
UNIÓ MUSICAL Si a finals de gener s'incorporava a la direcció del Cor de la Societat Unió Musical de Llíria, el mestre Francesc Gamón, este cap de setmana el cap al qual serà nou director de l'Orquestra Simfònica, Hilari García. Igualment, la directiva de la societat, davant de la falta d'un director titular des de feia temps en l'Orquestra Simfònica, ha decidit completar el quadre de batutes amb la incorporació del mestre Hilari García Gázquez. L'elecció d'este director s'ha fet consensuadament amb músics d'esta agrupació, els quals reclamaven una estabilitat en la direcció i la busca d'una batuta de prestigi. + INFO

Ahir
va visitar Sa Casa Llarga el diputat d’Esquerra Republicana de Catalunya al
Congrés, Joan Tardà, per celebrar amb els gazanencs l’obtenció d’una partida de
cent mil euros dels Pressupost Generals de l’Estat que s’invertirà en obres de
millora i adequació del casal. El projecte de Can Gazà, institut contra l’exclusió social, es convertir Sa Casa
Llarga en llar d’acollida per a aturats sense sostre, una nova traça d’exclusió
provocada per l’actual fallida econòmica que no deixa d’abocar nous
daminificats dins noves bosses de pobresa. Acompanyaren Joan Tardà el president
d’Esquerra-Illes Balears i Pitiüses Joan Lladó i el seu homònim de la secció de
Palma, Francesc Jaume. Joan Tardà va posar de manifest el seu
agraïment a la gent de Can Gazà per confiar en ell i en ERC per portar la
proposta a Madrid. A més, comentà en roda de premsa que se sentien orgullós,
ell i el seu partit, de poder ajudar als qui més ho necessiten.


Nota: açò estava publicant-se des de poc més de la una del matí, però s'havia quedat pels fils.
Un altre dia que sóc incapaç d'anar a jaure quan ho volia fer. M'he entretingut fent unes cosetes, i després no he pogut véncer la temptació de pegar-li una miradeta a un document audiovisual de gran transcendència personal. No ho esperava, però m'he emocionat. Els records sovint tenen tendència a trair la realitat per a fer-la més agradosa, però en veient el vídeo m'ha semblat que la memòria no m'havia sigut prou fidel: aquella nit va ser més emotiva encara que no recordava.
Ja el voré amb deteniment, el vídeo d'aquell 28 de març de 1992.

Una vegada més ACPV aposta per la música en català i, de bell nou, es constitueix en fil conductor entre creadors i públic. El proper divendres 26 de febrer amb el Tirant de Cançó la música en valencià sonarà amb força al País Valencià: 11 concerts en 9 ciutats del país podran gaudir del millor de la música feta en la nostra llengua. Conscients que vivim en una situació estranya, on la cultura pròpia necessita obrir-se pas en un entorn de veritable excepció, ACPV es planteja la seua tasca com l’aportació a una feina col·lectiva per tal d’oferir suport a la feina de militància quotidiana que representa encara avui en dia fer i escoltar música en la llengua del nostre país. ACPV vol anar bastint amb cançons un ample ordim de complicitats que mantinguen la nostra cultura ben viva. La relació de concerts i ciutats és la següent: L'Eliana Vinarós Els amics de les arts Onda Feliu Ventura València El petit de Ca l'Eril Xàtiva Batà+Titot i David Rosell Alcoi Quimi Portet Gandia Òscar Briz Alacant Clara Andrés Elx Senior i el Cor Brutal+Arthur Caravan Pel que fa al Camp de Túria, el concert serà a l’Eliana i ens visitarà el músic de Catarroja Miquel Gil a les 22:30h i a l’Auditori municipal (Pl. Jutge Miquel Comes). Entrada lliure. Des d’ací accedireu a tota la informació de Tirant de Cançó Col·laboren:Ajuntament d’Elx, Ajuntament de Gandia, Ajuntament de l’Eliana, Ajuntament Onda, Ajuntament de Vinarós, Centre Ovidi Montllor, Aplec de la Plana, Octubre Centre de Cultura Contemporània, Pub Cap-i-Cua de Xàtiva, Teatre Principal d’Alcoi, Alacant Rock i el Consell de
Organitza: Acció Cultural del País Valencià
Vídeo de Miquel Gil amb "Cant de batre" d'Ovidi Montllor

