
L’entrevista de dilluns a TV3 amb el President Montilla no va donar a
ningú ganes de tornar-la a mirar, de repassar les respostes, de meditar
sobre l’un o l’altre punt. Tot va ser molt planer, educat, net però no
brillant.
Tinc un gran respecte pel càrrec del senyor Montilla, i
malgrat no ser ell un elegit en el sentit estricte del terme és a dir
amb més vots directes que els altres, voldria que cada vegada que
exerceix públicament la seva activitat transmetés seguretat, domini de
la situació i apropament amb el sentir de la gent. No em refereixo al
domini de les càmeres o del llenguatge a l’hora de parlar sinó a
actituds positives davant dels fets.
Assegurar que no pensa
canviar a cap Conseller pot semblar una demostració de solidesa del
Govern (que tothom sap que no existeix) i així apagar les veus que sí
que demanen dimissions davant d’actuacions lamentables com en el cas
d’Horta de Sant Joan o de la nevada, per donar només dos exemples
recents.
Si un Conseller o un alt càrrec no sap o no pot exercir
el seu deure, s’ha canviar. No pot ser que un incompetent sigui
mantingut en el càrrec només perquè el de dalt de tot no vol donar la
impressió que s’ha equivocat al elegir-lo.
Tot és molt senzill:
els càrrecs els han d’ocupar les persones més adients i mai amb la
sensació de ser inamovibles sinó que han de tenir l’obligació de fer-ho
bé i guanyar-se el sou amb una feina que correspongui a les
expectatives, com han de fer els que omplen les fàbriques o els
despatxos.
El President Montilla podia, el dilluns, donar una
imatge d'estadista i no ho va fer. Tot molt correcte, molt net i polit,
però va mancar el costat humà de reconèixer errors i prendre les mesures
adequades.