
Dissabte 16 de gener l'equip aleví masculí va jugar contra l'escola Rocabruna de les Borges del Camp. El partit va acabar amb la victòria de l'equip del Santa Anna.
Tal i com hem informat l'equip aleví masculí comença amb aquest partit la segona ronda de la competició dels JEEC per la qual cosa aquesta jornada torna a ser la Jornada 1
Podeu seguir els resultats i la classificació clicant aqui. Recordeu els paràmetres de cerca: Bàsquet-Aleví Masculí- grup A.

En que podia estar pensant el senyor Balada en designar hereus de la seva fortuna els Prínceps d'Asturies i els vuit nets dels Reis del país veí.......
"Per un catalanisme cosmopolita", Montserrat Guibernau, Angle Editorial, Barcelona, 2009.
Doncs, sí, el treball està,
podria dir, un 95% acabat, demà és un dia molt important, ja li entregaré tot
el treball a la meva tutora, perquè ella se’l miri amb lupa, i em digui els últims
retocs que tinc que fer.
Ara per ara, està tot
fet, exceptuant les conclusions, ja que sóc de l’opinió que són molt importants
les conclusions d’un treball tan extens, i així tindre aquests últims dies per
pensar-les bé i redactar-les.
Poc més, només volia
explicar-vos això, i que el gran dia d’entregar-lo al jurat està solament a una
setmana. Però ara és moment de continua i no parar, per tant em posaré ja
mateix amb la presentació, tinc una petita idea de com fer-la, però això, si em
permeteu, m’ho reservo per un altre dia.

Translation (traducción):
[En una ciudad capital mediterránea se desarrollan, en un ambiente de crudo frío y bajo una impresionante nevada, las distintas pruebas de unos emocionantes Juegos Olímpicos de invierno]
—¡GÑ!
Guió i dibus: Min

Navegant pel Facebook he trobat una nota d'un amic, la qual comparteixo al 200% i que m'agradaria compartir amb tots vosaltres ja que expressions públiques i escrites d'aquesta magnitud (veure fotografia), són intolerables i, perquè no dir-ho, punibles.
"A inicis del s. XXI el món pateix molts problemes, incomptables desequilibris i infinites injustícies. No obstant això, tenim la immensa sort que el món ja no hagi de "fer net" eliminant físicament la gent (dir persones seria desvirtuar massa la paraula) que pensa com en Salvador Sostres (SS).
Gràcies a fites històriques com ara la Constitució dels Estats Units, la Revolució Francesa, la Declaració Universal del Drets Humans, el Sufragi Universal, les lluites socials dels segles XIX i XX i les victòries militars contra el feixisme i l'integrisme islamista, aquesta mena de xusma és a molts països socialment anecdòtica, políticament irrellevant i humanament residual.
El món encara ha de millorar molt, però cada dia són més els col·lectius humans que, amb penes i treballs, aconsegueixen allunyar del poder els paràsits que, com en Salvador Sostres (SS), es pensen són ungits per alguna condició que els fa superiors a la resta dels mortals. Ens n'hem de felicitar."

Com un home pot donar a un altre home una energia vital tan gran quan aquesta es buida en ell d'una forma irreversible?
Són homes de sensibilitat triste.
Han passat per grans tempestes emocionals, han creuat oceans de riscs continus, han trobat la calma després de molts anys en un aprenentatge diari, incessant.
I, de sobte, (no sabeu que els astres provoquen els desastres amb un cop sec?) un d'ells es veu abocat a la desaparició: una separació? una malaltia? una situació de xoc? un accident interior imprevist?
No esperam mai el que no sabem, i arriba.
I això pot ser devastador.
————————————————————————
[Oasi d'Egipte. Foto de l'amic Joan Manresa]

