Cercador per data
"Que el vostre vot sigui un sà rotund a la vida de la nostra nació" __ EA 1528
06 desembre 2009
Les raons del si. Acte a Berga pel 13D i ara pel 28F
(Escriu i parla: Maria Torrents, Consellera de Catalunya Acció.?
Benvolguts compatriotes,
Es un honor ser avui aquí, davant uns homes i unes dones disposats a esbotzar els límits mentals i polítics que ens constrenyen, tot participant activament en aquesta consulta popular que és el preludi irreversible del nostre alliberament.
L'esperit que està demostrant el poble català en fer possible, en crear el seu camí cap a la independència, malgrat i al marge de les elits polítiques, posa en evidència que som un poble ocupat, però que no ens han vençut.
I que ningú s'esgarrifi quan dic que som un poble ocupat. Avui les forces que subjuguen el nostre poble no tenen la brutalitat dels exercits, però despleguen una capacitat de domini encara més gran, a través de la seva omnipresència i capacitat de persuasió. El seu poder rau precisament en què gran part del nostre poble no és conscient de la funció assimiladora que estan portant a terme d'una manera subtil i continuada vint-i-quatre hores al dia, tres-cents seixanta-cinc dies l'any.
Aquestes forces es concreten:
a- tots els mitjans de comunicació que no qüestionen la dependència forçada de la nació catalana respecte l'estat espanyol.
b- el corpus legal que ens limita i sotmet cada vegada més, com ho evidencia el procés delirant de l'estatut.
c- les persones que viuen aquí amb mentalitat de colonitzador, i que des de llocs de poder, o des de la quotidianitat del carrer, de l'escola, del jutjat, de l'hospital o de la universitat imposen, amb una impunitat absoluta, la manera de fer i la llengua dels colonitzadors.
Es en resposta a aquesta ocupació que l'esperit que va explosionar a Arenys, s'escampa sense aturador arreu del país, perquè respon a una necessitat vital de la nació catalana i de tots aquells que ens en sentim part.
Les nacions, com els homes, han nascut per ser lliures i expressar la seva plenitud. Ho portem gravat als gens.
Per això aquest esperit vital, aquest anhel de llibertat acabarà imposant-se sobre la voluntat colonitzadora que treballa incansablement per fer-nos invisibles i esborrar-nos del mapa.
I a aquest esperit que sacseja el nostre poble no li calen raons. La llibertat que engendra és, en ella mateixa, la raó, perquè és l'experiència íntima d'allò que és valuós i sagrat.
Ara bé, es bo que a l'esperit que neix de les entranyes i del cor, hi ajuntem la reflexió, i construïm uns arguments que ens facin de crosses, si cal, en moments en què el dubte o la por es fan presents.
Aquests raonaments que desplegaré volen respondre dues qüestions fonamentals:
Pe què volem la independència? I
Per a què la volem?, o sigui, quin és el seu objectiu final.
El crim central dels colonitzadors castellans i francesos contra la nació catalana, no és el robatori sistemàtic a què ens sotmeten, ni la deixadesa d'infraestructures que ofega la nostra economia, ni tan sols el genocidi físic que històricament ha patit Catalunya, concretat en milers i milers de catalans morts i exiliats forçosament pel fet d'haver defensat la nostra pàtria. Per terribles que siguin aquests crims, només són corol.laris del crim central a que colonitzadors castellans i francesos han condemnat la nostra pàtria: negar-li la seva manera de ser.
Durant més de tres segles de submissió forçada i d'una quarantena d'anys de democràcia formal però d'opressió psicològica, als catalans se'ns ha fet impossible la nostra autoafirmació com a poble.
La nostra continuada, però mai obertament reconeguda submissió, ha tingut unes conseqüències tràgiques: ens ha negat l'expressió del propi poder i ha escampat una terrible tristesa, apatia i misèria anímica dintre del nostre cos nacional.
