« Febrer 2010 »
dl	dt	dc	dj	dv	ds	dg
1	2	3	4	5	6	7
8	9	10	11	12	13	14
15	16	17	18	19	20	21
22	23	24	25	26	27	28

Cal capitombar Espanya. Notícia del Sud de la Nació. __ EA 1529

empordaaccio
enllaç permanent
dimecres, 17 de febrer de 2010 | 23:58h

Notícies de Vilaweb

Dimecres 17.02.2010 10:51

La comunitat educativa valenciana comença mobilitzacions contra la sanció del professor de Monfort

Ha estat sancionat per haver protestat la política del conseller d'educació

La Plataforma per l'Ensenyament Públic comença avui vint dies de mobilitzacions i d'actes en centres escolars per protestar contra la sanció al director de l'IES Las Norias de Monfort, José Luis Santiago, per haver col·locat, dins l'institut, una fotografia del conseller Font de Mora de cap per avall amb un text que deia 'Unwelcome person' (persona non grata). Avui, sindicats i agents educatius han aturat la Mesa de Negociació, convocada per avui, i fent una concentració davant de la conselleria.

La Conselleria d'Educació ha sancionat José Luis Santiago, amb vint dies de suspensió de funcions per una falta greu de 'desconsideració als superiors' per haver penjat de cap per avall la foto del conseller. Santiago actuà així durant les protestes contra la política educativa i, sobretot, contra l'obligatorietat d'ensenyar l'assignatura de ciutadania en anglès. La sanció durarà d'avui al 8 de març, el mateix temps que duraran les protestes. Lla Plataforma demana als centres que posin crespons o llaços grocs en solidaritat amb Santiago, que enviïn escrits de solidaritat i protesta i que convoquin concentracions de deu minuts al pati.

'Ja vam dir que aturariem el sistema si Font de Mora sancionava el director de Monfort, i aquesta és la nostra intenció, la revolta groga de l'ensenyament ha de tornar als carrers i les aules', ha declarat el gerent d'Escola Valenciana, Àngel Martí.

El director de l'institut diu que ho tornaria a fer

El director sancionat, José Luis Santiago, assegura que tornaria a capitombar la foto del conseller. Acatarà la sanció, diu, per més que se sent emparat per 'la raó i el dret', perquè la decisió fou presa per l'assemblea del centre. I tot lamentant que 'després de trenta anys' encara 'haguem de demanar quotes de democràcia', considera la decisió de la conselleria 'una persecució dels directors que no es bleguen'.

Guia de vins de Catalunya 2010

jordicastells
enllaç permanent
Vi
dimecres, 17 de febrer de 2010 | 23:55h

Tinc a les mans la Guia de vins de Catalunya que per segon any consecutiu surt al carrer, de l’anterior ja en vaig donar compte en aquest bloc i crec que la primera la podríem classificar d’un bon assaig general de la magnífica guia que el Jordi Alcover i la Sílvia Naranjo han tret aquest any. Si el format i la mida li dóna molt bona presència, el contingut mereix molt d’interès, tant per als professionals del sector, com per als bons afeccionats als vins de casa nostra i sobretot, per a tots aquells que voldrien defensar els nostres vins, però que no tenen la seguretat ni la informació necessària.
Crec sincerament que els autors han treballat molt i que el resultat és evident, només cal que responguem al seu esforç, difonent a mesura de les nostres possibilitats la guia, perquè la puguem gaudir amb nous vins i cellers, reflexions oportunes que s’hi fan etc.
Per als qui no esteu massa acostumats a fer servir una guia, sí que voldria fer unes quantes observacions.

Primerament, la major part de vins amb puntuacions altes (i aquí no sé on posar el límit per la part baixa), són bons vins, és a dir, un vi que estigui puntuat amb un 7,80 pot ser que ens faci molt bon profit si el fem servir adequadament, més ben dit, segurament quasi tots els vins de la guia són bons, el que passa és que n’hi ha de bons, molt bons, excel·lents, extraordinaris, fantàstics etc.

