Cercador per data

Cercador per data

« Abril 2010 »
dl dt dc dj dv ds dg
   1234
567891011
12131415161718
19202122232425
2627282930    

Bellver, el disc simfònic de Maria del Mar Bonet

Parlar de la Maria del Mar Bonet sempre és motiu d’emocions, les que transmeten la seva preciosa veu, sempre en plena forma, però si a més és per parlar d’una novetat discogràfica de pes encara hi ha més motiu.

IV Fira literària Joan Cid i Mulet (3)

DISSABTE 17 D’ABRIL DE 2010. JORNADA CENTRAL.
11:00h Conta-contes infantil a càrrec de Janet Recasens. Lloc: Plaça Pati de la Immaculada.
11:00h Taller d’expressió corporal- Poesia i moviment-amb poemes de Gerard Vergés. (Dur roba còmoda d’un sol color). Obert a tothom. L’activitat serà desenvolupada per Roser Roldán. Lloc: Gimnàs Municipal.
12.15h Lectura del text Pols de Roses d’Olga Besolí. Guanyadora del premi Miquelet 2009 de creació dramàtica i del XXXVI Premi de contes Ciudad de Tudela Premi especial d’ Integració. Lloc: Plaça Pati de la Inmaculada
12.15h Recital poètic A l’ombra de Vergés a càrrec de l’alumnat de l’Institut Sòl-de-Riu d’Alcanar coordinats pel profesor Tomàs Camacho. Lloc: Plaça Pati de la Immaculada
16.30h-20:30h Taller didàctic : Fem paper reciclat ( a partir de 7 anys) a càrrec dels Serveis Educatius i Culturals del Museu del Montsià. Lloc: Plaça Pati de la Immaculada.
17:00h Concert musical “Orquestra Stop” de l’ Institut de Roquetes. Lloc: Plaça Pati de la Immaculada.
18:00h Inauguració oficial de la Fira a càrrec del poeta i escriptor Gerard Vergés i Príncep. Durant la inauguració es presentarà el llibre d’homenatge “Jo sóc aquell que es diu Gerard” d’Editorial Petròpolis. Lloc: Plaça Pati de la Immaculada.
19:00h Conferència i presentació dels llibres La raíz de la mandrágora i La poesia de Gerard Vergés a càrrec de Ramon García Mateos Lloc: Sala Jordi Brull i Martínez.

de qui són els contes?

Narrar i escoltar històries és un dels plaers humans més universal en tots els sentits: per com n'és d'antic i perquè es practica a tots els racons del planeta on existeixi vida humana. També és una clara mostra de que no som tan diferents en els nostres hàbits culturals i, a més, les narracions ens parlen de que no existeixen cultures estàtiques. Sigui perquè han viatjat des de temps ancestrals o sigui perquè intenten explicar-se els mateixos misteris, sovint els contes d'arreu del món acaben trobant-se en algunes coincidències de referents, de temes, d'estructura, d'intenció... (segueix)

ELS MAGISTRATS ENS HAN FET UN FAVOR.

Finalment sembla que serà el sector més dur del Tribunal Constitucional  el que podria finalment dictar sentència sobre l' estatut català, confirmant que la destrossa  del text , prèviament retallat a les Corts, serà més important del que era previsible. Fins i tot, pot passar que amb tanta retallada ens trobem amb un estatut més disminuït que el de l' any 1979, donant així la raó a allò que tan preocupava al President Pujol. Els Senyors Magistrats poden acabar per fer un favor als que defensem que el país no li queda cap més solució que optar per la via de la independència. Per si no n´hi havia prou, la resposta dels partits parlamentaris - permeteu-me l' eufemisme carodià -, de llarga tradició democràtica  ha mostrat les limitacions del seu pla B. La majoria, es a dir els partidaris de l' estatut aprovat, s' han limitat a reclamar la renovació dels membres del Tribunal i poca cosa més. Els contraris al text, encara que sigui per raons ben diferents, han optat per la gestualitat política. Uns i altres han mostrat en públic les seves limitacions i debilitats, deixant en evidència que hi ha espai polític i electoral per una nova força política que aprofundeixi en el camí de posar en questió tot l'edifici constitucional espanyol  i opti de forma clara per construir de forma eficient i intel·ligent el camí cap a la independència de  Catalunya sense paranys ni hipoteques. Les condicions  per la creació d'aquest nou pol independentista de pràctica radicalment democràtica i que aposti sense embuts per l' estat propi estan donades des de fa temps, potser el que cal  ara es construir-la amb fonaments racionals coherents i amb lideratges cohesionats  que el facin creïble  i que assegurin les condicions per obtenir uns bons resultats electorals, que ajudin a  posar  en qüestió  primer  i renovin a fons després, la pràxis política del catalanisme parlamentari dels darrers trenta anys, més enllà de les proclames de sempre que no han ajudat ni gens ni mica.

Appaloosa





















APPALOOSA
EUA - 2008
Director: Ed Harris
Guió: Ed Harris i Robert Knott
Repartiment:  Viggo Mortensen, Ed Harris, Renée Zellweger i Jeremy Irons. També Ariadna Gil.
Comentari: cliqueu aquí.