L'alienació de la nostra catalanitat s'ha aconseguit històricament a través de la repressió brutal: assassinats, tortures i repressió legal i física han estat a l'ordre del dia durant molts períodes de la nostra història de poble colonitzat. Ara la democràcia formal amb que s'han disfressat els colonitzadors, els ha fet a mans una forma més efectiva per assolir encara una alienació més gran: ignorar, marginar i fer innecessària la manera de ser catalana i les seves expressions dintre mateix de casa nostra. Avui, passar de puntetes sobre la nostra identitat s'ha convertit en el denominador comú tant dels colonitzadors com dels polítics regionalistes. Els colonitzadors, des del poder i a través dels mitjans de comunicació no han cessat de negar-nos i menysprear-nos amb discursos i praxis que ridiculitzen el sentiment de catalanitat com una cosa provinciana, que neguen la integritat de la nació tot reduint-la a una massa despersonalitzada i que exacerben qualsevol expressió cultural i lingüística forana a fi que ocupi el lloc que correspon legítimament a la llengua i a la cultura catalanes. Els polítics regionalistes s'han venut la nostra ànima, la nostra identitat, i ignorant-la desvergonyidament només saben parlar de balances fiscals o de benestar econòmic. Com si la misèria de l'ànima no fos més trista que la material, com molt bé recordava el nostre estimat president Macià!
Tots junts, colonitzadors i regionalistes, formen part de l'statu quo que està reduint, de facto, la nostra nació, a unes tristes províncies sense caràcter, sense voluntat i sense ànima.
De què valen diners, progrés i benestar quan un poble es perd a si mateix?
La pobresa més gran, la misèria psicològica més profunda brollen d'aquesta pèrdua de l'ànima col·lectiva.
Perquè la necessitat ontològica més fonamental de qualsevol poble és el d'existir, de ser qui és dintre del seu territori. I només en l'expressió plena d'aquesta ànima col·lectiva rau l'autèntica llibertat.
Ignorar, abandonar, deixar perdre la pròpia manera de ser com a poble és la cosa més alienant que existeix, molt més que l'empresonament o la destrucció física. Aquesta alienació de la pròpia manera de ser s'ha fet palesa d'una manera més crua en aquelles manifestacions que són la més directa expressió de l'ànima del nostre poble: el caràcter, la història i la llengua.
Tants segles de submissió i sobretot de submissió no reconeguda, negada, manipulada han trinxat el nostre caràcter col·lectiu. El nostre poble té ara un caràcter escapçat, que nega tot aquells trets més vitals com a resposta d'adaptació a l'anòmala situació que vivim. Perquè, qui pot tenir un caràcter sencer, poderós i tolerar la submissió?
Però aquest no és el genuí caràcter del poble català, com es pot comprovar en el procés que estem vivint, i sobretot en caràcter dels homes que l'han iniciat i que han fet possible que siguem on som perquè s'han sabut mantenir ferms davant pressions i amenaces de tot tipus, fins i tot de mort. I com es pot veure una vegada i una altra en la nostra història, que per això és sistemàticament exclosa dels programes educatius i, quan hi treu el cap, està prou manipulada perquè la brutalitat i l'usurpació il·legítima quedin totalment desdibuixades, i els models de caràcter d'homes com Pau Claris, Macià, Batista i Roca i tants d'altres restin invisibles.
Pel què fa a la llengua, després de segles de prohibicions i atacs brutals, ara han trobat el sistema per acabar-se'n de desempallegar sense escarafalls: fer-la innecessària dintre del seu territori. Quan una llengua no és necessària, quan una llengua ha de sobreviure per voluntarisme sempre acaba desapareixent, quedant reduïda com a molt a expressions folklòriques. I aquest és el futur que s'ha dissenyat pel català amb l'enganyós mite del bilingüisme. No el defensen ni hi estan tots d'acord perquè sí els espanyolistes, des de Ciudadanos fins a socialistes, en aquest tema. Saben perfectament que és condemnar la llengua catalana a una mort segura i sense reaccions, perquè no ens oblidem que per no desamparar el bilingüisme, prou se'n cuiden de legislar a favor d'una aclaparadora majoria de mitjans de comunicació en castellà, mentre escanyen tant com volen els de llengua catalana. Recordem la vergonya del tancament de senyal de TV3 a València i a les illes.
