

"Avui era el seu darrer dia a Orgosolo. Dinarien amb en Giacomino i la Sara [...] L'únic dilema que en Manu tenia damunt la taula era triar entre una ampolla de Simacco i una ampolla de Mariano IV. La Vicky li deia que tant li feia, que triés el que volgués, però ell no parava de donar-hi tombs. El Simacco era el vi estrella de la Cantina Deidda, un negre de cannonau i carinyena, amb una part de raïm autòcton de l'oest de Sardenya. L'altre era un vi jove de cannonau. Quin quedaria millor amb el rostit?"
Aquest és un tast de la novel.la de la Margarida Aritzeta, que avui presenta a Valls. Vins, paisatge, personatges, intriga... tot ben amanit en una troca que haureu de desembullar a través de quatre-centes pàgines, mira si n'està d'embolicada!
Si voleu l'àpat sencer, serem a l'Institut d'Estudis Vallencs, al C/ Jaume Huguet, 1 una mica avanç de les 8 del vespre, avui dia 19 d'Abril, on trobarem l'autora i escoltarem unes paraules sobre la novel.la de l'escriptor Jordi Tiñena.

Sr. Sostres:
Hi ha coses que són intocables. Afers delicats i humanament sagrats.
Ningú, amb un criteri mitjanament calibrat, dubta de que l'entrevista d'anit, que la Sra. Terribas feu al M.H. President Montilla fou un massatge. Lluny de l'estil incisiu que ha estat emprant anys enrere. També m'estranyà que qui l'entrevistàs fóra precisament la mateixa directora de la TVC. Com si la casa no tinguera un altre massatgista.
Anit, em recordava certs estils massatgils que hi ha a Canal 8/ buit amb el M.H. Camps. Ara bé, l'estil que el senyor Salvador Sostres traspua i escola en l'article del seu bloc (Assumptes privats), ara sí, em sembla demencial. Literalment. Me'l pensava amb més enginy i classe. M'ha remembrat la mala manera que tenen en certa premsa espanyola i, per extensió, l'espanyola de colònies. Sols em ve al cap aquella frase de F. Nieztsche:
"Qui es passa quaranta anys intentant matar el drac i no ho aconsegueix, esdevé drac ell mateix."
N'hi ha un poc ( + )

Vetllada barniliana entre gintònics a Sant Cugat