Fer i desfer

• ferranfalco
• enllaç permanent
• Badalona
• dimarts, 16 de febrer de 2010 | 18:45h

En l’anterior entrada d’aquest bloc –que ha generat una certa polèmica i algun malentès- vaig dir-vos que estic convençut que al costat dels qui fan política per a desfer, hi som els que la fem per a fer.

Tot sovint, quan llegeixo algunes declaracions d’en Xavier García Albiol, penso que aplica en política allò del “cuanto peor, mejor”. Ho va fer fa un temps a La Salut i Llefià, durant la campanya electoral de l’any 2007, amb resultats positius per als seus interessos. I ho està fent ara, centrant la seva atenció en un barri, el de Sant Roc, que té problemes des de fa anys i del qual diu que és un “polvorí” a punt d’explotar.

És possible que a base de repetir-ho hi hagi qui, a Sant Roc i fora del barri, pensi que és com una mena de Bronx a la badalonina. I no nego que la percepció que en Xavier vol traslladar a l’opinió pública i als veïns del barri tingui una base mínimament objectiva.

A Sant Roc hi ha problemes de seguretat, de convivència social i integració, de civisme. Hi són ara, i hi han estat sempre. Durant dècades, des de que el franquisme va crear el barri fins a l’actualitat, aquests problemes han anat fluctuant en la seva gravetat, en la seva visibilitat.

Segurament un context de crisi econòmica profunda com l’actual contribueix que ara siguin més visibles i greus. Està passant a Sant Roc, i està passant a tots els barris i a totes les grans ciutats del país. Els índexs de delinqüència i conflictivitat pugen, i a sobre els problemes pressupostaris de les administracions públiques fan difícil una resposta ràpida i més efectiva davant aquest agreujament de la situació. Tenim menys recursos per a combatre més problemes. La situació és complexa. No ho vaig negar en l’anterior entrada d’aquest bloc, i tampoc ho faré ara.

Però precisament perquè la situació és complexa, ni a Sant Roc ni a Badalona ni a Catalunya serveixen els discursos simplistes i populistes. La gent, la bona gent, no necessita polítics que posin el focus en un problema, el magnifiquin, i després callin i s’abstinguin de plantejar solucions viables.

La gent, la de Sant Roc i la de Badalona, la d’aquest país, necessita polítics que percebin els problemes i treballin per a solucionar-los tenint en compte els instruments existents i les capacitats que hi hagi per a millorar-ne l’eficàcia.

El regidor del PP no ho fa. Mira de desfer la feina que els professionals de la policia fan cada dia en aquest barri, dient, tan alt com sigui possible, que aquesta feina no serveix per a res. Mira de desfer aquesta feina utilitzant la legítima i lògica emprenyada de qui ha estat objecte d’un delicte per a transmetre la idea que els qui manen són ineptes.

Però s’oblida d’una cosa essencial, que és explicar què el faria més apte per a afrontar la situació. Algú ha escoltat o llegit una sola paraula d’en Xavier explicant com ho faria? Sabem quina seria la seva proposta per a minimitzar els problemes sobre els quals ha focalitzat l’atenció dels darrers dies? En definitiva, hem sentit per part seva una proposta viable que ens digui com hauria evitat l’indendi dels vehicles? Jo passo per ser una persona mínimament informada. És la meva obligació. I, sincerament, no he sentit cap proposta concreta i viable que vagi en aquesta línia.

És important, en aquest punt, la qüestió de la concreció i la viabilitat. Ho dic perquè no serveix dir-nos simplement que cal “més policia”. No serveix perquè dir-ho així, sense matisos, implica no explicar que posar més policia a Sant Roc, o a qualsevol altre barri, vol dir treure-la d’altres llocs on també fa falta. Diguem als veïns de la façana marítima i del Gorg, que darrerament s’han queixat d’un increment dels delictes, que se’ls reduirà la dotació policial per a cobrir les necessitats de Sant Roc. O diguem als de Canyadó i Casagemes, que pateixen l’impacte de la zona d’oci, que es reduirà la dotació policial els caps de setmana per cobrir millor les necessitats d’una altra zona. O als comerciants del centre, o de La Salut, que els seus eixos comercials quedaran menys coberts per policia local i Mossos d’Esquadra per a respondre millor les necessitats d’altres zones.

Tenim en marxa un procés d’ampliació de la plantilla de la Guàrdia Urbana sense precedents en la història d’aquest cos. En 4 anys, del 2007 al 2011, s’hauran incorporat 70 nous agents. Això s’haurà fet limitats per la crisi i per la lentitud que implica la selecció i formació de professionals de la policia. Comptar amb una nova plaça de policia local no és com anar a l’oficina de treball i demanar el currículum d’algú per a cobrir una plaça en una empresa. Cal fer una convocatòria pública, un procés de selecció molt estricte, i una formació d’un any a la mateixa escola on es formen els Mossos d’Esquadra. I també cal tenir els recursos per a fer econòmicament suportable la creació d’una plaça de funcionari amb una vigència mínima de trenta anys.

És tot molt més complicat del que desprèn el discurs del PP. Segurament per això no els sentim plantejar ni una sola proposta concreta, viable, seriosa, i constructiva, que sigui realment útil per als veïns. Fan d’altaveu d’un lògic desencís, i allí es queden. I això no ajuda els veïns. Al contrari. Situa Sant Roc, o qualsevol altre barri on s’actuï com hi actua el PP, en una situació de debilitat davant gent que se’n vol fer amo des de la delinqüència i l’incivisme.

Sense crits, sense grans gesticulacions, el meu compromís i el compromís del Govern és impedir que aquesta gent ho aconsegueixi. Ho farem gestionant els recursos policials disponibles amb més eficàcia, trencant-nos les banyes per fer quadrar el cercle que implica tenir instruments insuficients i alhora més problemes.

Ho farem no per què el PP surti als diaris dient no sé què, si no per respondre a la lògica preocupació de veïns com la senyora Ruiz de Sant Roc, que divendres m’explicava per correu que se li havia cremat el cotxe, i que s’havia sentit frustrada i indignada.

• Comentaris: 9
• Vull llegir la resta de l'article