El passat dijous 14/01/2010 va tenir lloc la presentació del llibre “Entre el silenci i l''oblit Paco Cucarella El darrer alcalde revolucionari de Carcaixent”, d’Anna Oliver, a la Biblioteca Pública Municipal de Carcaixent (ací la crònica al diari Levante-EMV) . Jo resumiria l’acte de moltes maneres, però seria un mal resum. Forçat a triar, diria que dijous va emergir una nova líder intel·lectual a Carcaixent. M’explique: Anna té un sòlid currículum, el podeu llegir a la solapa del llibre si no el conegueu i, malgrat que allà està molt resumit, ho diu tot. Anna té una personalitat múltiple, social i políticament parlant, sempre escorada a l’esquerra, als drets civils i al medi ambient.
Però dijous passat, Anna Oliver va desgranar totes aquestes inquietuds davant el públic allà concentrat, i a poc a poc, implacable, però sense presa (se’m va acabar la cinta de vídeo i tot), va anar fent un repàs a la seua formació personal, que ens va fer conéixer amb referències familiars, acadèmiques, fent menció dels professors i professores que la van marcar en el seu període carcaixentí a l’Institut de Secundària, i polítiques, parlant del seu llibre.
No va deixar passar l’ocasió de parlar del seu poble, de la riquesa cultural que conté, de reivindicar una Casa de la Cultura digna, d’exigir més mitjans per a l’Arxiu Municipal, de suggerir un Institut d’Estudis Locals, de demanar que es reconega el treball ben fet de les professionals que, malgrat les limitacions, ho duen tot endavant.
Va usar el seu llibre per fer una aferrissada defensa dels ideals revolucionaris de Paco Cucarella, l’altre protagonista de la nit, i de la dignitat d’un dirigent municipal en els moments de crisi. Aquella va ser la seua presa de posició: dignitat, coherència, responsabilitat, servei públic i ideologia. Perquè també podria haver fet una altra cosa al seu llibre: seguir la moda i plantejar una falsa concòrdia entre bàndols, una disculpa dels fets passats i una manera d’avançar amagant els delators i disculpant delictes. En canvi, Anna ja va prendre partit fa temps, i el dia que ens presentava el llibre en defensava la seua ideologia. Una dona valenta que no s’amagava darrere d’un voler “quedar bé”.
M’alegra molt que tants ciutadans i amics li agraïren amb la seua presència el resultat coherent de tant d’esforç i dedicació a fer pública una història personal, però paradigmàtica des de qualsevol punt de vista, deliberadament oculta des de feia massa temps (mai s’havia vist la biblioteca tan plena). Com més bé li vaja a ella, millor ens anirà a tots, a tots els nostres, és clar. Perquè dijous vaig veure cristal·litzada una nova líder, cridada a dirigir-nos a molts de nosaltres cap a un futur millor. Tot i que ella, encara, no ho sap.
Ells són així de depriments i desaprensius. José López Jaraba, el nou comissari polític de Campsnal 9, segueix les passes del seu antecessor Peter Garcia (el col·lega del President valencià i també implicat al cas Gürtel) i continua situant a la televisió del valencians en un nivell macabre, tenebrós i escatològic. La darrera depressiva ocurrència ha sigut variar la programació perquè d’ací una estona amb la emissió de Terremoto (Earthquake, 1974) "durant una miqueta més de dues hores, els telespectadors valencians puguen recrear-se del terratrèmol més catastròfic de tots els temps que assola el sud de Califòrnia".

Va ser fa cosa de 3 anys, a finals del 2006, quan per una sèrie de circunstàncies curioses va caure una maqueta nostra a les mans de l'Albert Puig. Era una maqueta amb 5 versions de cançons franceses i la nostra cançó"Mon monde", que féiem aleshores quan ens dèiem L'ombre de ton chien.
El més curiós va ser quan vam al·lucinar, uns dies més tard, al sentir que una de les nostres versions (la de la canço "Jardin d'hiver") sonava al programa Delicatessen, el programa que ja fa uns anys que fa diàriament l'Albert Puig a icat fm, que es caracteritza pel fet de presentar-hi exquisides cançons! Quin honor!
Han passat tres anys des d'aleshores i l'Albert no ha deixat d'encoratjar-nos i d'ajudar-nos a fer difusió de la nostra música, abans amb les versions i ara amb les nostres cançons. En especial hi ha una cançó que creiem que li té el cor robat... "Corro sota la pluja", una cançó que per nosaltres també és molt especial i que per tant, ens alegra que, en part, se l'hagi fet seva!
I aquesta bonica història amb aquest gran coneixedor de la música i entranyable persona no s'acaba aquí... El passat dijous vam tenir el plaer d'anar a tocar al programa Música Moderna de BTV i ser entrevistats per ell! Moltes gràcies Albert!
(aquí en teniu l'enllaç http://www.btv.cat/alacarta/player.php?idProgVSD=7820)
I que la història continüi!!! Guau!