: mitjana
hores de camí: 6 h
benzina: 4€

PONT DELS SANTS 29/10/2010-01/11/2010
Vine amb nosaltres al XXXIVé Aplec excursionista dels Països Catalans
a Sóller, a l'illa de Mallorca

NOVEMBRE : VILANOVA MONTLLEO' - ROMANA
diumenge 14
lloc de trobada: Plaça de la Pau
horari: 8:00
dificultat: mitjana
hores de camí: 6 h
benzina: 4€

NADAL : MONTE PISCIARONE
diumenge 12
lloc de trobada: Plaça de la Pau
horari: 7:30
dificultat: mitjana
hores de camí: 5 h
benzina: 5€

Com sempre vos recomanem BOTES bones, aigua i menjar al sac

Paginador



Accés de l'autor

Formulari d'accés de l'autor



Cercador per paraules

Cercador per paraules

Blocs recomanats

Xavi Sarrià

Lluitar, crear, construir!

Xavi Sarrià

Aquest preciós encant

Joaquim Torrent

Bloc Tibidabo

Joaquim Torrent

"Castilla en armas"?

Eloi Babiano

GRÀCIA 1850

Eloi Babiano

AVIAT TORNARÉ...

Els blocs per llistat alfabètic

Amb aquest cerca pots accedir als blocs mitjançant la lletra inicial. Si ho vols, pots veure el llistat de tots els blocs clicant a '[Tots]'.