Cercador per data
Ramon Sauló - Recital en el Barnasants
Ramon Sauló va desenvolupar una curta però intensa carrera interpretativa
durant els anys 70 i 80. Va gravar un disc per a la CBS i va composar
moltes i molt belles cançons dedicades a l’amor i a les petites coses
que ens envolten. Trenta anys més tard, amb les noves perspectives que
ofereix la maduresa, en Ramon ha gravat un disc produit per Toni Xuclà
amb cançons que traspuen sinceritat i frescor, Som així (Picap, 2009).
No us perdeu aquest concert intimista que es presenta en el BARNASANTS
acompanyat per Josep Traver, el mateix guitarra que ha col·laborat
en el projecte discogràfic.
Aquest diumenge 21 de febrer
a les 19,00 h. en el Harlem Jazz Club
Comtessa de Sobradiel 8, de Barcelona
Organitzacions ecologistes acusen a la Generalitat de voler justificar la incineració del fem
Acció Ecologista-Agró, Ecologistes en Acció i Gecen acusen al Consell de Camps d'estar afavorint la crisi actual en la gestió dels Residus Sòlids Urbans en incomplir la normativa que el propi executiu valencià ha aprovat en els últims anys i optant per forçar un caos que justifique la instal·lació d'incineradors. Aquestes organitzacions ecologistes valencianes exigeixen a
+ El Govern de Camps provoca un caos amb el fem per tal de construir quatre incineradores
+ Uns quants municipis s'ofereixen per a albergar una de les tres incineradoras en la Comunitat
Per avall, els pactes (3)
ELS CANVIS CONSTANTS SÓN LA PROVA QUE NO HI HA HORITZÓ. TERCER
Home, fixem-nos qui seurà a a la taula del pacte educatiu; polítics que castiguen directors i mestres d'escola perquè els diuen com són de racionals quan aproven decrets i normatives contra l'escola ( a València ves com ens van lluir, els polítics). Així que són aquests qui protagonitzaran el pacte per l'escola. I encara n'hi ha qui anuncia que pel que fa a la llengua, ja ho han enllestit. Vols dir que avançarem un pam, els valencians?, si són PSOE i PP qui pacten? A València pengen els pactes per avall, avall avall. Xi, xiu, xiu xiu xiu, fiuu.
Som un model educatiu europeu de canvis constants, de vegades incoherents, o contraris. Models que no han tingut el temps suficient per implementar-se, per provar-se, i encara menys el temps per ser avaluats.
L’escola és una moneda de canvi fàcil, política i mediàtica, així que sempre paguem els plats trencats. Els uns i els altres argumenten que és per millorar l’escola, que promouen tans canvis, però hi ha indicadors que són irrefutables: l’index de fracàs escolar, els recursos insuficients, no voler abordar la realitat del problema, una inspecció educativa fiscalitzadora davant una alternativa d’atenció i de suport més eficaç, un fart de burocràcia que entorpeix la feina pedagògica… , tot plegat crea no poca desconfiança. Tan fàcil com seria observar què fan els bons models, tan els de dins com els de fora. Però, alerta, qui decidirà els bons models?
El Maig del 68 i el teatre català de la revolta: Els anys del desig més ardent (i II)
El Maig del 68 i el teatre català de la revolta: Els anys del desig més ardent (i II)
　 Per Miquel López Crespí, escriptor 　 En tot allò que feien els grups teatrals del Principat hi havia molt de situacionisme sense, potser, que la gent conegués a fons les propostes revolucionàries de la Internacional Situacionista. Era una lluita, unes troballes instintives en combat permanent contra la banalitat dominant. La feina de la Companyia Adrià Gual, dirigida per Ricard Salvat, marcà aquella època plena d'il× lusions i d'esperances. Les revistes Primer Acto, Serra d'Or i, a nivell de cinema Nuestro Cine, al costat de Triunfo ressalten els aspectes diguem-ne, d'"agitació política" de l'art. Recordem l'efecte catàrtic del Grup Crònica a València, i la renovació de la plàstica dels Països Catalans i de l'estat que aquella experiència significà. A Barcelona hem pogut veure Ronda de mort a Sinera, de Salvador Espriu, en l'arranjament escènic de Ricard Salvat; L'auca del senyor Esteve, de Santiago Russinyol, i un "clàssic" a la presentació del qual assistim devotament: La bona persona de Sezuan, del mític Bertolt Brecht. [Continuar]
Senyals, per a què?
