Carnaval a Las Palmas (2: una vegada hi havia... Blancaneus)

• jordicc
• enllaç permanent
• Personal
• dimarts, 16 de febrer de 2010 | 23:56h

Primer incident del viatge. El telèfon de la tauleta de nit de l'hotel on m'allotjo em desperta i una veu gravada m'informa de que són tres quarts de sis del matí. Mira que bé. Un quart d'hora més tard, a les sis, torna a sonar l'aparell. Ara és la recepcionista, que em pregunta si he pogut despertar-me. Li dic que sí, però que, evidentment, hi ha un error perquè jo no vaig dir que em cridessin ni a aquella hora ni a cap altra. La noia, pobra, només atina a deixar anar un vergonyós disculpe... Danys col·laterals: algú que havia de despertar-se a aquella hora està dormint plàcidament.

Dedico el dia a una excursió fins el sud de l'illa. Parada a la platja de Vargas, a Agüimes. Que què té d'especial? Doncs que és apartada, silenciosa i no té sorra sinó pedres negres, que li confereixen un encant especial, al contrari de la de Maspalomas, llarga, daurada, bulliciosa i coneguda internacionalment. La corrua de gent que camina cap a la sorra no cessa, delerosa de gaudir el clima envejablement suau del febrer canari. Més quilòmetres: el mirador de la Degollada de la Yegua, ja a l'interior, és un nom contundent per a un paisatge ben diferent del que veig cada dia.  Dino al restaurant La Casa Vieja, de cuina típica. Un detall curiós: tenen la carta en noruec però no en francès, indicatiu del tipus de visitant d'aquelles terres. Sol, strand, ryhkete poteter og bananer...

Per la nit contemplo un espectacle que s'ha fet molt i molt popular al carnaval de Las Palmas: la Gala drag queen. La veig per televisió, que és com millor es veuen aquests esdeveniments, i en directe, circumstància vedada als peninsulars. Desfilada de setze concursants amb disfresses sofisticades i plataformes impossibles. Guanya una drag que es fa dir La Mandrágora, vestida (i després despullada) de Blancaneus, acompanyada de quatre nans (autèntics), que es treuen els pantalons d'una revolada. No hi falta el mirallet, mirallet, però sí la bruixa.

Com canvien els contes infantils!

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article