Cercador per data

Cercador per data

« Desembre 2011 »
dl dt dc dj dv ds dg
   1234
567891011
12131415161718
19202122232425
262728293031  


A cop calent: "L'artista", de Michel Hazanavicius

Acabada de veure L'artista, de Michel Hazanavicius, el 15 de maig en vaig escriure la crònica que publicà Diari de Girona (Canes ovaciona un simpàtic homenatge al cinema mut) i aquest text (per a aquest blog i Vilaweb):

Permeteu que finalment esmenti la projecció, també en la competició, de L'artista, cinta en blanc-i-negre i feta a la manera del cinema mut, que homenatja el cinema silent. El seu director, Michel Hazanavicius (el de les paròdies d'espies OSS117…) se'n surt prou bé en parodiar ara aquelles pel·lícules de galants gesticuladors en aventures impossibles, però l'argument que ha orquestrat (el declivi d'una estrella del mut i l'ascens a l'estrellat d'una figurant, en l'arribada del sonor) resulta tan bogadejat, que ni les entranyables referències a "Cantant sota la pluja" no aconsegueixen aixecar l'interès de bona part del metratge. I això que s'hi va trobant algunes idees francament brillants, però dissortadament aïllades, i el seu protagonista (popularíssim aquí, Jean Dujardin) evoca amb molta traça el Gene Kelly més deseixit. En resum, prou simpàtica (mal sigui a estones) com per haver-se endut una (excessiva) gran ovació.

FOTO L'artista, de Michel Hazanavicius

CiU contrarevolucionària i neocon

Dia sí, dia també, veiem com el govern de Catalunya ha engegat una contrarevolució conservadora que ataca elements capitals del que ha estat el nostre país: retallades indiscriminades contra l’estat català de benestar; privatització de serveis públics... Mesures més pròpies d’una formació de dreta radical, com ara el PP, que no pas d’una altra de centrada com s’autodefineix la coalició de centredreta (...)

el frau fiscal de qui? (castigar el civisme)

A una bona amiga que va venir al nostre país fa pocs anys li han ben espatllat els plans. I li han complicat molt la vida. En comptes de que l'amic que serà la seva parella vingui "il·legalment" com fa tanta gent, ella ho ha previst tot, han fet tots els tràmits correctament, i per quan ell arribi ja té feina contractada i té pagada la matrícula per als estudis. Però li han denegat el permís.

A un bon company de lluites acusat de desobediència a l'autoritat li han desestimat les al·legacions. Al mateix moment en què es produïen una sèrie de delictes per part d'un nombrós grup de gent (un acte racista de PXC, sense permisos) i davant la passivitat policial - la policia present no va reprimir sinó protegir l'acte delictiu -, ell, postulant pacífic de l'antiracisme, va rebre el pes de la llei.

Hi ha una tendència malaltissa de les estructures del poder, de l'administració pública, per castigar el civisme (civisme = zel pels interessos comunitaris) i per premiar l'incivisme. Passa també amb el frau fiscal, i amb tota la fiscalitat sencera. És com quan busques aparcament (segueix)



Revista de Derecho Social (n. 55)

Revista de Derecho Social. Numero 55. any 2011. Ediciones Bomarzo. Madrid. Periodicitat trimestral. Fundada en 1998. Rigor, seny, arguments, estudis, en favor del dret social, lluny de la tempesta neoliberal que ens assota  (...)

Tramuntana, by Keks.

Aquests de la casa Keks cada dia em sorprenen per a bé. Aquesta vegada ha estat la cervesa torrada Tramuntana, feta amb un toc de figues en almívar i cafè aràbiga. Casualitat o no, l'he tastada avui, un dia després del temporal de vent que tingueren ahir per València. Un vent que ací espanta a molta gent, però que a mi no em diu res després dels anys viscuts a l'Empordà, on la tramuntana si que bufa a plaer.
Vos deixe amb els Sopa de Cabra i la seva tramuntanada.

UN NOU PSC? I UN OU!

Fàcil el rodolí, però mentre pagui i no em paguin per escriure, o aparegui en les aportacions destacades de Vilaweb, em puc permetre la llicencia de continuar intitulant els meus articles com un diari esportiu. I és el que primer m'ha vingut al cap,( allò del ou), bé sense voler ser pedant, ja fa temps que això fa pudor a contínuisme, a catanyol del més ranci i folklòric, el catalanisme dels nouvinguts que estimen Catalunya però estimen molt més Espanya, l'estimen tant que fins i tot volen ser senadors.

