
Dissabte els de casa ens vam perdre la primera jornada de lliga, perquè a Badalona era tarda i vespre de Correfocs...
Sí, ho he dit bé, no m'he confós de dia: la lliga de què parlo no es guanya amb corredisses i xuts de pilota, sinó amb enginy oral, rimat i cantat...
(segueix)

Aquest és el títol de l'article publicat al Diario de Tarragona que esmenta la situació en què es trobaran en un futur proper alguns dels pobles de la zona de l'Ebre. Tal i com es coneix, des de fa dècades la població activa al sector agrícola, en aquest cas, ha disminuit considerablement; per aquest motiu, les persones dedicades al món agrícola cada cop han disminuit més la seva presència i les noves incoporacions hi manquen. D'aquesta manera, en el següent article, ens mostren mitjançant un exemple concret la situació que es dóna i es produirà en un futur proper en algunes zones rurals de Catalunya en relació amb la manca de persones dedicades a la feina de pagès.
En la publicació Dossier Tècnic número 42, editada pel Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural, s'ha dedicat a tractar la producció de formatges a Catalunya. Els aspectes que s'han presentat són:
- La producció de llet per a l'elaboració de formatges i la tecnologia emprada; la higiene en el procés de producció; i finalment, la comercialització de tota aquesta producció i la formació contínua del sector formatger.
Veure dossier

Avui s'ha commemorat per primera vegada a Tarragona el Dia Internacional contra l'Homofòbia. L'acte, organitzat per H2O i l'Ajuntament, ha consistit en una xerrada sobre prevenció de conductes discriminatòries, a càrrec de dues representants dels Mossos d'Esquadra. Ha estat realment una jornada històrica, tal i com ha recalcat la regidora Pelegrín, que ha presidit l'acte, ja que el Pati Jaume I, del mateix Ajuntament, lluïa la bandera de l'Arc de Sant Martí també per primer cop.
No és gratuït dedicar una jornada a parlar d'homofòbia. Sempre n'hi ha hagut i continua havent-n'hi, molta. Evident o amagada, discriminatòria o ridiculitzant, criminal o banal. Des de l'"inocent" insult a l'escola (la xerrada d'avui era una adaptació de les que Mossos fan als col·legis) fins al condemnat a mort per ser com és (una vintena d'estats al món ho contemplen als seus codis penals). No fa falta anar gaire lluny per conèixer casos d'homofòbia: fa ben poc un dels membres de l'H2O va veure com se li negava la possibilitat de llogar un pis a ell i a la seva parella. Els comentaris del propietari no tenien desperdici ("és que vaig tenir problemes amb una altra parella de gais..."). Homofòbia de la bona.
Les causes? Tot i conflueix, la incultura, la desinformació, les pors atàviques, a vegades la mateixa autorepressió dels interessats. Però també l'acció tenaç i persistent de grups ultraconservadors, dictadures de tot signe, ortodòxies religioses, societats patriarcals. Dos exemples ben recents per comprovar en quines mans està encara el món: Benet XVI ("el matrimoni entre persones del mateix sexe és antinatural") i Evo Morales ("el pollastre hormonat en granges provoca desviacions sexuals").
Si els líders mundials pensen i diuen aquestes coses, no ens ha d'estranyar que la resta de mortals tinguin el capteniment que tenen. Potser caldria començar per aquí. La caporal de Mossos que ha fet la xerrada d'avui ha animat tothom a denunciar qualsevol conducta homòfoba, gran o petita. Em pregunto, i per què no denunciem el Papa o el president de Bolívia? A veure què passa.
[A la foto, manifestant gai detingut el passat 15 de maig; és a Minsk (Bielorússia), però podrien ser molts altres llocs del món]

