Cercador per data
OK Lliga: el Barça perd a Lloret, el Liceo és el nou lider i el Vic segon
En la 19a jornada de l'OK Lliga disputada avui -avançada per les competicions internacionals de dissabte vinent- destaca la sorpresa protagonitzada pel FC Barcelona que ha perdut el partit disputat a Lloret per 3 a 2. Amb aquesta derrota el FCB se'n va a la 3a plaça de l'OK Lliga. El Liceo és 1r després de guanyar avui al Shum Maçanet, últim classificat. El Roncato Patí Vic ocupa la segona plaça i avui ha guanyat a Vilafranca per 1 a 3. El 4t classificat, el Vilanova, només ha pogut empatar contra el feble Cerceda gallec, 3r classificat per la cua.
Resultats de la 19 jornada:
Blanes 5 - Lleida 3
Noia 3 - GEiEG 1
Cerceda 4 -Vilanova 4
Lloret 3 - FCB 2
Igualada 4 - Reus 5
Vilafranca 1 - Vic 3
Maçanet 1 - Liceo 6
Tenerife 4 - Alcoi 1
Classificació: Liceo 49, Vic 48, FCB 46, Vilanova 34, (...) Shum Maçanet 8
Foto: partit entre el Vilafranca i el Vic d'avui.
Carnaval a Las Palmas (2: una vegada hi havia... Blancaneus)
Primer incident del viatge. El telèfon de la tauleta de nit de l'hotel on m'allotjo em desperta i una veu gravada m'informa de que són tres quarts de sis del matí. Mira que bé. Un quart d'hora més tard, a les sis, torna a sonar l'aparell. Ara és la recepcionista, que em pregunta si he pogut despertar-me. Li dic que sí, però que, evidentment, hi ha un error perquè jo no vaig dir que em cridessin ni a aquella hora ni a cap altra. La noia, pobra, només atina a deixar anar un vergonyós disculpe... Danys col·laterals: algú que havia de despertar-se a aquella hora està dormint plàcidament.
Dedico el dia a una excursió fins el sud de l'illa. Parada a la platja de Vargas, a Agüimes. Que què té d'especial? Doncs que és apartada, silenciosa i no té sorra sinó pedres negres, que li confereixen un encant especial, al contrari de la de Maspalomas, llarga, daurada, bulliciosa i coneguda internacionalment. La corrua de gent que camina cap a la sorra no cessa, delerosa de gaudir el clima envejablement suau del febrer canari. Més quilòmetres: el mirador de la Degollada de la Yegua, ja a l'interior, és un nom contundent per a un paisatge ben diferent del que veig cada dia. Dino al restaurant La Casa Vieja, de cuina típica. Un detall curiós: tenen la carta en noruec però no en francès, indicatiu del tipus de visitant d'aquelles terres. Sol, strand, ryhkete poteter og bananer...
Per la nit contemplo un espectacle que s'ha fet molt i molt popular al carnaval de Las Palmas: la Gala drag queen. La veig per televisió, que és com millor es veuen aquests esdeveniments, i en directe, circumstància vedada als peninsulars. Desfilada de setze concursants amb disfresses sofisticades i plataformes impossibles. Guanya una drag que es fa dir La Mandrágora, vestida (i després despullada) de Blancaneus, acompanyada de quatre nans (autèntics), que es treuen els pantalons d'una revolada. No hi falta el mirallet, mirallet, però sí la bruixa.
Com canvien els contes infantils!
Elogi de la polÃtica
Arribo ara del Debat Nebreda-Sanchís que hem organitzat la gent que formem Sant Feliu Decideix. El Debat ha anat bé, un to correcte, dialogant i cadascú defensant les seves posicions. En principi aquest hauria de ser un post situant les meves impressions en l’eix nacional (català-espanyol), però hi hagut algun comentari de la Nebreda que m’ha inspirat respondre sobretot perquè el fons del comentari es compartit per molta gent inclús de posicions ideològiques oposades. És el comentari sobre la necessària regeneració política i que els partits “són empreses que viuen pels seus clients” que m’ha fet esgarrifança.
Primer perquè parlar així quan un ha estat conseller o diputat durant un grapat d’anys i només ha provat la mel de la política, jo que vaig pels vint anys de militància de base, em desperta un cert somriure. Sobretot perquè si tant dolent és el sistema denuncia’l i renuncia-hi quan hi ets, no quan te’n fan fora.
