
Ahir a la Biblioteca de Lloreda la satisfacció passejava de somriure en somriure i es projectava en la llampada dels ulls (segueix)

Acabo de fer-me voluntari per a la consulta popular sobre la independència que es farà a la meva ciutat, Barcelona, d'aquí a gairebé un any, concretament el 10 d'abril de 2011. M'he decidit en llegir a Vilaweb que la coordinadora "Barcelona Decideix" ha establert avui mateix la data de la consulta i ha posat en marxa la maquinària per poder celebrar-la amb totes les garanties, tot i tractar-se d'un repte de la societat civil d'una complexitat enorme, donades les dimensions i les característiques de la capital catalana. M'he decidit també perquè no puc restar ni un dia més impassible davant l'atzucac polític en què es troba el nostre país després de l'espectacle tristíssim del Tribunal Contitucional espanyol allargant una vegada més l'agonia d'un Estatut maleït, que ja no serveix per canalitzar els desitjos de llibertat d'una majoria del poble català. L'única sortida digna que ens queda és intensificar la mobilització social i anar obligant els partits polítics a afegir-se al camí que hem emprés cap a la separació d'Espanya.
(N'hi ha més)

Reagrupament és una de les grans incògnites d´aquesta contesa electoral. Per una banda s´hi han dipositat moltes esperances, però, per l´altra, les primeres enquestes li reserven una presència testimonial. Possiblement aquests mals averanys es converteixin en realitat. L´explicació estaria en la diferència entre el que són l´independentisme sociològic i el polític. Ja ho va dir el Josep Benet: "tots els catalans som independentistes". Cert! Qui no desitjaria que el seu país fos un estat independent? Però de vot només n´hi ha un, no dos! ...i l´"independentista sociològic" a l´hora de la veritat acostuma a votar "nacionalista". En el cas del Joan Carretero, a més, es varen generar unes grans expectatives quan era el líder de l´única corrent d´ERC que criticava el Tripartit. Això va provocar un gran suport popular de simpatitzants de CiU. Gran suport, cert! ...però de persones que, a l´hora de la veritat, segurament no el votin. No obstant això, seria bo que Reagrupament, i en el seu moment la CUP, obtinguessin representació parlamentària, ja que el discurs independentista es mereix estar present en el màxim òrgan de representació popular del país.

Alícia en terra de meravelles (Alice in Wonderland / Alícia en el país de las maravillas / Alice au pays des merveilles)
Director Tim Burton. Guió Linda Woolverton, que adapta els contes Alícia en el país de les meravelles , de Lewis Carroll (Ed. Empúries - La Butxaca) i A traves de l espill i tot allo que alicia hi va trobar, de Lewis Carroll (Quaderns Crema). Fotografia Dariusz Wolski. Música Danny Elfman. Muntatge Chris Lebenzon. Producció Walt Disney Pictures (EUA), Roth Films (EUA), The Zanuck Company (EUA), Team Todd (EUA). Durada 1h48.
Repartiment Mia Wasikowska (Alícia), Johnny Depp (Barreter Boig), Helena Bonham Carter (la Reina Vermella), Alan Rickman (veu de l'Erugot), Anne Hathaway (la Reina Blanca), Michael Sheen (veu del Conill Blanc), Stephen Fry (veu del Gat de Cheshire), Timothy Spall (veu de Bayard), Crispin Glover (Sota de Cors), Christopher Lee (veu del Jabberwocky), Matt Lucas (Tweedledee i Tweedledum).
Sinopsi Alícia té ara 19 anys i torna al món meravellós on va endinsar-se quan era nena. Es retroba amb els vells amics, en un viatge fantàstic a la recerca del seu destí i acabr amb el regnat tirànic de la Reina Roja.
Articles en aquest blog [Comentari] [Altres veus] [Llibre] [Tràiler]
Crítiques publicades [AV7D·Crítiques: 15-21 abril 2010] [AV7D·Crítiques (especial): 22 abril - 5 maig 2010]
Webs oficials [aliceinwonderland (ang)] [alicia (esp)] [alice (fr)]
Més informació [AV7D·Estrenes: 15-21 abril 2010] [AV7D·Estrenes: 8-14 abril 2010] [Cartellera (cat)] [El Punt (cat)] [IMDB (ang)] [LaButaca (esp)] [AlloCiné (fr)] [CommeAuCinéma (fr)] [MyMovies (it)]
Festivals i premis [x]
Dist. cat. [x] Dist. esp. [Disney] Dist. fr. [Disney] Dist. it. [Disney]
FOTO © Disney Helena Bonham Carter, a Alícia en terra de meravelles, de Lewis Carroll
DIUMENGE 18 D’ABRIL DE 2010. TOTS A LA FIRA. 11:00h Acte de reconeixement al llibreter Octavi Serret, de Vall-de-Roures (Matarranya), premi Nacional de Cultura 2009 de la Generalitat de Catalunya. Presentació del llibre Octavi Serret, de Vall-de-roures al món d’ Editorial Petrópolis, a càrrec d’ Emigdi Subirats i Sebastià. Lloc: Plaça Pati de la Immaculada.
11.00h-13 :00h Taller didàctic : Fem paper reciclat ( a partir de 7 anys) a càrrec dels Serveis Educatius i Cuturals del Museu del Montsià. Lloc: Plaça Pati de la Immaculada.
11:30h Presentació del projecte del Primer recull de relats negres i ebrencs (editat en format llibre per March Editor), així com del projecte de la revista “La lluna en un cove”- Especial negra i ebrenca-, que es presentarà al mes de juliol a Vall-de-roures a la llibreria Serret, a càrrec de Juan Carlos Gil i Silvestre Hernández Carné. Lloc: Plaça Pati de la Immaculada.
11:45h Presentació de la novel.la col.lectiva del SerretBlog, publicada per March Editor a càrrec d’Octavi Serret. 12:15 h Macropresentació de llibres Lloc: Plaça Pati de la Immaculada. 14:00h Dinar literari amb lectura lliure de texts. S'hi pot inscriure tothom qui vulgui. El preu del tiquet és de 10 e. Lloc: Restaurant del Casal Sant Francesc. Inscripció prèvia, al tel. 977 500 735. 17:00h Conta contes infantil, amb Irene López, que explicarà diferents contes del Bagul de les meves joguines. Lloc: Plaça Pati de la Immaculada.
16.00h-20:00h Taller didàctic: Fem paper reciclat ( a partir de 7 anys) a càrrec dels Serveis Educatius i Cuturals del Museu del Montsià. Lloc: Plaça Pati de la Immaculada.
17:30h Macropresentació de llibres
18:15h Passacarrers de la Banda de Música Manel Martines i Solà des de l’Escola de Música fins a la Fira Literària.
18:30h Actuació de la Banda de Música Manel Martines i Solà dirigits pel mestre Agustí Roé i Juan, durant el concert es presentarà la nova bandera i les pubilles de la Banda i de l’Escola de Música. Lloc: Plaça Pati de la Immaculada. 19:00h Acte de cloenda de la Fira. Actuació del Grup de Gralles i Tabals de Jesús. Lloc: Plaça Pati de la Immaculada.