Com és que molts cops els vins més cars no són els primers en puntuació?, aquí hi ha molts factors a considerar, ja que el preu el determina moltes coses, però la meva experiència de més de dotze anys de manejar guies de vins de França, em diu que els vins cars sempre solen estar a la part alta de les classificacions, tot i que potser no siguin els primers. Amb els altres, de tant en tant hi ha sorpreses, i hi ha anyades o vins que acaben de sortir que es posen a dalt de tot. Això fa molt atractiva una guia, ja que ens permet, sense fer un gran dispendi, poder gaudir, almenys aquell any, d’un extraordinari vi.

La guia no es llegeix com una classificació, la puntuació és una informació més, però hem de tenir en compte altres consideracions, com que el tast es fa en un moment determinat i tot i que les persones que el fan això ho tenen present, pot ser que un vi de guarda, que ara no sigui dels més puntuats, amb el temps tingui una evolució molt positiva; en canvi, un altre que ara estigui en plena forma i ens agradi molt, potser ja ens ha ensenyat tot el que era capaç de dir-nos. (continua....)

Del "Gent seriosa" al "Gent seriosa?"

rocfernandez
enllaç permanent
Política
dimecres, 17 de febrer de 2010 | 23:46h

A CATivistes han afegit un dels usaris un eloqüent vídeo sobre l'espectacle d'aquests dies entre el Conseller Maragall i el President Montilla. En 24 hores han escenificat un canvi de posició imposat per tancar una nova crsis, la diferència és que aquest cop la crisi ja no és ni entre els socis d'aquest "artefacte inestable del Tripartit" que diria Maragall, sino dins el propi PSC. Del "Gent seriosa" al "Gent seriosa?".

TOTES I TOTS AMB JOSEP LLUÍS BAUSSET

valldalbaidi
enllaç permanent
PERSONAL
dimecres, 17 de febrer de 2010 | 23:29h

Miércoles 17 de febrero de 2010

Levante-EMV.com » Panorama

Bausset: 100 anys de ´l´home subterrani´

Jordi Pujol i l'abat de Montserrat participaran en un homenatge d'Acció Cultural a aquest intel·lectual

PACO CERDÀ, VALÈNCIA

Joan Fuster el batejà com un "personatge subterrani"; una persona anònima que ha ajudat a mantindre la llengua, la cultura i les tradicions del poble valencià. Però ara, l'home subterrani que sempre ha sigut Josep Lluís Bausset emergeix a la superfície. O millor dit: el fan emergir. Sis mesos abans que Bausset complisca cent anys, Acció Cultural del País Valencià li ha preparat un homenatge amb motiu de l'any del seu centenari. Hi participaran el president de la Generalitat de Catalunya entre 1980 i 2003, Jordi Pujol, l'abat de Montserrat, Josep Maria Soler, el rector de la Universitat de València, Francisco Tomàs, i el mateix president d'Acció Cultural, Eliseu Climent. L'acte tindrà lloc a l'Octubre CCC de València el dissabte 27 de febrer a les dotze del migdia.

Conten des d'Acció Cultural que Bausset encara no sap res de l'homenatge. Bé, que no ho sabia fins a que hui s'haja trobat amb aquesta fulla del diari, el mateix en el que ell col·labora cada dilluns amb la crònica de les partides de pilota valenciana que es juguen al trinquet Pelayo de València. Allí se'l pot trobar encara cada dissabte, assegut en un lloc estratègic del balcó d'autoritats que li permet veure bé el dau i protegir-se de les pilotades. I és que Bausset segueix sent un home actiu. Com explica Eliseu Climent, "és un home polifacètic compromés amb la cultura, el nacionalisme, l'activisme polític, la ciència o la mateixa pilota valenciana. Això sí: sempre amb la intenció de l'anonimat. Bausset és un dels anònims del País Valencià que han fet possible que, malgrat tot, aquest país continue tenint esperança en el canvi per al qual hem treballat molts".