S’ha editat i presentat a Barcelona el llibre News Agencies in the Turbulent Era of the Internet. Un volum que recull experiències d’agències de notícies d’arreu del món i que es deté en el cas exitós de l’Agència Catalana de Notícies (ACN). Coordinat per l’estudiós del sector de les agències de notícies reconegut a nivell mundial, Oliver Boyd-Barrett, aquest llibre posa de manifest que la crisi ha anat a favor de les agències perquè les ha enfortit. Boyd-Barrett sosté que la crisi ha estat una oportunitat per a les agències. Però el cas de l’ACN, amb el seu model de periodisme multimèdia, treball descentralitzat i organització en xarxa, destaca especialment respecte la resta d’experiències mundials que apareixen en el llibre i, en la recent visita de Boyd-Barrett a la redacció de l’agència a Barcelona, l’estudiós s’ha mostrat molt interessat per la particularitat d’aquesta aposta, innovadora i que marca tendència.
Fora de Catalunya, el “model ACN” és seguit amb gran interès. L’edició del llibre, que coincideix amb el desè aniversari de l’ACN, certifica que l’agència catalana s’homologa a nivell mundial i contribueix en la seva bona salut. A diferència de les grans agències estatals, veteranes i molt ben dotades, l’ACN és una agència jove, nascuda directament a Internet i que ha treballat des del primer moment amb criteris que aquests mesos amb la irrupció de la crisi es reivindiquen en el sector de la comunicació: austeritat, imaginació, flexibilitat, polivalència, innovació…
L’ACN no només ha crescut durant aquest període i s’ha fet un espai indubtable en el mapa comunicatiu català, sinó que ha contribuït a fer el salt a molts mitjans tradicionals del país a Internet i ha permès que proliferessin nous mitjans directament a la xarxa, per no esmentar la garantia de reequilibri territorial informatiu (arreu del país hi ha periodistes de l’ACN, que s’ha desplegat per tots els territoris de parla catalana i, últimament, ha fet una expansió en clau internacional per les principals capitals del món). Tot això, bastint aliances sòlides amb altres agències mundials, inclosa l’estatal EFE, la quarta del món, i amb complicitats amb entitats, institucions, universitats i mitjans del país. El llistat de convenis, acords i nous abonaments als serveis de l’agència seria ara farragós. Però coincidint amb el desè aniversari, la publicació del llibre coordinat per Boyd-Barrett és el reconeixement a una feina col·lectiva importantíssima.
(Agències en temps de crisi, publicat al bloc d'Escacc)

Acabo de sortir de la projecció avançada a la premsa de Còpia certificada, d'Abbas Kiarostami. Deixeu que us ho digui de seguida: per fi, una pel·lícula que, si més no a bona part de la crítica, els ha entusiasmat. Ovació de les bones i esbroncada, també. Certament, n'hi ha hagut que no els ha convençut, gens. Però feia goig veure les cares de satisfacció, sentir la càlida remor de la gent exultant... Però deixeu-me també que us en digui la meva a cop calent, abans de pensar-la més, abans de reflexionar més sobre un film amb diàlegs pera rumiar-los...
M'ha captivat la bellesa de la pel·lícula, de les seves imatges, de com filma els actors (omnipresents davant la càmera) i fa respirar l'exhuberància de la Toscana pels marges de l'enquadrament, pels so, per l'aire que s'hi respira... I alhora no he entrat en l'artifici que segueix Kiarostami. El personatge de Binoche (guapíssima), a un escriptor (William Shimell) amb qui passa una jornada en un poblet de la Toscana, li proposa que es faci passar pel seu marit i ell ho accepta, seguint el joc fins a extrems que van enllà de la versemblança. Perquè cap d'aquests personatges no es pretén que siguin reals, tangibles, certs; sinó portadors de reflexió. En aquest cas, sobre l'original i la còpia, sobre la veritat i la representació (de la parella), sobre la diferència de valor que la mirada (en aquest cas de l'espectador) atorga a la cosa vista. Poètic i al·legòric, prolífic. Però d'un artifici que l'ontologia de la imatge em fa present i que no he aconseguit treure'm del damunt durant tota la visió del film. Ara ve l'hora de pair-lo i, mentre anava escrivint aquestes ratlles, me n'he adonat que puc acabar valorant-la molt més positivament que no ho faig ara mateix; però he volgut deixar anotada la primera impressió que n'he tingut: bellesa i artifici.
***
Enllaç amb [Quotidien du Festival, dl 17]
FOTO © MK2 Còpia certificada, d'Abbas Kiarostami
Amics i amigues: la setmana passada, i després d’haver negat heroicament, i durant
més de tres anys, que l’economia espanyola no sols estava feta un nyap,
sinó que anava de mal a pitjor, Zapatero va anunciar un paquet de
mesures econòmiques de cura de cavall.