El que fa escruixir és que aquells que es diuen nacionalistes i els independentistes asseguts avui al Parlament, acceptin el bilingüisme sense piular i en alguns casos fins i tot el defensin. Es que no s'adonen de la transcendència de la seva claudicació? Molt em temo que sí que se n'adonen, però saben que una actitud ferma en aquest àmbit desfermaria les ires de tot l'espectre dels colonitzadors. I ja han demostrat que no tenen ni la voluntat ni el caràcter per gestionar aquest conflicte.
En el procés d'alliberament és indispensable reconèixer allò que molts és neguen a acceptar, que UN POBLE QUE NO ES AMO DE CASA SEVA I QUE NO POT EXPRESSAR EN PLENITUD LA SEVA MANERA DE SER ES UN POBLE ESCLAU.
Quan hom reconeix aquesta veritat tan elemental es fa evident que només hi ha una manera de recuperar el nostre poder, de recuperar l'energia vital que ens retorni la joia i l'orgull de ser catalans: treure'ns de sobre, d'una vegada i per sempre, el jou que ens doblega i ens nega.
Només hi ha un camí que ens retorni la nostra veu en el concert de les nacions.
LA INDEPENDENCIA.
Es, doncs, per alliberar-nos de la misèria espiritual de la submissió que ens impedeix ser qui som, que ens cal la independència
I per això ens cal sobretot posar al capdavant del procés aquella gent de caràcter que representi la regeneració política que ha de garantir que l'objectiu primordial i prioritari del nou estat català sigui la recuperació de la nostra ànima col·lectiva, fomentant la regeneració del caràcter de les noves generacions, assegurant el coneixement de la nostra història i fent indispensable l'ús en plenitud de la nostra llengua.
Autoafirmar-nos, retornar-nos la llibertat i la dignitat no es pidola, s'exerceix i , per tant, demana ACTES clars, sense ambigüitat. “ El dir no emprenya” afirma la saviesa popular, perquè certament allò decisiu és el què es fa. Per això la votació a què esteu cridats més de cent seixanta pobles i ciutats de Catalunya és un acte de revolta i d'autoafirmació sense precedents en la història contemporània catalana dels darrers 50 anys. Amb aquest acte us negueu a acatar la llei del colonitzador i el confronteu obertament, però també, i molt important, poseu en evidència els polítics i intel·lectuals regionalistes que amb les seves polítiques pusil·lànimes i claudicacionistes han portat la nació catalana a l'agonia en què es troba actualment. Davant d'aquestes actituds vergonyants que no qüestionen l'stato quo, sinó que amb el seu pidolar miserable, el reforcen perquè eternitzen la nació catalana en el paper de víctima, la gesta a què esteu cridats esdevé autèntica dinamita.
Es, quan tot un poble com Berga, deixa d'identificar-se amb el paper de víctima i actua com a poble lliure per retornar-se unilateralment la llibertat usurpada, que es manifesta la PRESENCIA de l'autèntica Catalunya, d'aquesta Catalunya que malda per manifestar-se tot esmicolant la cotilla insostenible en que l'han atrapada.
Aquesta Presència, la nostra manera de ser genuïna i profunda, el cor de la nostra nació, més enllà de les falses identificacions que tants segles de submissió han teixit, és l'objectiu i la raó última des nostre alliberament. Es el tresor que ens retornarà la joia de ser catalans, l'espurna creadora i l'abundor material.
Bergadans, sou cridats a escriure una pàgina d'or de la nostra història. Que el vostre vot neixi del cor i sigui un sí clar a la recuperació de la llibertat i la plenitud que se'ns va arrabassar per la força i amb el preu de la sang dels millors fills de la nostra pàtria.