Esta pregunta se la fan els veïns que viuen en el primer tram de l’Avinguda dels Furs en Llíria, concretament al traçat semipeatonal que hi ha front el Parc de
Les consultes al Parlament, malgrat tot
Camàlics de la història, diu en Tardà de la gent d’Esquerra. És ben
cert, i n’hem tingut una bona mostra: la junta de portaveus del
Parlament, que decideix l’ordre del dia dels plens, ha vetat
la proposta de debatre al Ple del 25 de febrer la Proposta de
resolució sobre el dret a l’autodeterminació i el reconeixement de les
consultes populars sobre la independència (PDF). La
pinça CiU-PSC ha servit, una vegada més, per mantenir l’immobilisme de
l’autonomisme, avui ja en franca retirada al carrer però encara
majoritari al Parlament. (segueix llegint)
Banquers indepes
Em pregunto perquè això de l'independentisme nostre atreu més als eixelebrats assaltadors de palaus d'hivern que no pas als liberals?
Aviam, el món funciona amb paràmetres liberals, o més o menys liberals, i ningú posa en seriosament en dubte (és a dir, amb arguments seriosos) que el lliure mercat i la propietat privada siguin els fonaments de la societat actual, que ens ha dut a cotes de benestar mai imaginades. Sí, ja sé, les desigualtats i la precarietat laboral i la gent gran amb pensions mínimes. Tot això és cert i s'ha d'arreglar amb urgència, però no treu que fins fa poc temps, la gent a occident passava gana i els nens s'hi morien a cabassos. I a Àfrica, que està fatal, la mortalitat infantil s'ha dividit per 5 en 100 anys. Ni tant sols la Sida i les guerres cròniques han pogut compensar del tot l'efecte del progrés que, com pot, arriba per aquelles terres de la mà del capitalisme. No em dedico al cinisme, les coses no són ni blanques ni negres i tot té els seus clarobscurs: Àfrica passa gana, però menys ara que fa 40 anys i Cuba empresona els qui discrepen publicament, però ha educat i donat sanitat al seus habitants. Penso que es tracta de seguir millorant el més depressa possible i de dedicar els esforços de forma eficient. A Àfrica hi ha milers d'ONGs i s'hi aboquen continuament sumes astronòmiques de diners, però, tot i que globalment milloren, ho fan molt a poc a poc i amb un rosari de desastres calamitosos del tot inacceptables. Potser caldria identificar què és el que falla i posar-hi remei. No sé on vaig sentir que el que hi falta és una xarxa global de carreteres que permeti la circulació de les mercaderies.
Bé, em disperso. El que està clar, epíricament vull dir, és que si un sistema polític ha demostrat poder millorar les condicions de vida de la gent que l'adopta/pateix, és el capitalisme en el context d'una democràcia liberal. La resta senzillament no funciona tant bé i crea moltes més injustícies: des del tribalisme, passant pel feudalisme, el socialisme o les dictadures militars de tots colors.
