
És fàcil passar-se de rosca en uns temps tan trasmudats com els que ens ha tocat viure. Cada cop s'ha de cridar més fort, s'han de dir coses més grosses i s'han de crear monstres més deformes per impressionar: i amb prou feines si arribem a cridar l'atenció, si no fem riure directament. Per això avui més que mai impressiona -i fa tanta por- aquella novel.leta de Henry James, del 1898, que és continguda i quieta i estranyament lluminosa...