
El trabajador puede legítimamente dimitir en todo momento sin ni siquiera decir por qué. Pero, si es despedido, puede obligar al empresario a que convenza al juez de que el despido es justificado y, si este no es capaz de hacerlo, será indemnizado. Es lo que he enseñado a mis estudiantes durante muchos lustros. Pero no antes del año académico de 1966-67. En efecto, fue en julio de 1966 cuando una ley rompió con una larga tradición jurídica, codificada en 1942, según la cual para extinguir el contrato de trabajo bastaba la voluntad de una de las partes, con la única obligación de preavisar; aunque el despido sea una medida que, mientras para quien realiza puede ser incluso un capricho, para quien lo sufre puede ser un drama (...)

dir això que d’aquest informe es podrien derivar accions legals contra els responsables de l’anterior Consistori?Què queda d’una història d’amor? De vegades un mal record, o un fill, o una obsessió inacabable, o una ràbia encesa, o un feix de cartes que no es poden cremar perquè són l’electroencefalograma que et demostra a través de l’escriptura la veritat d’allò que fou tan volàtil com el fum o el no-res.
Podem canviar i, alhora, ser nosaltres mateixos? És una pregunta de dona poma, que no té res a fer, em diries, Tomeu, quan t’ho comentàs amb tot el meu pobre apassionament com si hagués trobat el desllorigador d’un d’aquests mecanismes que sempre seguit intent desmuntar sense èxit.


Però com tot cicle també arriba un final. Ja la temporada passada es van observar síntomes d'esgotament. La marxa de jugadors tan importants com Marc Torra, Jordi Adroher i el porter Sergi Fernández ha passat factura. Com també la inexplicable aportació de jugadors del planter que algun dia caldrà tractar amb profunditat. La plantilla actual, és llei de vida, també s'ha envellit. Només l'aportació desigual de l'argentí Lucas Ordoñez compensa una mica les mancances.
Honor i glòria als herois! A tots aquests grans jugadors que ens han ofert partits i victòries com mai. Per això sap tan greu la cruel derrota de dissabte passat. També perquè l'equip que ens va visitar i derrotar no té res a veure amb els grans equips d'aquell Club que lluitaven per la Lliga i aconseguien campionats. L'equip que ens va ridiculitzar dissabte al Pavelló Olímpic de Vic va venir com a últim classificat de l'Ok Lliga i lluita des de fa anys només per a salvar-se. Per això la derrota és encara més dolorosa i cruel.
Partit d'hoquei patins de l'OK LLIGA. Roncato Patí Vic 1 - 6 Voltregà. Jugat dissabte 14 de gener de 2011 al Pavelló Olímpic de Vic.