La nevada elèctrica

• joanvila
• enllaç permanent
• dimecres, 17 de març de 2010 | 13:12h

La gran nevada ha posat al descobert un munt de qüestions sense resoldre o mal resoltes. Gairebé totes elles fruit de contradiccions de la nostra societat. Durant els últims anys la dependència de l'electricitat no ha fet més que augmentar. I això no és res del que encara ha de venir amb el transport elèctric. La societat del futur serà elèctrica, és el títol d'un dels meus articles. El daltabaix de la xarxa elèctrica ha posat aquesta primera qüestió en un lloc destacat en el debat. Escolto declaracions de molta gent dient que per tornar a passar situacions com les de fa 40 anys no feia falta fer el camí que s'ha fet. Crec que són reflexions en calent. Una persona que deia això tenia ja una certa edat. Hauria de pensar que si la nostra cultura no hagués fet aquest camí segurament ara ja estaria morta o amb una vida amb menys qualitat de la que porta ara. El nostre benestar es deu sobretot a les millores del confort domèstic amb la calefacció i a les derivades de la sanitat, ambdues relacionades amb l'electricitat. Per tant la dependència de l'electricitat no és la mateixa ara que la de fa 40, 30, 20 i ni tan sols 10 anys. I encara serà molt més intensa en els propers decennis. A partir d'aquí ja podem veure que la qualitat del subministrament no pot ser la mateixa, essent importantíssim assegurar-la en el màxim de circums?tàncies. Aquest raonament, copsat en pròpia carn per moltes persones de les nostres comarques, trenca completament amb aquella ideologia que hem de viure sense xarxes elèctriques. Que hi visquin ells i no emprenyin la resta! La segona qüestió és quin grau de seguretat hem d'aplicar a la xarxa elèctrica. Des de l'autopista fins el mar ha caigut part de la xarxa de 110 kV, 25 kV i part de la de baixa tensió. La gent diu que ha estat per manca de manteniment. A falta de veure el resultat de l'expedient obert per la Generalitat a les ?compa?nyies elèctriques, així, per sobre, em sembla que la caiguda de la xarxa no es deu a mal manteniment. Ha caigut la xarxa, els arbres dels boscos i el sostre del pavelló de Quart. Han caigut torres de formigó, metàl·liques i de fusta, amb vanos grans i petits. El meu parer és que la xarxa ha estat sobrepassada pel pes de la neu humida. Els cables es van carregant de neu, s'allarguen pel pes, fent possible posar-hi més neu,... fins que cau el cable o la torre. Ha estat una nevada excepcional, segur. Però això no ha de ser excusa per no fer res i esperar a la propera. Del meu record hi ha la nevada de gener de 1986, la de novembre de 2001 i la d'ara com a excepcionals. La de 1986 només va afectar la línia de transport de REE de 220 kV fins a Juià. La de 2001 va afectar sobretot l'espai entre Barcelona i Igualada i aquesta ha afectat Girona. Totes tres tenen en comú el mateix fet: una llevantada coincideix amb una gota freda en altura. Per tant estem davant un fenomen que es repeteix amb una freqüència apreciable: en 24 anys s'ha repetit en 3 ocasions, cada vuit anys de mitjana. El director general de Fecsa Endesa Josep M. Rovira es qüestiona que aquesta freqüència demani canviar el disseny de la xarxa. Estic convençut que no veu la mateixa freqüència que ara he exposat. Amb l'augment de la dependència elèctrica és imprescindible superar adversitats semblants, canviant la normativa de pes de neu. Aquesta ha de ser la mateixa a la costa (almenys la de Girona) que a la muntanya pel fet que la humitat multiplica la densitat per dos o per tres.

• Comentaris: 3
• Vull llegir la resta de l'article