Bausset, nascut el 19 d'agost de 1910 a Paiporta i instal·lat pocs dies després a l'Alcúdia, és llicenciat en Farmàcia i Químiques, practicant en Medicina i Cirugia i titulat en Magisteri. Fou des dels anys 30 amic inseparable de Joan Fuster, Vicent Ventura i Manuel Sanchis Guarner. Durant la dictadura, fou dels primers a fer ràdio en valencià. Va impulsar les revistes Parlem i Vencill i fundà el PSPV de l'Alcúdia.

D'ell podrien dir-se moltes més coses. Però és millor que fem cas al que li diu el propi Bausset a Santi Vallés en un llibre de converses. "No vull que em faces més gran del que sóc. Crec que el que ha de quedar d'un home és el que fa i no el que diga. Els fets són el que jo vull veure, i no el pico. D'això te'n podria posar molts exemples. Si he fet el que he fet per la llengua i la cultura no ha sigut per cap afany de notorietat, sinó simplement per ser fidel a la meua consciència (...) Sóc un home de principis que no deixaré d'estimar-me la llengua i el meu poble fins que el Nostre Senyor em lleve l'alé". Paraula d'un home subterrani.

JOAN MORA: FEM EL CANVI!.

descatllar
enllaç permanent
PERSONES
dimecres, 17 de febrer de 2010 | 23:23h

En Joan Mora, ha fet avui balanç de l'activitats dels regidors de Convergència i Unió a l' Ajuntament de Mataró. Conec el poc agraït que és la feina de l'oposició en qualsevol consistori i la dificultat de construir un missatge alternatiu que arribi i sobre tot penetri en l'electorat. El que suposa fer una feina de control i denuncia, sense renunciar al diàleg i a si s' escau establir pactes en benefici de la col·lectivitat. El que vol dir, defensar l' interès de la ciutat, davant dels qui amb els acords intenten fer-te - si poden i els deixes -, l' abraçada de l' òs i que amb la reclamació clamen com a estúpids farisaics embogits, acusant d' irresponsable i demagògic a qualsevol opositor. Tot això es el que ha tastat en Joan en aquest darrers anys. Es ben conscient del fet i a més no li genera cap desànim. Continua amb insistència per fer-se escoltar i fins i tot ha aconseguit fer un discurs creïble, valent , honest i sincer - avui un xic desordenat i farcit de tics -, que aconsegueix anar més enllà de les pròpies sigles. Fem el canvi! reclama i els amics patim, pensant amb el que li pot caure a sobre. Fem el canvi! i es deixa anar amb un discurs sobre el seu model de ciutat que vol diferent, competitiu, de vocació internacional, sense renunciar a l' identitat que dona la catalanitat. Acaba les paraules amb el compromís personal que per fer-ho caldrà esmerçar-hi temps i comptar amb els millors. Un discurs, sense fàcils eslògans ni frases brillants, del qui sap que la millor inversió de futur, es renunciar a l' us de les paraules buides de contingut, que generen falses esperances i que provoquen desconfiança i desencís. En Joan parla de com excel·lir, amb elevades dosis d' il·lusió i esperança. Me l´escolto embadalit i reconec a l' amic amb qui malgrat les distàncies polítiques, ideològiques i si voleu partidàries, té la credibilitat de l' honradesa i el patriotisme, el que no és poc en els temps que corren, que concreta diàriament en l'entorn més proper, la família i els amics. Sort i Ventura! Joan. Quin País!

Diumenge 21 de febrer excursió a Mont Ruiu (Viddalba)

cealguer
enllaç permanent
dimecres, 17 de febrer de 2010 | 23:16h

Mont Ruju se troba a nord de l'illa a 90 quilometres de l'Alguer, exactament a Viddalba i es a la vora del riu Coghinas i del seu llac.

