El pensament polític actual es mou, des del inicis del catalanisme ideològic, dins d'un espai limitat per tres coordenades: l'ordre, Espanya i la modernització. Alguns dels documents i articles que es publiquen, malgrat en alguns casos el seu rellevant interès, s'emmarquen en aquell mateix espai, obviant la possibilitat d'una Catalunya amb Estat propi o , en determinat cas, despullant aquella de qualsevol valor.
Quan s'afirma que cal modernitzar Catalunya per a afrontar el futur amb èxit i excel·lència la seva consecució es fonamenta en la realitat d'avui: el capital humà, el talent i la formació, la producció amb valor afegit, les infrastructures, la consecució de la Catalunya en xarxa i la Catalunya global amb l'obertura a la Unió Europea, la Mediterrània i el món. És un objectiu necessari i engrescador per a una nació i per a una regió, però en el cas específic de Catalunya no es fa èmfasi en la seva dependència d'Espanya pel que fa a recursos econòmics i legals, ben al contrari es dibuixen estratègies per a Espanya que incloguin o possibilitin la consecució de l'objectiu. Que la modernització plena de Catalunya és la nacional hauria de ser part substancial i emfàtica del pensament polític català i no ho és.