Segon perquè en política hi veus el pitjor de la condició humana, però també, i molt menys vistós, el millor. M’admira encara ara veure companys que fan política a peu de carrer, que deixen hores de la família i del seu negoci per vocació, per uns ideals, per voler fer un poble i un país millor. Que s’exposen a ser assenyalats pel carrer per pensar i defensar el que creuen. Però que bonic és parlar de la política des d’una tribuna amb tòpics d'aquells que tan agraden i que no has de demostrar res. Però fer-ho a peu carrer és una altra cosa! M'agradaria veure molts d’aquests messies salvadors i regeneradors parlant del pressupost municipal, del porta a porta, de la llum d'quell carrer que no va o de quin model de poble volem.
M’admira veure com tota aquesta gent es despatxa a gust amb la feina de milers de persones que com formiguetes lluitem des dels partits (sigui el color que sigui) per canviar les coses cada dia, perdent hores de feina, d’estar amb la família i amics per fer aquella pregunta, aquell article, aquella moció, preparar aquell acte i preocupar-nos pel nostre entorn més immediat. I es fa sense grans discursos, sense grans declaracions i sense aplaudiments però de forma continuada i constant en el temps. M’agradaria veure aquests salvapatries que duren de Nadal a Sant Esteve fent aquesta tasca.
En certa forma en Sanchís ho ha vingut a dir, però jo ho crec fermament. Crec que el que aquesta crisi ens ha de portar de positiu és el recuperar determinats valors: l’esforç, la constància, la dedicació, el millorar cada dia. El entendre que s’ha acabat el fer-se ric d’un dia a l’altre sense produir ni aportar res, sense esforç. Espero que aquesta recuperació de valors passi també per la política, per entendre que ara més que mai cal política en majúscules i no més experiments de falsos profetes regeneradors que des de la seva tribuna privilegiada, guanyada per la suor de molta gent que els ha fet la feina a peu de carrer i a peu d’urna, ara critiquen el sistema del qual han viscut. Perquè si no voldrà que no hem entès la gran lliçó moral del que ens està passant.
Objecció a Espanya: em jutgen el 21 de juny a les 11h
Notificació sense marge de temps
El passat 8 de febrer correus va deixar una notificació de telegrama. L'endemà, dia 9, a primera hora era a l'oficina de correus. Només obrir-lo, el telegrama deia que el mateix dia 9 havia d'anar a l'Audiència Provincial de Barcelona entre les 9 i les 14:
Llengua
Notificació en espanyol i donant només 3 hores de marge. Sort que m'operaven el dia 11, i no el mateix dia 9!
Perquè sospito que podria constituir un delicte, que si no insultava directament als senyors jutges. Com que no puc, només expressaré el més sincer i autèntic menyspreu cap a ells. En aquest país cal acomiadar a molt funcionari del sector de la justícia, que avantposa el seu nacionalisme excloent espanyol a la respectable voluntat de servei públic al ciutadà. Sobreu, no us volem.
El tema de la llengua ha encarit el procés 500 euros, per les hores dedicades per la Marta Clapés, la meva advocada, preocupacions a banda, i perjudicis que hi haurà al procés. Perquè els jutges segur que se l'han apuntada. En tot cas, sembla que el TSJC ens ha donat la raó, i a més ho ha transmès a tots els jutjats: els catalans tenim dret a fer el procediment judicial directament en català, sense dilacions ni traduccions. Directament en català.
L'Avui en parlava el dia 28 de desembre, sent la notícia més llegida del dia al web:
En català, senyoria, si li plau
I diumenge passat es feia ressò que ens havien donat la raó
El TJSC commina els jutges a vetllar pels drets lingüístics
Si he pogut ser tossut en aquest tema (500 EUR) és gràcies als vostres donatius. Crec que és just afirmar que aquests donatius han estat adequament dedicats en part a una causa justa en benefici del conjunt de la societat catalana.
Com dic, quan tingui una mica de temps, explicaré detalladament tot els procediment del català, amb els documents rebuts del TSJC, el CGPJ i Juristes per la Llengua. De fet, encara els he d'analitzar a fons.
Per cert, pel que sembla, el jutge que farà la ponència explicativa de l'assumpte davant dels altres jutges, és un jutge ex-militar. El pitjor escenari possible.
Citació pel judici: 21 de juny del 2010, 11h, Audiència Provincial de Barcelona
Però tot i això, en la citació judicial, els senyors jutges es passen les lleis pels dallonsis. Seguint la notificació recollida a correus, immediatament vaig agafar el metro i vaig anar a l'Audiència Provincial de Barcelona. Un cop allà em van lliurar la notificació del judici. La citació bona, en espanyol:
(més gran)
Però això no és pas el que demanem. El que demanem és que la citació o qualsevol altre document sigui directament en català, sense traduccions.
