'Parlam', llegim en uns cartells oficials que s'han penjat a la façana del Parlament. 'Parlam' però no sabem de què. El telenotícies ofereix més imatges que pensament, i la ràdio dóna més joc a la imaginació, però no a la comprensió. Els ciutadans hem de lluitar per entendre la realitat local una mica a les palpentes, com un deure difícil de pair. M'agradaria ser més optimista, però el present sol ser una funció del passat.

Una ciutat té molts de llocs que canvien de nom, o que desapareixen per a sempre, i que farem servir com a records, la vida que surt a camí i que després s'amaga. Són noms qualssevol, d'una llista que podria ser interminable, i que tenen el seu contrast en altres que romanen com si volguessin acompanyar-nos fins que puguin o fins que puguem nosaltres: algun mercat, alguna taverna, alguna llibreria...Ahir horabaixa, com si la primavera hagués començat quatre o cinc dies abans del dia oficial, vaig caminar per Ciutat protegit per una llum tan dolça que semblava projectar en els llocs i en les persones una providencial força que transparentava la bellesa però també la tristesa d'allò que ja no existeix i que emet senyals de la seva allunyada figura. És convenient que tot es convertesqui en material de les emocions, perquè la vida és curta, i gairebé no hi ha temps de pair la diversitat de les coses que ens acompanyen. Hauria desitjat que l'horabaixa d'ahir no s'hagués acabat mai, i per això, en tornar, sabent que no hi ha res permanent en la vida de les persones, la darrera costa em suposà un esforç considerable, com si em dugués més enllà de Ciutat, i ca meva, en arribar, fos el refugi de la nostàlgia.


Aquest divendres, acte inici de campanya al Ripollès. Teresa Jordà i Oriol Junqueras