Cercador per data
Maragall a PuigcerdÃ
Dissabte Puigcerdà va estrenar la remodelació de la plaça de
l’ajuntament, i l’acte va servir per homenatjar Joan Maragall.
Continua llegint aquí.
Una carta al lector
Del Diari de Balears, una carta d'un tal Miquel Amengual i Ramon, al meu parer plena de lucidesa i valentia:
Il·legalitzar UPyD
Si els fiscals fossin fiscals,
actuarien contra aquest partit que incita a l'odi ètnic. Per als
ciutadans perifèrics que no ens sentim espanyols, almenys en la
configuració actual de l'Estat, aquesta senyora incita a l'alienació de
drets fonamentals com la igualtat davant de la llei i la llibertat
d'expressió; per aquest fet, que representa un intent de subversió de la
Constitució, s'hauria de formalitzar la il·legalització del partit que
representa i que, malgrat actuar dins del joc democràtic de partits,
pretén un fi antidemocràtic que supera els límits constitucionals i la
supressió de drets fonamentals de caire individual que donen sentit a la
Constitució espanyola i a la mateixa democràcia.
Orellut, ximple, borratxo
M'arriba la notícia (crec que l'he entesa bé) de que els àrbitres de la lliga espanyola de futbol estan molestos per unes declaracions de Pep Guardiola en les quals els qualifica de "mentiders". Crec que fins i tot han amenaçat amb una denúncia.
És increïble. Si hi ha un col·lectiu que ha de sentir-se dir de tot, aquest és l'arbitral. Va amb el sou, és intrínsec a la funció. Ja ho cantava Guillermina Motta: "un senyor vestit de negre (...) és blanc de tots els dicteris...". Els dicteris eren, i cito de memòria, "curt de vista, mala bèstia, animal, talós, mussol, orellut, ximple, borratxo". No ens consta que la cantant pigada tingués problemes de cap tipus. Però els dicteris sonen sempre. Cada setmana, a tots els partits, durant els noranta minuts reglamentaris (i els de pròrroga), els col·legiats se senten dir de tot, des dels adjectius més suaus a les grolleries més irreproduïbles. I ara resulta que Guardiola els diu "mentiders" (caldria veure referit a què, i en quin context) i es fan els ofesos perpetrats en la seva cuirassa corporativa.
L'única vegada que he anat al futbol, ja fa anys, recordo que al meu costat hi havia un home que es va passar tot el partit cridant fins a esgargamallar-se: "árbitro gilipollaaaas, árbitro gilipollaaaaas!".
Sastreria de Senyor en LIQUIDACIÓ
Sastreria de Senyor en LIQUIDACIÓ
Especial per als senyors que necessiten
vestits jaqueta per a treballar.
La Sastreria Berruezo liquida la seva
col.lecció per canvi d'ubicació.
La Sastreria de Senyor Berruezo del
barri de gracia liquida la seva col.lecció a uns preus molt
atractius:
Vestit Jaqueta 90 euros
Pantalon 45 euros
Corbata 20
euros
Suèter 30 euros
Jaquetó 75 euros
Amb la qualitat de
sempre i la cura i dedicació d'un servei a mida.
BERRUEZO
Gran
de Gracia 135
Barcelona
Metro Fontana
Les nevades són un bededéu, naturals i inevitables.- Endesa i Redesa son Villarat de Madrid i per això actuen com ho fan.
Les nevades no son una catàstrofe.- Endesa i Redesa son part del Villarat de Madrid i per això passa el que ha passat per una nevada no habitual. Ha demostrat com tenien i tenen les línies.
Les nevades com aquesta son un altra de les proves dels deus de la Natura per fer que les coses es facin bé. Mos fan passar la ITV.
Els lladres acusen les víctimes de lladres i insolidaris. Els lladres d’Estat acusen de Villarat a qui els pot fer ombra o els gosa alçar la veu, i als pobles a qui tenen declarada la guerra. Varen fer Endesa i Redesa, sobre el robatori de l’electricitat Primer socialitzaren les empreses i les fusionaren fent-ne monopolis d’Estat amb carta blanca i capital a Madrid, i després, contra Economia, les han privatitzat a la russa, a la falangista, i sembla que a la italiana, amb beneficis especulatius extraordinaris. Madrid es molt pitjor que París i l’han fet sobretot aquests anys de democràcia populista contra constitució i de guerra nacional.