Que el vostre vot sigui un sí rotund a la vida de la nostra nació, un sí rotund a la joia de ser catalans.
Que el vostre vot sigui un homenatge a tots els qui ens han precedit en la lluita,
i un gest d'esperança per als qui ara toca teixir la història de la nostra pàtria.
Que el vostre vot sigui el model de dignitat que els homes i dones vinguts d'arreu del món esperen de nosaltres per a integrar-se a la nostra nació. Perquè, qui vol integrar-se en una nació esclava?
I, sobretot, que el vostre vot obri el camí per retornar a les generacions futures la realitat fecunda de la Catalunya lliure i plena que la història ens reclama.
Maria Torrents
Consellera de Catalunya Acció
COMPETICIONS 2009
CON-/-CURS
No en són tots, però,
n'estan els claudàtors.
Embrutem esborranys.
Tovallons taquem.
Somiem. I ensomniem.
A l'inici, sents la foscor.
Sents el vent, refilar fullams.
S'endevinen tes mans,
lletres que acompanyen.
A l'inici sents salnitre,
ensordidor bategar de cors.
Entre costats d'un arbre,
besllumem clarors.
Una música finíssima
t'adorm, mansívola sent,
s'apodera de la ment.
Mescladissa coneixedora,
agredolça de l'averany.
S'imposa retronadora,
arrauxada, corprén el seny.
Ta essència cridanera,
retruny, endins d'idees.
Cerquera i masovera.
Ataülles ça i lla. Salpes.
No n'hi ha, de braus mariners,
que solquen els teus oceans?
Natura acompassada.
N'aprens. Eficaç tornada.
Quan n'eres. T'embolcalla.
Defuig d'incontaminacions.
Autodisciplina contaminant
d'antigues civilitzacions.
Positius albirons,
d'éssers i encontorns.
Obssessiva satisfacció.
Comunicativa obstinació.
Bases que cerquem,
basses on s'ofeguem.
Diagonals vèrtex tomben,
s'alliten incertes.
Secció àuria divinal,
retallada lateral.
Ta presència, és
oogàmia dels cors.
Sageta mental,
cleda on romandre.
Arc, on tu, gairebé,
no tens lloc jamai.
Blanc de l'ànima.
Negra fermesa.
Ònix envermellit,
Tulipa.Verd de mar.
Persones inànimes
poblen els espais.
Cerquen robins d'amor,
troben rovellons coures.
Triangles mironians.
Segments mondrianians.
Rectangles fractals.
Mons fragmentats.
Colors banals.
Urbs, banalitzacions.
Oblidats precedents.
Deixes caure la marca,
peungla encastada.
Talles a colp sec. Eixut.
Silent. Brogit sorrut.
- Comentaris: 1
Altalena ?
La crisi de direcció-i de projecte- que afecta Reagrupament independentista continua generant reaccions i comentaris de tota mena. Entre els que he rebut, n'hi ha un -enviat per un veterà patriota l'opinió del qual, fins ara, jo valorava molt- que duu per títol: Altalena.
- Comentaris: 10
Què ho fa que molts articulistes ataquen sense pietat als Independentistes que van per feina? BIC 1747
Què ho fa que molts articulistes amb sou ataquen sense pietat als Independentistes que van per feina?
Els comparen a Chaves, a Berlusconi, a Hitler; els titllen de falsos, de mentiders, d'enganyosos, de messiànics ... !
Ataquen a Laporta, ataquen a Carretero, no parlen mai de l'Espot ...
L'Espot és el cavaller invisible, és el cavaller sense nom ...
Catalunya Acció esdevé així l'exèrcit fantasma!
La portada del Triangle d'aquesta setmana fa feredat!
De temps al Triangle se li veu la de sota ...
Diuen que la veritat primer s'ignora, després s'ataca i al final s'acaba imposant.
