L’empresari Manel Nevot fotografiat el març del 2008, quan va rebre la
multa per tenir els rètols del seu establiment només en castellà / VAN
DER MEULEN / ARXIU
NOTÍCIA AL DIARI AVUI:
http://www.avui.cat/cat/notices/2010/02/aval_judicial_a_les_multes_per_no_retolar_en_catala_88229.phpDiverses sentències de jutjats contenciosos administratius han donat la
raó a la Generalitat en la imposició de multes a comerciants que no
complien la llei de política lingüística, concretament que no tenien
retolats els seus establiments en català. L’AVUI ha tingut accés a una
sentència del 2 de novembre del 2009 i a una altra de l’11 d’octubre
del 2006 en les quals es dictamina que les sancions imposades per
Consum de 8.000 i 1.000 euros s’han de pagar.
Tot i que aquestes sentències havien passat desapercebudes, evidencien
que la tesi del president de Convivència Cívica, Francisco Caja,
assegurant que la judicialització de la multa a una immobiliària de
Vilanova i la Geltrú (Garraf) per tenir els rètols només en castellà
era un cas únic és mentida. Convivència Cívica s’han convertit en uns
dels defensors públics de Manuel Nevot, un API de Vilanova militant del
PP que fa quinze dies va anar a judici perquè es nega a pagar la sanció
lingüística.
La sessió va tenir un gran seguiment mediàtic per l’esquer de la
suposada novetat i perquè el cas es va fer molt popular fa dos anys en
plena campanya electoral quan Mariano Rajoy el va fer servir d’argument
en un debat cara a cara televisat amb José Luis Rodríguez Zapatero com
a suposat exemple de la persecució del castellà a Catalunya.
En la mateixa línia, l’advocat de l’empresari català, Ángel Escolano,
va defensar en el judici que “a un aragonès que viu a Catalunya no se’l
pot obligar a conèixer el català, perquè no es pot entrar a regular la
llengua que han de fer dos particulars en una conversa privada”. El
lletrat de la Generalitat va replicar que el que estableix la llei és
que “la retolació s’ha de fer com a mínim en català, tot i que en cap
moment prohibeix que es faci també en castellà”.
Els precedents
Ja en aquell moment, l’advocat del govern va defensar que hi
havia diverses sentències precedents sobre casos similars, que, va
assegurar, van donar la raó als arguments de l’Agència de Consum de
Catalunya (ACC).
El 4 de febrer passat, per tant, no va ser el primer cop que la
Generalitat es va asseure al banc dels acusats per donar explicacions
sobre la seva política de sancions als comerços que no retolen en
català. A finals de juliol del 2008, Estudi Encantes S.L., una empresa
dedicada a reunificar crèdits, va demandar Consum en considerar que no
estaven ajustades a dret cinc sancions que sumaven 21.600 euros. Els
inspectors van detectar que, a més de no tenir la retolació en català,
no hi havia el cartell d’horaris, ni el de les tarifes dels serveis, ni
la documentació reglamentària. El 2 de novembre del 2009, el jutge va
desestimar el recurs i va mantenir la sanció de 8.000 euros per
incomplir la normativa lingüística.
Tres anys abans, l’octubre del 2006, un altre jutge va desestimar la
demanda presentada per Shaoping Hu. En aquest cas, la multa era de mil
euros. L’empresari al·legava que estaven fent obres al local, però la
sentència recorda que al cap de dos mesos de la primera inspecció
continuava sense tenir els cartells normalitzats i llavors ja havia
acabat els obres.
------------------------
Comentaris:
07. Felicito publicament a la
gent de "Catalunya Acció", que a portat una campanya de denúncies
emparant-se en la llei, malgrat les presions i amenaces de tot tipus
que han rebut. Per defendre el català sols cap una via, la quebequesa:
fer lleis protegint-lo, i sancionar a qui no les compleixi...