La prova de
Qui l’ha superat i qui l’ha suspès ?
La camisa
La nit de sant Ovidi passada, durant la tertúlia amb Núria Cadenes, es va comentar la qüestió de la vestimenta de l'Ovidi, que solia actuar vestit de negre. No sé si vaig arribar a dir que el negre és el color que identifica (majoritàriament) els anarquistes, però sí que vaig explicar que Ovidi sentia admiració per Léo Ferré, a qui coneixia personalment, el qual també admirava el nostre artista.
Férré actuava sempre vestit de negre, en contrast amb la cabellera blanca, i com a senyal inequívoc de la seua militància ideològica.
No sé si ho feia sempre que la cantava, però el concert del Teatre dels Camps Elisis de París el comença amb la cançó "La camisa roja". Ix vestit amb una camisa d'aquest color, però al final se la lleva i acaba la cançó tot dient, en relació a la camisa, que sempre es pot tenyir. Davall duia la seua camisa negra.
Sí, és roja... i això no és tot...
Si sabíeu què és i d'on ve...
Toqueu-la
Tela...
Tela?
Però és una vela!
Corda...
Corda?
Però feta de la misericòrdia
Seda...
Faig versos... però no seda!
Fil?... setí?... nylon?
No, no...
Aquesta camisa és molt més que això
Escolteu bé. Seieu... escolteu bé...
Aquesta camisa... aquesta camisa...
És poesia
.../...
El llit de Joséphine
Quan hi ha passat el patró d'Austerlitz
La vella pelegrina
Del meu Pare Noel que venia antany
.../...
La còlera de Déu
Quan posa un mocador a la mà d'un assassí
El somriure d'aquells
Que només tenen ja llàgrimes i no els queden mans.
És poesia
Però... és roja!
I sempre podreu
Fer-la tenyir!
- Comentaris: 5
Breu apunt de falles per a forasters
La Lucre ha penjat un post al seu bloc on explica breument qué són les falles, ací us deixe l'enllaç, l'he trobat encertat (cal situar-lo dins l'espírit erotico-festiu del seu bloc, no anem ara a ferir susceptibilitats) i m'ha estalviat dir les mateixes coses ;-)
Alguna cosa a afegir?
Juli Cèsar Aznar
16/3/2010 
ELS DIES VENÇUTS
Juli Cèsar Aznar
- TOÑO VEGA
L’expresident Aznar va dir l’altre dia a Veo7: «He estat injuriat i difamat fins a límits extrems. La meva imatge ha estat deformada i distorsionada. M’han transformat en un dòberman». Quan un antic governant es lamenta de la seva pròpia imatge, una de dues: o sent remordiments o té ganes de tornar al poder per poder tornar a brillar com abans. Amb aquestes paraules Aznar demostra la seva humanitat. Ens va voler fer creure que era un home providencial per al país, però en realitat només era un home comú que volia servir el seu país. I el país li va anar gran. Més d’una vegada el recordo a l’estadi de Mestalla el 1996 en un míting electoral. Faltava poc per a la seva victòria i, amb un estil kennedyà que a mi em va semblar sincer, Aznar va dir exactament això: «Jo només sóc un home normal que vol servir el seu país». ¿Què va succeir al llarg dels anys en el poder perquè l’home normal s’anés encastellant i comencés a convertir-se en un ésser abrupte, egòlatra i rancorós, com ho demostren aquestes frases de Veo7?