Salvador Molins (Conseller de Catalunya Acció)
___________________
SUPORTS al Manifest:
Avui dimecres, a la una de la nit,
SUMA INDEPENDÈNCIA ja compta amb
2769 signatures d'adhesió i amb
+ 3151 feisboquistes admiradors. (fans)
-------------
5920 actes de determinació en favor de
la unitat dels catalans !!!
UNA SUMA de SIGNATURES més
ACTES DE SIMPATIA FEISBUQUISTA
que anima
a determinar-se a sumar-s'hi!
Espot
Ja tenim el vídeo promocional del III Congrés d'Estudis de la Vall d'Albaida, que farem a l'Olleria els dies 12, 13 i 14 de març de l'Any Deu.
Un poc més i em toca tallar la cinta de la cosa aquesta de sabuts. De fet, si no comptem els parlaments més o menys protocol·laris de les autoritats, el primer a parlar seré jo, que he de presentar la ponència inaugural que faran Vicent Partal i Vicent Sanchis. Encara no m'he parat a pensar què dir i ja estic embolicant-me.
El vídeo és de Fotogrames.
- Comentaris: 1
L'Esquerra Indepedentista del Camp ben explicada
Us fem arribar (adjunt) el retall de premsa digital de la revista Directa, on es parla extensament del que és l'EIC, si bé amb algunes petites imprecisions, és un article on s'explica molt bé, i en poques paraules, el que és i el que pretén l'EI de les nostres comarques. Gaudiu-l'ho.
¡Qué pena!, de León Felipe
L’excitació de fer polÃtica
Mut
"Mut i callosa, que ve la rabosa".
Diria que no sóc un bocamoll, encara que hi ha voltes que costa d'aguantar el matxo i pegar-se'n quatre (ací caldria vore el gest de cosir-se la boca). Sobretot perquè hi ha un fet posterior a l'event insinuat ací que trobe que no té ni cap ni peus i donaria per a un escritet interessant. El nom no fa la cosa? Potser, però el nom en aquest cas és el que destorba l'enteniment.
Ja ho xarrrarem això.
- Comentaris: 1
Escolà ratapà .
Era un dissabte de primavera del 2007, durant la campanya electoral de les últimes municipals. A la placeta del poble, prop dels gronxadors on jugava la meva filla, hi havia un empostissat preparat des del matí. Van arribar uns cotxes i un microbús. Van instal·lar un equip de so i un micròfon … i va començar el míting del PP.
- Comentaris: 1
Paginador
Accés de l'autor
Cercador per paraules
Blocs recomanats
El bloc d'en Joan Vila i Triadú
Joan Vila i Triadú
Vetllada barniliana entre gintònics a Sant Cugat
Els blocs per llistat alfabètic
Els blocs per temes
- Ciència i ensenyament
- Comunicació
- Cultura i llengua
- Economia
- Esports
- Ordinadors i internet
- PolÃtica i govern
- Societat
- Territoris i viatges
- Universitats
- Endeblocs
- Blocs personals
- BerguedÃ
- Capcir
- Conca de BarberÃ
- Eivissa i Formentera
- El Baix Vinalopó
- El Camp de Túria
- Europa
- Garraf
- Garrigues
- Garrotxa
- Gironès
- La Costera
- L'AlacantÃ
- L'AlcoiÃ
- L'Alt Palà ncia
- La Marina Alta
- La Marina Baixa
- La Plana Alta
- La Plana Baixa
- La Ribera Alta
- La Ribera Baixa
- La Safor
- La Vall d'Albaida
- L'Horta
- Mallorca Occidental
- Mallorca Oriental
- Mallorca Septentrional
- Maresme
- Món
- MontsiÃ
- Noguera
- Oceania
- Osona
- Pallars JussÃ
- Pallars SobirÃ
- Pla de l'Estany
- Pla d'Urgell
- Priorat
- Ribera d'Ebre
- Ripollès
- Rosselló
- Segarra
- SegriÃ
- Selva
- Solsonès
- Tarragonès
- Urgell
- Vallès Occidental
- Vallès Oriental
- Vallespir