Lo mont es una mica particular pel paisatge on està i també per la color vermella que te, quan hi ha la posta del sol l'hi dona encara una accentuació més forta i lo rendeix misteriós! Lo país de Viddalba nat al 1173 se dieva Vil.la Alba (blanca), al 1239 Bil.lalba, al 1308 Vil.larba , actualment los sous habitants la criden “Vidda Eccia” lo país vell, no se sap bé la denominació, però probablement en relació als seus edificis que venien senyats de blanc per la cura de la lepra utilitzant les fonts de aigües termals del riu.



loc de trobada: Plaça de la Pau
horari: 8:00
dificultat: mitjana
hores de camí: 5
benzina: 04.00 €
tel 3482836126
Paolo

"La crisi i l'Església", per Carme Miquel

valldalbaidi
enllaç permanent
ARTICLES
dimecres, 17 de febrer de 2010 | 23:14h

Carme Miquel (LEVANTE-EMV)

Que la crisi econòmica obliga a plantejar-se altres maneres d'enfocar l'economia mundial i les economies estatals i locals, és una evidència que ningú no discuteix, El que sí que és discutible són les mesures i els plantejaments concrets que hom pot aplicar-hi. Doncs bé. Des que es va iniciar tot l'enrenou de la crisi, el PP no ha fet cap plantejament econòmic dirigit a la solució del problema. Només desqualificacions totals. I empentar a vore si fa caure el govern i Rajoy esdevé president. Val a dir que en eixe camí té un gran aliat: l'església catòlica i en el seu nom el cardenal Rouco Varela que diumenge passat ens va obsequiar amb una pastoral que podia haver signat la mateixa senyora de Cospedal.

Aqueixa intromissió de l'església en els afers terrenals, és tan inadmissible que mereix el refús més gran per part de creients i de no creients. Perquè el cardenal no ha exhortat a treballar per la solució a la crisi, la qual cosa tindria trellat, ni ha oferit projectes per ajudar els més desfavorits. S'ha limitat a repetir frases tremendistes ja dites pel PP i a atribuir la crisi a qüestions d'ètica i moral. Alhora que insinuava, però ben clarament, que cal un canvi de govern. És eixe partidisme vergonyós el que no se li pot consentir a l'església catòlica, eixa actitud desqualificadora per a uns i d'adhesió per a altres.

Entretant, mentre la crisi continua i el PP i l'església es limiten a pontificar i desacreditar, ara i ací van apareixent iniciatives socials que propugnen una altra economia. No són propostes partidistes, simplement demanen uns canvis en favor d'una major justícia social. I des de diferents col·lectius estan organitzant-se jornades, cursets, manifests, que propugnen la sobirania alimentària, el comerç just, la banca ètica, la substitució del capitalisme salvatge causant d'aquesta crisi, i alhora causant de la destrossa del medi ambient, per economies socials i per altres maneres de produir i de consumir. Per una economia ecològica que convertisca la crisi en oportunitats. Oportunitats per a un canvi de paràmetres, en els quals no ha de cabre el neoliberalisme salvatge i immoral, al qual està abonat el PP i, per adhesió, també el seu amic cardenal.

EL CARRETER RENEGAIRE I .... L'ALTRE

ramonverdaguer
enllaç permanent
CONTES
dimecres, 17 de febrer de 2010 | 23:13h

Adjunto avui una contalla de quan Sant Pere i Nostrosenyor, feien vistes per la terra, abans de la seva vinguda al mon.
Volien saber de quina mena eren fets els humans, per prendre mides per quan vinguessin enviats pel Senyor.
I què voleu!, trobaven de tot, gent bona, no tant bona, dolenta, missaire, recollida, encisadora i també, perquè no dir-ho, n'hi havia de molt renegaire.

I si voleu veure com ho pelaren quan trobaren, de primer, un carreter pietós, al qual se li havia enfangat el carro i es posà a pregar devotament. Més endavant trobaren un carreter que també se li havia enllotat el seu carruatge, però, enlloc de resar, el volia treure tot renegant cosa de no dir.
Apali! voleu saber a qui va ajudar Nostramo: Al devot o al renegaire?.
Doncs cliqueu aquí a baix si voleu escoltar la rondalla.