L’altre dia, en aquest mateix diari, un lector trencava una llança per Aznar per explicar que havia coincidit amb ell en un avió i que li havia semblat un home cordial i interessant. Jo també ho subscric. Entre la bondat lineal i les personalitats complexes, sempre són més interessants aquestes últimes. Aznar, a l’arribar per primera vegada al poder, era un home curiós. Volia aprendre i per aprendre no hi ha res millor que preguntar. La cordialitat d’Aznar era la dels primers de la classe que intenten aprendre més enllà dels llibres. Des dels antípodes ideològics d’Aznar no em cauran els anells per reivindicar l’Aznar humà i tossut. Un home que va haver de fer el cor fort per aprendre a parlar amb Pujol i comprendre’l. Però també un home a qui el poder universal va obnubilar fins al punt d’embarcar el més pacifista dels països en una guerra llunyana. Un home que va decidir, fent un gest magnífic, renunciar a presentar-se a un tercer mandat. Però un home que, davant de la matança d’Atocha, no va tenir a bé presentar-se en el lloc de la catàstrofe per tacar la seva camisa amb la sang dels ferits. Si ho hagués fet i no hagués cregut en la suposada conspiració de matriu etarra, avui continuaríem tenint un Govern popular i Rodríguez Zapatero seria un aprenent d’Economia de la mà de Jordi Sevilla.
Algun dia hi haurà algun moment per analitzar la psicopatologia dels governants i que els costa molt poc passar de ser homes normals a ser homes providencials i finalment a ser homes difamats.
La soledat d’Aznar no ve dels seus adversaris exteriors, sinó també dels que l’han abandonat. Mentre Aznar es despatxava en la salmòdia del seu propi lament, es complien molts anys del que, sens dubte, va ser el primer magnicidi de la història. L’any 44 abans de Crist Juli Cèsar, un emperador que també parlava en tercera persona i que es va dedicar un mes del calendari, queia sota les dagues dels senadors entre els quals hi havia el seu propi fill adoptiu. Aznar es lamenta d’haver-se convertit en un dòberman, però implícitament es demana què ha passat perquè ni tan sols els seus l’hagin entronitzat en el santoral. ¿Tornarem a disfrutar de l’home corrent que abans va ser Aznar? Va ser un ésser cordial, però entre els uns i els altres li van acabar agriant el caràcter.
EL MEU COMENTARI:
Perfecta la definició que fa en Joan Barril de l'Aznar, tant el d'abans com el d'ara. Fixeu-vos també en la foto adjunta, que va ser censurada per la Generalitat valenciana, que demostra al que ha arribat aquest personatge...
Amb Juan Ignacio Soto
Juan Ignacio Soto Valle (Bilbao, 1956) és el secretari general de la Diputació de Girona, amb una llarga trajectòria professional que acredita la seva válua i el paper decisiu que ha tingut en la modernització de la funció pública local a Catalunya en els darrers anys.
- Comentaris: 5
De l'aprimament dels blocs i de l'esperança en Laporta
- Comentaris: 3
Paginador
Accés de l'autor
Cercador per paraules
Blocs recomanats
Carles Bassaganya i Serra
Carles Bassaganya i Serra
Aquest divendres, acte inici de campanya al Ripollès. Teresa Jordà i Oriol Junqueras
Els blocs per llistat alfabètic
Els blocs per temes
- Ciència i ensenyament
- Comunicació
- Cultura i llengua
- Economia
- Esports
- Ordinadors i internet
- PolÃtica i govern
- Societat
- Territoris i viatges
- Universitats
- Endeblocs
- Blocs personals
- BerguedÃ
- Capcir
- Conca de BarberÃ
- Eivissa i Formentera
- El Camp de Túria
- Europa
- Garraf
- Garrigues
- Garrotxa
- Gironès
- La Costera
- L'AlacantÃ
- L'AlcoiÃ
- L'Alt Palà ncia
- La Marina Alta
- La Marina Baixa
- La Plana Alta
- La Plana Baixa
- La Ribera Alta
- La Ribera Baixa
- La Safor
- La Vall d'Albaida
- L'Horta
- Mallorca Occidental
- Mallorca Oriental
- Mallorca Septentrional
- Maresme
- Món
- MontsiÃ
- Noguera
- Oceania
- Osona
- Pallars JussÃ
- Pallars SobirÃ
- Pla de l'Estany
- Pla d'Urgell
- Priorat
- Ribera d'Ebre
- Ripollès
- Rosselló
- Segarra
- SegriÃ
- Selva
- Solsonès
- Tarragonès
- Urgell
- Vallès Occidental
- Vallès Oriental
- Vallespir