Amb aquest títol Vicenç Navarro publica un article on explica que als EUA s'han fet unes enquestes que mostren el descontent generalitzat de la població amb la banca privada després de comprovar que l'allau massiva de diners que ha rebut no està servint per facilitar crèdit a les empreses ni a les famílies. Hom constata que bàsicament ha servit per salvar les elits financeres i evitar la caiguda de la responsable de la crisi: la banca privada. Es valoren com a molt positives les experiències amb bancs estatals com el de l'estat de North Dakota, molt poc afectat per la crisi. És una banca fundada fa quasi cent anys que inverteix bàsicament en el seu estat i ho fa al servei de l'economia real. La seva normativa interna evita l'especulació i obliga a invertir al territori local. Molts altres estats s'estan plantejant la possibilitat de crear bancs públics per evitar futurs incerts des del punt de vista de les necessitats financeres reals.
Aquestes notícies no apareixen habitualment a la nostra premsa domesticada, que ens parla constantment de retallades de drets socials com l'allargament de la jubilació o la flexibilitat per acomiadar, a mode de receptes per "superar" la crisi. Pagant els de sempre.
El premi Nobel d'economia Joseph Stiglitz ha dit en un article recent que els 700.000 milions de dòlars que s'han gastat per ajudar la banca privada haguessin estat més que suficients per fer una banca pública que hauria evitat l'escassetat actual de crèdit.

Este matí l’esplanada del Pavelló del Pla de l’Arc s’ha omplit d’aficionats i curiosos que volien admirar en primera persona

Aquest havia de ser l'últim apunt en aquest bloc dedicat al Tribunal Constitucional, en la seva llarga lluita per substanciar els recursos presentats per diferents institucions espanyoles en contra de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. S'ha escrit i s'ha opinat abastament aquestes darrers hores sobre el sentit de la votació dels magistrats i sobre les seves conseqüències polítiques. Personalment, prefereixo abstenir-me alhora d'atribuir al TC i als seus membres els adjectius que em surten del més profund dels meus sentiments. La policía judicial, quan més lluny, millor. Més enllà de la interpretació que es pot fer sobre els possibles beneficiats de la resolució del TC i de les conseqüències de la proposta que pugui fer el nou ponent de la majoria conservadora, m'interessa posar l'accent, encara que sigui telegràficament, en l'atribució de la responsabilitat política de la decisió del TC al PSOE i el PP, els autèntics responsables polítics del desastre.

Aquest divendres, acte inici de campanya al Ripollès. Teresa Jordà i Oriol Junqueras