"el sanejament econòmic que comportarà la Independència de Catalunya “seria brutal” __ EA 1896

"Núria Cadenes, de SI que viu al País Valencià (Fotografia), ha fet una radiografia del moment polític actual dels Països Catalans destacant com a fita més destacada “la irrupció de l'independentisme no autonomista al Parlament de Catalunya”. També ha acusat l'autonomisme “de pujar el to del discurs retòric per seguir instal·lat en l'immobilisme i jugar amb l'ambigüitat per silenciar l'acció política independentista”."

Política

La primera convenció cap a la independència reuneix més de 800 assistents a la UB

L'acte, dividit en ponències de l'àmbit jurídic i econòmic, ha estat moderat pels diputats de SI

Ha estat organitzat pel Cercle d'Estudis Sobiranistes i ha reunit independentistes d'orígens diversos i prestigiosos acadèmics

Més de 800 persones en la primera Convenció Nacional de Transició de l'Autonomia a la Independència Foto: ACN.

Més de 800 persones s'han aplegat aquest matí a la Facultat d'Economia i Empresa de la UB per assistir a la primera Convenció Nacional de Transició de l'Autonomia a la Independència, organitzada pel Cercle d'Estudis Sobiranistes i amb la col·laboració de Solidaritat Catalana per la Independència. L'acte, dividit en ponències de l'àmbit jurídic i econòmic, ha estat moderat pels diputats de SI i ha reunit independentistes d'orígens diversos i prestigiosos acadèmics del país que han provat de contestar qüestions cabdals per a l'independentisme

1 - com ara quins passos s'han de seguir per assolir la independència o com es dur a terme la secessió d'una nació dins d'un estat constitucional.

El diputat d'Amaiur Jon Iñárritu ha excusat la seva presència via carta, a la qual ha posat de manifest l'increment del debat independentista i el nombre d'iniciatives a favor de la creació de l'Estat Català i referint-se a Solidaritat i al CES ha dit que “sou un dels referents per les persones que seguim amb interès aquests processos”.

---------------------

Dins l'àmbit econòmic, el secretari general de SI, Uriel Bertran, ha defensat que “quan diem Espanya ens roba” ens referim a què l'estat espanyol només mira pel centre, que és on resideix el poder polític, i que en conseqüència, els Països Catalans, en estar allunyats del centre de poder pateixen la desatenció d'un estat espanyol que ha qualificat “d'inequitatiu”, contraposant aquest model “al dels estats més avançats del món, que són els més petits”, ha dit.

Per la seva banda, l'economista, Jaume Argerich, ha quantificat l'espoli fiscal pel 2011 en un 8% del PIB de Catalunya, això és, 16.170 milions d'euros i ha defensat que cal abordar el debat de l'ús que se'n faria dels recursos que comportaria la independència política ja que el sanejament econòmic que tindria Catalunya “seria brutal”.

Argerich, també ha alertat que com més es difereixi el moment de la separació, més gran serà l'herència de deutes de la Catalunya autònoma i s'ha mostrat contundent contra el què ha qualificat “del discurs de la por” que s'ha de desmuntar amb el “coneixement”. Ho ha exemplificat d'una manera molt clara: “Hipotèticament, davant d'un boicot comercial espanyol dels més durs que podem imaginar, durant el primer any de l'estat català, el creixement anual de l'economia catalana vorejaria el 5%”.

Posteriorment, Albert Gendrau ha centrat la seva ponència en l'àmbit de l'associacionisme empresarial i professional apel·lant a la responsabilitat i el lideratge d'empreses, professionals i emprenedors en el procés d'independència atenent d'aquesta manera als valors de la nostra societat.

Finalment, l'últim bloc ha estat presentat pel diputat i president de SI, Toni Strubell, i ha comptat amb la intervenció de Jean-Guy Talamoni que ha fet una aproximació a la realitat de Còrsega i els canvis constitucionals que està introduint l'estat francès per donar cert reconeixement a la realitat nacional corsa. Acte seguit, Núria Cadenes ha fet una radiografia del moment polític actual dels Països Catalans destacant com a fita més destacada “la irrupció de l'independentisme no autonomista al Parlament de Catalunya”. També ha acusat l'autonomisme “de pujar el to del discurs retòric per seguir instal·lat en l'immobilisme i jugar amb l'ambigüitat per silenciar l'acció política independentista”.

I per últim, el politòleg Jordi Muñoz ha estat l'encarregat de fer un anàlisi del suport social a la independència de Catalunya, que ha definit de “majoritari però heterogeni”.

Darrera actualització ( Dissabte, 17 de desembre del 2011 17:36 )

Desar aquesta pàgina a:

Google! Digg! Reddit! Del.icio.us! Mixx! Live! Technorati! StumbleUpon! Simpy! Yahoo! Wikio Barrapunto.com webeame.net Meneame Twitter Facebook! La Tafanera

Comentaris

Josep María Pol Punsola (Llinars del Vallès)

SOLIDARITAT CATALANA PER LA INDEPEMDÈNCIA, CERCLE D´ESTUDIS SOBIRANISTES, ENDAVANT, sou l´eina que Catalunya necessita. Cada dia sumem mes. Aquest matí ha estat molt enriquidor.