AJAGUT A LA VORERA DE LA MÚSICA

(Escolt Chopin chez Pleyel, un disc d'aquest amic i excel·lent intèrpret Alain Planès que toca en un piano Pleyel de 1836 el mateix concert que va interpretar Chopin en els salons Pleyel de la sala Rochechouart el 21 de febrer de 1842. De la musique avant toute chose...)
Un dia esgotador.
Reunió del Patronat de la Fundació Pilar i Joan Miró de Palma.  Si en Miró aixecàs el cap i veiés el paisatge de ciment i corrupció no sé si se'n faria creus o repetiria allò que va dir: "els mallorquins són beneits".
Les seves escultures als jardins davall un sol de primavera m'han fet circular l'energia.

Quae est ista,
quae consurgens ut aurora rutilat,
ut bendicam? 

L'art com a benedicció. 

Per alegrar-me he comprat un disc d'Ernst Krenek: Lamentatio Jeremiae Prophetae, músiques
que foren escrites l'any 1941 quan els nazis ja havien declarat la seva obra com "art degenerat".
Aquestes lliçons de tenebres em donen petites cullerades de llum
 

Alaró: una proposta republicana

Muntanyes d'Alaró

Sembla molt difícil arribar a la gent, en aquest cas a la gent d'Alaró, per tal de fer-li arribar una idea, una proposta que ja fa molts anys que cova. No cova només dins persones concretes d'ara mateix, sinó dins la ideologia de moltes persones al llarg de la història. Ideologia de progrés en les llibertats individuals i dels pobles, humanista en el sentit de progrés científic i cultural, socialista en el sentit de igualtat entre les persones, ecologista per necessari, per evident, perquè esteim a punt d'entendre que som part d'un enorme ecosistema rodó anomenat terra. Tot plegat: llibertat, humanisme socialisme, ecologisme és un sol camí que cal no errar perquè no hi som a temps. Ni a nivell individual, local o global. Per tant ens cal un compromís molt urgent i seriós en una proposta de canvi important en el model de vida actual. Com comenta un economista de la Universitat Autònoma de Barcelona: “Convé demanar-se si el cost, en termes de benestar, d'un canvi substancial en el mode de vida dels països que avui considerem rics és tan important per renunciar a un món més just i amb menys incertesa". Per tant sembla que com a persones, com alaroners n'hauríem de parlar. És per això que seguidament vos faig arribar un escrit, que s'ha començat a repartir en format de paper a gent del poble, per tal d'encetar-hi la reflexió. Seguidament el mes de maig intentarem convocar una reunió per tal de comprovar si realment hi ha possibilitats de fer cristal·litzar una proposta molt seriosa dins l'àmbit polític municipal. Tot el que s'ha dit fins ara i tot el que més endavant s'expressa, no lleva que no ens ho podem passar també molt bé.

POLÒNIA PERD AL SEU PRESIDENT I NY TIMES DÓNA SUPORT AL GARZÓN

La fatalitat pot atacar sense avisar, tan aviat sembla que tot va bé i de cop i volta… patapam! Això li ha passat al President de Polònia, un dels inefables germans bessons Kaczinski, aquells ultrapuritans que van arribar al surrealista extrem de, en el seu deliri per atacar tot allò que els semblés subversiu o immoral, considerar als Teletubbies com a fomentadors de l'homosexualitat (l'única cosa que fomenten aquests personatgets televisius és la imbecil•litat).

Un fatal accident aeri va acabar amb ell i amb molts militars, banquers, polítics… que hi anaven amb ell. El més curiós del cas és que els ultraconservadors polonesos volen aprofitar aquesta fatalitat per dir, com si fossin telepredicadors, que Polònia ha rebut un “càstig diví” per apartar-se del segons ells camí correcte de la moral; és a dir, per no haver votat al partit dels Kaczynski a les darreres eleccions legislatives.

La seva tràgica mort no deu fer oblidar gens la seva absurda manera d'entendre la política, la vida i la convivència, que a la Unió Europea va causar molts maldecaps per la seva ridícula mania de qüestionar tot el més bo europeu si s'apartava de la moral ultracatòlica, sobretot. Aquí, li van donar suport d’alguns nostàlgics del franquisme (al qual, el partit dels germans va donar suport i va posar com a exemple moral al Parlament Europeu), lamentant que Polònia “s’esdevè un empestat per a la vella Europa”, com deia una coneguda revista ultraconservadora en portada fa anys. Només cal esperar que Polònia tingui un nou President més moderne, encara que, és clar, hi haguéssim volgut que en Lech Kaczynski hagués continuant amb vida i ja dedicat només a la seva vida quotidiana.

