Un país nou o “más de lo mismo”

• mba4639
• enllaç permanent
• 10.000 en Xarxa per l'Autodeterminació
• divendres, 16 d'abril de 2010 | 10:45h

La majoria dels processos d’alliberament nacional no són fruit d’un procés planificat amb accions més o menys constants durant un llarg temps que al final provoquen que s’arribi a la independència. La majoria dels processos d’alliberament acostumen a succeir en un relatiu curt període de temps i amb una acceleració d’esdeveniments que al final provoquen una reacció , que trenca amb l’anterior règim, provocant el naixement d’un nou Estat.

Aquesta reacció durant molt de temps ha estat les guerres d’independència. Però darrerament, moltes nacions, sobretot els darrers anys a Europa han nascut aprofitant guerres mundials que han debilitat o en fet desaparèixer Imperis o s’han aprofitat de crisis econòmiques i socials de l’estat imperialista a on estaven sotmesos.

Quasi mai, per no dir mai, una nació imperialista, encara que aquesta sigui un model de democràcia, ha deixat sense veure-se'n forçada que els seus territoris conquerits a sang i fetge, esdevinguin nacions independents.

Per què Espanya ha de deixar que els territoris conquerits amb la vida de molts espanyols deixessin de ser seus?

Per què han de deixar que els catalans, vençuts no una vegada, sinó varies vegades, hem de poder recuperar la nostra llibertat?

Quin dret com a poble vençut tenim davant del seu dret de conquesta?

Però per què fer-ho si a més a més, representa una fonts d’ingressos que permeten a Espanya a ser una nació prospera i considerada dins d’Europa? Espanya sense el potencial de la nació catalana, amb l’actual crisi, seria considerada igual que Grècia, un estat factible de ser deixat a la seva sort.


(continua)

.

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article