
Nota: açò estava publicant-se des de poc més de la una del matí, però s'havia quedat pels fils.
Un altre dia que sóc incapaç d'anar a jaure quan ho volia fer. M'he entretingut fent unes cosetes, i després no he pogut véncer la temptació de pegar-li una miradeta a un document audiovisual de gran transcendència personal. No ho esperava, però m'he emocionat. Els records sovint tenen tendència a trair la realitat per a fer-la més agradosa, però en veient el vídeo m'ha semblat que la memòria no m'havia sigut prou fidel: aquella nit va ser més emotiva encara que no recordava.
Ja el voré amb deteniment, el vídeo d'aquell 28 de març de 1992.