Això sí, no sabem quina postura tindrien pel que fa a l'absurd procés judicial contra el jutge Baltasar Garzón, que està tenint fins i tot reaccions a l'estranger. El prestigiós diari “The New York Times”, que ja va denunciar al moment oportú als militars espanyols nostàlgics amb l'encertat títol “Militars troglodites”, ara presenta aquest procés com a “Injustícia a Espanya”. No entraré en el tarannà d’en Garzón, però si esperaven els nostàlgics del franquisme rebre d’adhesions arreu del món, hi hauran de conformar-se amb els partidaris d’en Bush, els del “Wall Street Journal”, diari proper al Rupert Murdoch i al José María Aznar, conseller d'aquest diari. Perquè gent important del planeta, ni tan sols el Papa Benet XVI surt en defensa oberta del franquisme (en Joan Pau II va denunciar la detenció d'Augusto Pinochet a Londres aleshores, però ja ningú qualifica el franquismo com a “creuada”, com va fer en Pius XII amb la Guerra Civil espanyola).

I la Premsa estrangera, quan és convocada per les autoritats espanyoles per donar-lis lliçons, els ve la por, encara se’n recorden de les amenaces i coaccions franquistas, com “Le Monde”, el qual va sofrir més d’un cop l’expulsió d’un corresponsal, i les fotografies seves de manifestants que rebien salvatges pallisses de la Policia tenien que fer-se gairebé d’amagat (la censura espanyola les vetava, con fa ara el Règim iranià d’Admadineyad amb les fotos que mostren una cosa semblant).

La sèrie de TV-3 “Temps de silenci” mostraba al personatge d’Àlex Casanovas com un fotògraf “freelance”, i en una manifestació amb atacs brutals de la Policia, amb manifestant morts, ell va fer unes fotos i les va enviar a “Le Monde”, que les va publicar a la portada. La Policia franquista, emprenyada, el va fer detenir i el va interrogar, perquè allò perjudicava la “santa” imatge del Règim a l’estranger. No esmentaré l’11-M, ja ben conegut per tothom i de la qual cosa la Premsa estrangera encara se la recorda amb amargor.

A Europa, sempre van veure al franquisme com una cosa anacrònica i troglodita, els costums del qual els semblaven més pròpies dels talibans de l'Afganistan, els aiatollahs de l’Iran o els costums d'Aràbia Saudita (on les dones tenen prohibit conduir). Perquè es creuen que a Barcelona s’hi miraven els trens que anaven cap a França com que hi anaven cap al paradís? Perquè hi anaven cap a Europa, cap a indrets on s’hi podia viure al segle XX, no pas a l'Edat Mitjana.

Que n’és de segur que quan a Europa se’n miraven a una d'aquelles famílies “decents” franquistes, moralment impecables sempre en públic, no podien evitar imaginar-se-les a la intimitat, llançats a qualsevol tipus de vicis, fins i tot els més sòrdids, que deixarien al presumptament “degenerat” Pedro Almodóvar com a un purità que votava al Bush.

Qui o què impedeix la independència de Catalunya?

Molts dirien que és l'estat espanyol. D'altres dirien que són els nostres polítics, que tenen por i no lideren, o que estan venuts als poders espanyolistes.

 

LA SENTÈNCIA SERÀ DEFINITIVA

Sigui quina sigui la sentència que ens regali el TC, arnat i desprestigiat, serà definitiva en la relació entre Catalunya i Espanya. Amb tota seguretat hi haurà retalls. Per tant, laminarà (amb el ribot de què parlava el jacobí Alfonso Guerra) un Estatut aprovat democràticament. Això sol ja és un fet insòlit, que es produirà sovint d'ara endavant en relació a les aspiracions nacionals i a altres temes si no hi ha una reacció històrica, de gran magnitud, que freni el renaixement de la carcúndia i aturi la poca vergonya amb què parla públicament, des de fa massa temps, de temes que fins fa uns anys no s'atrevia a exposar a la llum pública.
No ho tindran fàcil els autonomistes per continuar defensant un model que ha tocat sostre i que no permet avançar democràticament, més enllà. Per tant, sigui quina sigui la sentrència, partirem del retall: ens posaran un sostre, i punt.
CiU i PSC, les forces més autonomistes del país, hauran de fer equilibris semàntics si continuen apostant pel model que han defensat des de sempre. En cas d'una sentència tova poden tenir la temptació de continuar defensant l'autonomia. En cas d'una sentència dura o de retallada diàfana, es quedaran amb les vergonyes a l'aire i dubto que siguin capaços d'anar més enllà de reaccions airades de saló, i potser d'alguna manifestació convocada, això sí, per les institucions a fi que no es descontroli. (Continua).

Paginador

Accés de l'autor

Formulari d'accés de l'autor

Cercador per paraules

Cercador per paraules

Blocs recomanats

Enric Balaguer

A tall d'invocació

Enric Balaguer

"Dual-s. Tàpies davant de Tàpies"

Carles Bassaganya i Serra

Carles Bassaganya i Serra

Carles Bassaganya i Serra

Aquest divendres, acte inici de campanya al Ripollès. Teresa Jordà i Oriol Junqueras

Jaume Fàbrega

BONA VIDA

Jaume Fàbrega

PREMI BOTIFARRA DOLÁ

Els blocs per llistat alfabètic

Amb aquest cerca pots accedir als blocs mitjançant la lletra inicial. Si ho vols, pots veure el llistat de tots els blocs clicant a '[Tots]'.