HERETAREU LA TERRA

• bielmamengual
• enllaç permanent
• dimecres, 17 de març de 2010 | 19:46h

Sovint la realitat s’arrossega mentre que la ficció té ales. Què passa quan aquesta es deixa atrapar per aquella? Si les primícies d’un relat són excitants quasi sempre, els epílegs en revenja solen ser decebedors. Redueixen l’aventura, l’eixalen. Si t’escoltassis t’aturaries tot seguit. Si fossis més fort sembraries entre les línies de la teva contarella tot de punts suspensius que deixarien tothom abandonat a la incertesa. És per aquí que voldria començar a recordar aquest home marcat intensament per la seva infantesa. Al llarg del meu treball he cercat el Rosebud, aquest clic imperceptible, aquest cantó champagne que ell provocava a la gent des que el coneixien. No es pot ser un nin de la guerra i fill d’un falangista sense conseqüències per a una vida.

[Foto Sebastià Perelló]

• Comentaris: 2
• Vull llegir la resta de l'article