
Aquest vespre, reunits amb les AAVV de Serraperera i Banús, hem pogut arribar a un acord per poder fer el carril bici pel centre de Cerdanyola (Sant Casimir,avda Espanya, Avda. Argentina). El darrer tram del carril, a l´avda. Argentina, que requeria fer d´un sol sentit de circulació el carrer, si no volíem perdre tots els aparcaments, havia generat una forta oposició entre els veïns del barri. Potser hi ha equipaments que ,per responsabilitat, s´han de fer malgrat tinguin una certa oposició veïnal, en el cas d´un carril bici, crec que és millor repensar-lo si hi ha un fort rebuig popular.
L´acord al qual hem arribat és de congelar la construcció del tram de l´Avda Argentina, entenent que per aquest tram ,potser en una primera fase, poden conviure cotxes i bicis amb certes garanties de seguretat.

A les nou del matí aparquem el cotxe al costat de la Creu del Cabrer a la base de l'antiga estació d'esquí dels Rasos de Peguera. Pugem directament per una de les antigues pistes i en trenta cinc minuts arribem al Pedró dels Rasos on trobem un vèrtex geodèsic i un pessebre del Club d'Esquí Berguedà. Baixem ara per entremig dels arbres, per agafar després, una altre de les pistes fins el Pla de les Collades. Ara pel mig del bosc ens enfilem fins els Rasos de Dalt o Salabardar (2.077 m.), on un màstil amb la senyera presideix el cimal. La baixada cap el poble de Peguera, el fem pel mig d' un bosc espès tot seguint una traça de raquetes que ens portarà, després d' un llarg i pronunciant descens, als Plans de Peguera, on tenin una immillorable vista del poble miner desert i abandonat, amb el Roc de Peguera ben omnipresent. Tot just han passat dues hores i mitja des de l´inici i es el moment de recuperar forces. Preveiem que la tornada als Rasos serà fàcil, però com que no som excessivament espavilats, abandonem l' ample camí i sense adonar-nos ens trobem altre cop al mig del bosc on aquesta vegada patim de de valent. Fins a dos quarts de tres de la tarda no aconseguim arribar al cotxe, fent una llarga marrada de més de dos hores que no havíem previst , que ens han deixat sense forces i en el que hem suat de valent per sortir del bosc. Quan més cansats ens trobem, tenim la sort de retrobar la traça perduda i trobar una de les instal·lacions de l' estació d' esquí, que en forta pujada ens acosta al punt d' inici.

Quan parlem de llengua i cultura al País Valencià és més fàcil dir que tenim el que ens mereixem, i és que massa sovint els valencianoparlants només podem sentir-nos arraconats lingüísticament i abandonats culturalment. Però, no hem de perdre de vista que qualsevol avenç sempre és positiu, i que d'alguna manera continuem connectats amb els països veïns. A més a més, encara que al País Valencià la situació puga ser de mínims, cal pensar que no està resolta del tot a favor de ningú. [+]
La situació del benestar dels animals de granja és una de les qüestions que comenta Ramon Armengol, Cap de la branca de ramaderia de la Federació de Cooperatives Agràries (FCAC) i membre de SAÓ, a l'article publicat a la Revista Rural.
Des de fa anys, l'activitat dels productors de les cooperatives anava destinada a oferir un producte de qualitat, sa i a un preu raonable. Juntament amb aquests objectius principals i necessaris, també, cal tenir en compte la seguretat del benestar dels animals.
En l'actualitat, a més a més d'aquests elements claus, també es demana garantir un benestar dels animals (instal-lacions, calefacció, il-luminació, superfície, entre d'altres) mitjançant una normativa que s'ha d'aplicar com a màxim fins al 2013. D'aquesta manera, en aquest breu article es pretén recordar que el benestar dels animals sempre ha estat un dels principals objectius del sector ja que sense un mínim de garanties sanitàries no s'obtindria un producte de qualitat.
Evidentment tota aquesta aplicació de la normativa europea comporta unes despeses que poden provocar una certa situació de desavantatge respecte a altres mercats ramaders d'altres països no europeus. Per això, es demana poder diferenciar l'origen dels productes europeus, que garanteixen una seguretat i una qualitat alimentària, dels que no ho són.
Arran de la incisiva entrevista de

Un Mercedes enfila un carreró que la pluja ha deixat ple de tolls. Hi baixa un home que s'encamina a la botiga de còmics. El venedor ja el coneix. Li demana els dos còmics que té reservats (de fa temps, molt difícils de trobar). En eixir de la tenda i pujar al cotxe, s'adona que a la cantonada hi ha una bicicleta groga. Uf!, es queda hipnotitzat! Llavors li vénen moltes imatges al cap:"No cal estar tot el dia sucant magdalenes en el te" --comenta la narradora.
La bicicleta groga el transporta a un funest episodi de la infantesa. Un dia semblava realitzar la seua gran il·lusió: els pares li varen comprar una bicicleta (groga) i ell se'n va anar tot cofoi a l'institut amb ella. En eixir de classe només va veure un manyoc de ferralla: com si l'hagueren matxucat amb un martell. (n'hi ha més)

Estàs al volant del teu cotxe i circules a velocitat constant. A la teua esquerra hi ha un precipici. A la teua dreta un camió de bombers que circula exactament a la mateixa velocitat que tu. Davant de tu cavalca un porc que és més gran que el teu cotxe i darrere et segueix un helicòpter a arran de sòl, tots dos a la mateixa velocitat que tu. Què faries per a aturar-te?
Pensa una miqueta i quan ho tingues clar, cerca la solució des d'aquest enllaç (per cert, això de trecaclosques faller és per les dates que estem i no per res més)

Avui hem fet el nostre recorregut faller particular de cada any. Comencem per la falla Arrancapins i acabem a Na Jordana. Entremig, visitem les del carrer Borrull, la del carrer Corona (com sempre molt suggerent, com un au fènix sorgit de les cendres d'un monument que cremaren el mateix dia de la plantà, i text de Franz Kafka) i les dues falles de Fet d'encàrrec amb llibret de Jesús Català, membre de l'Associació d'Estudis Fallers: la del carrer Alt-Sant Tomàs i la de la plaça de l'Àngel. Les quatre falles (les majors i les infantils), en demarcacions que són al cor del barri del Carme, refereixen aspectes del dia a dia del barri, del deteriorament de la convivència i el benestar i del decurs del calendari fester de l'any, la incursió de festes forànies o els embolics polítics i administratius al seu voltant. Tot a través dels ulls de la iaia Àngela i l'agüela Tomasa, amb les pinzellades sarcàstiques incofusibles de Jesús i la destresa artística de Paco Pellicer i Marisa Falcó. Com d'habitud, Na Jordana no ens decepciona gens, amb un monument espectacular i una representació cruel dels bojos i boges més detestables de la realitat valenciana.
La foto recull un aspecte de la falla Arrancapins, una d'aquelles poques que se la fan els mateixos fallers, enguany amb la col·laboració excepcional d'El gat invisible. La factura artesanal té l'avantatge que els permet pescar la darrera infàmia valenciana: entre els petardos que hi pengen de la traca hi trobem el 'censor Caturla' i el president de la Diputació de València, protagonistes dels fets recents de la censura de l'exposició de fotografies Fragments d'un any que ja es pot veure íntegra a la Galería Tomás March de València.
Levante-EMV ofereix una galeria de fotos de ninots.

Aquest divendres, acte inici de campanya al Ripollès. Teresa Jordà i Oriol Junqueras