En defensa del PP es pot dir que estaven convençuts de que obtindrien una majoria absoluta i per tant, seria del tot innecessària la seva associació amb UM, però l’excés de confiança fa cometre errors estratègics, i aquest en va ser un i de gros.
Quan al maig de 2007, el PP a Mallorca, sorprenentment, no va aconseguir majoria absoluta a cap de les institucions més representatives del país, gaire bé ningú a l’illa, dubtava que UM pactaria amb la resta de partits de l’espectre polític de les Illes, perquè l'actitud francament hostil, perseguidora i, gaire bé, anihiladora, del PP vers el seu soci de govern UM, durant els darrers temps de l’època Matas, feia preveure que seria impossible una nova aliança PP-UM, almanco en una propera legislatura.
Estic llegint A sang freda de Capote i la veritat és que és d'aquests llibres que fan que et diguis a tu mateix "idiota, de debò et penses que tens la més mínima oportunitat d'escriure res que valgui la pena?". No ho dic jo, sinó l'amic Xosé Mexuto, que m'ho escriu al mur del Facebook.

Aquesta publicació no serveix per penjar-nos medalles. No és un exercici autocomplaent per dir “mira que guapos que som”. No és tampoc un pamflet de propaganda política trampós o esbiaixat. Lògicament, està escrit des de la subjectivitat, és inevitable, però pensem sincerament que si hi ha un tret del nostre tarannà que ens caracteritza és una rigorosa autoexigència. Aquest fullet és més aviat el fruit de la voluntat de reunir en una publicació informació útil per a què tu, que l’estàs llegint, puguis jutjar per tu mateix, tu mateixa, si val la pena que a Catalunya hi hagi un govern d’esquerres, si és útil que ICV-EUiA transformi la realitat des del poder polític.
Hi ha paraules que ens fan basarda. “Poder” és una d’elles. Hi ha tot un seguit de valors negatius associats a la paraula “poder” que ens provoquen rebuig. Però quan el que vols és canviar la realitat, transformar el món, corregir les coses que no funcionen, lluitar contra les injustícies... pots fer-ho de moltes maneres. Totes són vàlides i totes són necessàries. Ho pots fer en l’àmbit personal, en el teu dia a dia. Ho pots fer en l’àmbit associatiu, a la teva feina, a l’escola dels teus fills. Ho pot fer la societat civil. I pensem que la política és un àmbit des del que també es pot, i cal, defensar les teves idees, els teus valors. D’altra manera, deixaríem la política en mans dels qui l’han manegada sempre. I les polítiques, evidentment, es poden dur endavant amb més força des del poder.
Hi ha altres tipus de poder als qui li som molt incòmodes: el poder econòmic, el poder de determinats grups mediàtics... són poders que s’han esforçat en desprestigiar el Govern d’Esquerres en general, i ICV-EUiA en particular. Aquest fullet ha de servir també perquè puguis formar-te una idea pròpia sobre l’acció de govern dels últims anys. Si vas votar Iniciativa Verds–Esquerra Unida, tindràs arguments per fer balanç, per decidir si el teu vot ha valgut la pena. Per defensar el teu vot enfront dels qui et diuen que vas fer el ridícul votant ICV-EUiA, ja sigui un tertulià de ràdio o televisió, un columnista de premsa o el cunyat /veí / company de feina convergent de torn. També et servirà per explicar el que han fet ICV-EUiA i el Govern d’Esquerres als qui dubten si votaran o no, als qui pensen que la política no val la pena i que tots els polítics són iguals. Com deia Fuster, la política, o la fas o te la fan. En definitiva, aquest fullet no tracta només d’ICV-EUiA. Tracta també de tu. D’allò que tots i totes, plegats, podem fer junts.
Podeu consultar la publicació en el PDF adjunt


Vetllada barniliana entre gintònics a Sant Cugat