VISCA CATALUNYA LLIURE

Mercedes Álvarez al cinema Truffaut, de Girona

La cineasta Mercedes Álvarez presentarà “Mercado de futuros” al cinema Truffaut i, després de la projecció del film, conversarà amb els geògrafs Joan Nogué i Isabel Salamaña, l’arquitecte i poeta Quim Español i els assistents a l’acte que tindrà lloc dimarts vinent, 20 de desembre, a partir de dos quarts de deu de la nit.

Mercado de futuros és una pel·lícula que, rodada en bona part al pavelló d’una fira immobiliària, fa present la pèrdua de memòria i per tant d’identitat de les ciutats, organitzades en funció de la lògica del mercat i de l’especulació urbanística. El film mostra un món de venedors i de predicadors de l’èxit, però també un vell que no vol vendre les seves coses a Els Encants i un altre que cultiva un hort sota un entramat d’autopistes.


FOTO Cartell de l'acte

'#Òmnium50A'

Aquest és el títol del documental produït per TV3 sobre el cinquantè aniversari de la fundació d'Òmnium Cultural que s'emetrà el proper dimarts però que, en primícia, s'està presentant aquests dies a diverses localitats catalanes. Ahir li va tocar a Tarragona. Precedit de parlaments de l'actual president de la delegació del Tarragonès, Joan Andreu Torres, i de qui ho va ser en un període ben significatiu per al nostre país, Josep-Lluís Carod-Rovira, vam poder visionar un treball d'una mica més d'una hora, en el qual significatius personatges de la nostra vida col·lectiva parlen de la prestigiosa entitat i dels seus tres eixos de combat: llengua, cultura i país.

Se'ns parla dels orígens de l'Òmnium per part de significats representants de la burgesia, tan vituperats per molts quan convé, que es van rascar la butxaca per "treballar per la cultura del sí", en enginyosa definició de Salvador Cardús, un dels intervinents en el programa, en contrast amb la cultura del no, de la queixa, de la protesta i de la resistència que imperava en aquells temps. És a dir, es tractava de fer com si el nostre país fos normal, encara que no ho fos: classes de català, editorials, premis literaris, revistes, discogràfiques...

S'hi parla també de la desorientació que va patir l'entitat amb la consecució de les institucions pròpies i de l'inici d'un lent declivi fins a la renovació de fa uns anys, amb l'entrada d'una nova generació de persones que va introduir una més eficaç gestió de les iniciatives que es proposava. El convuls procés de canvi que va viure l'entitat en aquell moment queda reflectit en l'anàlisi, poc atinada, que en fa Josep Millàs, darrer president de l'anterior etapa, i en la crítica que fa Jordi Pujol de les formes, del tot millorables, amb que es va conduir tot el procés.

Altres personatges intervenen en el programa. Alguns d'ells perfectament prescindibles, com Xavier Sardà, que com a marxamo catalanista ens assegura que de jove havia escrit a Oriflama. De Cronicas marcianas no en parla, és clar.

Acabada la visió del documental del 50è aniversari de l'Òmnium vaig adquirir el llibre commemoratiu de l'efemèride, on representants de la vida política, cultural i social parlen de l'entitat. La majoria d'ells coincideixen en la idea que Òmnium és més necessària que mai.  Qui ha estat capaç durant cinquanta anys d'estar al peu del canó, superant prohibicions, un període de clausura, els atacs o la incomprensió de determina intelligenza? Qui simbolitza millor la transversalitat ideològica del catalanisme, imprescindible si volem avançar de veritat?  Qui ens va fer sortir a un milió de persones al passeig de Gràcia, malgrat la reticència dels partits polítics? I tant, que és més necessària que mai.

Paginador



Accés de l'autor

Formulari d'accés de l'autor



Cercador per paraules

Cercador per paraules

Blocs recomanats

Pere Meroño

Pere Meroño

Pere Meroño

Madrid se ha ido

Moisès Martí

A l'arrecera del Montsec

Moisès Martí

Decepció

Joan Vila i Triadú

El bloc d'en Joan Vila i Triadú

Joan Vila i Triadú

Vetllada barniliana entre gintònics a Sant Cugat

Els blocs per llistat alfabètic

Amb aquest cerca pots accedir als blocs mitjançant la lletra inicial. Si ho vols, pots veure el llistat de tots els blocs clicant a '[Tots]'.