Ahir vam sopar d'hora. Vam tocar les nostres cançons i vam mostrar allò que som. Vam unir mans i mirades i vam eixamplar un projecte que ja és col•lectiu. Vam conèixer cares que no havíem vist mai i vam descobrir noves maneres de dir gràcies. Vam trobar cares que hem conegut petjada a petjada i vam girar el cap per mirar un camí que ja fa quatre primaveres que vam començar. I vam seguir retrobant cares imprescindibles sense les quals se’ns faria molt estrany continuar aquest viatge.
A totes i a tots, gràcies.