Tota aquesta parrafada -definitòria de la meva monomania actual- per preguntar-me perquè coi els liberals catalans no estan massa per la qüestió de l'independentisme. Jo crec sincerament que tenir el dret a decidir què volem ser és part inexcusable d'un poble que es vol modern, i que amb la independència les coses -a mig termini- ens anirien millor. Però sembla que la idea atreu més a tots aquells amb idees, segurament benintencionades, però que s'han demostrat equivocades manta vegades. A mi em fa l'efecte que mentres que els pocs que defensen obertament l'independentisme siguin els de les CUP i coses semblants, no anirem enlloc. No hauria de passar que l'independentisme s'assocïi sempre a opcions polítiques d'extrema esquerra, amb nacionalitzacions, abolició de la banca, autogestions -whatever that means-, assemblearismes diversos, okupacions, i tota aquest corolari d'opcions de dubtosa utilitat i/o legalitat.
El que necessitem són banquers indepes, i mentres no els tinguem, no anirem enlloc.
- Comentaris: 2
JOAN CAPRI, ELISA CREHUET, EL GALL... (vull fer un monòleg)
De cop m'han vingut ganes de fer un monòleg. Tu rai -jo rai!- que tens un blog! Però em refereixo a fer un monòleg, a interpretar-lo en un escenari, davant d'un públic, no a escriure'l. La rau-rau em va començar amb el desè aniversari de la mort de Joan Capri, el filòsof de la classe mitja catalana....
- Comentaris: 3
Es pot fer anar un iPod amb GNU/Linux?
Doncs sí, amb Amarok. Ja sé que Apple, una de les companyies més restrictives amb les llibertats de l'usuari (per no parlar del seu menyspreu no ja del català sinó del multilingüisme en general) ens vol fer creure que només es pot fer anar un iPod amb iTunes però no és cert. Recentment he estat provant Amarok, el reproductor musical de programari lliure per defecte de l'escriptori kde, i resulta que va de meravella. Està disponible per la gran majoria de distribucions de GNU/Linux com (K)Ubuntu, Fedora, Debian, Mandriva, openSuse, Gentoo, Arch, etc, i fins i tot també per Mac i Windows!
Detecta perfectament el model de l'iPod i et permet fer coses que iTunes no, especialment gestionar els teus arxius de música i podcasts sense haver de tenir una mena de rèplica de l'iPod al disc dur del teu ordinador. Per cert, també es pot instal·lar si gasteu l'escriptori gnome però en aquest cas, si voleu tenir-lo en català, no oblideu instal·lar també els paquets de traducció del kde. En fi, com a mínim per ara m'estalvie de veure cada vegada els missatges d'actualització de l'iTunes per funcions que el meu iPod no té...
Paginador
Accés de l'autor
Cercador per paraules
Blocs recomanats
El bloc d'en Joan Vila i Triadú
Joan Vila i Triadú
Vetllada barniliana entre gintònics a Sant Cugat
Els blocs per llistat alfabètic
Els blocs per temes
- Ciència i ensenyament
- Comunicació
- Cultura i llengua
- Economia
- Esports
- Ordinadors i internet
- PolÃtica i govern
- Societat
- Territoris i viatges
- Universitats
- Endeblocs
- Blocs personals
- BerguedÃ
- Capcir
- Conca de BarberÃ
- Eivissa i Formentera
- El Baix Vinalopó
- El Camp de Túria
- Europa
- Garraf
- Garrigues
- Garrotxa
- Gironès
- La Costera
- L'AlacantÃ
- L'AlcoiÃ
- L'Alt Palà ncia
- La Marina Alta
- La Marina Baixa
- La Plana Alta
- La Plana Baixa
- La Ribera Alta
- La Ribera Baixa
- La Safor
- La Vall d'Albaida
- L'Horta
- Mallorca Occidental
- Mallorca Oriental
- Mallorca Septentrional
- Maresme
- Món
- MontsiÃ
- Noguera
- Oceania
- Osona
- Pallars JussÃ
- Pallars SobirÃ
- Pla de l'Estany
- Pla d'Urgell
- Priorat
- Ribera d'Ebre
- Ripollès
- Rosselló
- Segarra
- SegriÃ
- Selva
- Solsonès
- Tarragonès
- Urgell
- Vallès Occidental
- Vallès Oriental
- Vallespir