Donatius
I ara toca demanar donatius. Els càlculs que hem fet amb l'advocada, és que tot els procés superarà els 7.000 euros (4.000 euros de multa, més costes, més despeses d'advocada). Ara mateix em sembla que estem al voltant dels 4.000 euros en donatius. Ara que ja hi ha data de judici, em reuniré amb els responsables de la Fundació Catalunya per saber com estan els donatius exactament. Recordo que actualment, per a major seguretat legal, la qüestió econòmica està sota el control de la Fundació Catalunya, que també em fa costat. Tot plegat, tanmateix, no hauria estat possible sense l'ajuda, suport, companyia i empenta de l'Enric Borràs, que des del primer moment es va posar a organitzar el tema econòmic.
Com que ara mateix la quantitat és insuficient, agrairé qualsevol petita donació, que podeu fer efectiva per transferència a:
Beneficiari: Fundació Catalunya-FONS
Compte Caixa d'Enginyers: 3025-0012-19-1400008332
Per a transferències des de fora del Regne d'Espanya:
Iban: Es18 3025 0012 19 1400008332
Altra informació: Swift: cdenesbb
Concepte (important!): Defensa Marc Belzunces
És molt important que hi poseu del concepte, ja que si no a la Fundació no sabran que és per aquest cas. Podeu notificar-me la transferència a marcbel (ensaïmada) softcatala.org per a què en tingui constància jo també immediatament. Cal dir que els donatius a Fundacions té avantatges fiscal.
- Comentaris: 4
HIPERMERCATS DEL SEXE I LES COMPETÈNCIES MUNICIPALS.
El Decret 217/2002, d'1 d'agost del Departament d' Interior de la Generalitat regula els locals de pública concurrència, on es pot exercir la prostitució i quines condicions han de tenir. Val la pena recordar, que fou el darrer govern Pujol el que, davant la inactivitat de l' estat, va promoure una norma específica per aquests tipus d' establiments. En el seu moment es va justificar per la greu problemàtica que generaven aquestes activitats no prohibides, sobre les quals existia un buit legal, tot i les greus conseqüències que això comportava, tant per les condicions en que es desenvolupava, com per la necessitat d' establir controls higienicosanitaris i evitar els problemes d' ordre públic, el que va fer necessari i urgent la seva regulació. Aquell govern, fou conscient que la normativa que havia redactat no era suficient per resoldre el problema de fons, pel que va prendre l’acord, de presentar al Parlament de Catalunya una proposta de resolució per la qual s’acordés sol·licitar al Govern de l’Estat que promogués tres projectes de llei: un de modificació del Codi penal, un altre per regular la prostitució i un tercer, per modificar determinades normes processals. El decret es va fer doncs, d' acord amb les competències exclusives que la Generalitat tenia i té en matèria d’espectacles, concretades per la Llei de Catalunya 10/1990, de 15 de juny, de policia de l’espectacle, activitats recreatives i establiments públics, amb la pretensió de preservar l’ordre públic, garantir la seguretat i la higiene dels locals, evitar molèsties a tercers, defensar els drets i la seguretat de la ciutadania i protegir a les persones menors d’edat. El Decret aprovat va deixar als municipis una àmpla potestat per a regular les condicions d' ubicació, establint-se que únicament els Ajuntaments, mitjançant les seves ordenances o normativa urbanística aplicable, podien establir les condicions d’emplaçament d’aquests locals. Molts no van fer els deures i no van redactar l' ordenança a que feia esment el Decret. El govern de la Generalitat però, per Ordre de 29 de Juliol de 2003, va aprovar una ordenança municipal tipus, per a suplir aquesta mancança. La situació legal no ha estat modificada en els set anys de govern tripartit. Tot i que la Consellera Tura va fer els primers estudis i avant projectes per fer-ho, sembla que no va trobar el suport necessari en els seus companys de govern. Fa escassament sis mesos, el govern català va descartar aprovar una normativa específica sobre la prostitució, subratllant a través del seu portaveu, que utilitzaria la legislació vigent per a "minimitzar-ne els efectes", tot considerant que les "normatives sectorials" en vigor li donaven prou marge per actuar. De tot plegat només se'n pot extreure ara una conclussió. La regulació vigent permet que qualsevol Ajuntament, en us de les seves competències pugui autoritzar o no, un local d´aquestes característiques i fins tots fixar-ne l´ubicació concreta en nom de l' interès general, decissió que si es negativa, pot trobar el corresponent emparament legal amb arguments jurídics de pes, però que sempre necessitarà d' una decissió presa en funció d' allò que li convé a la ciutat. No es doncs, de cap manera justificable, que hi hagi quin intenti defugir les pròpies responsabilitats, traspassant-les a altres. Queda naturalment la possibilitat d' acudir als tribunals a aquells que vegin perillar els seus interessos, però això en aquests moments del debat, és tota una altre història.
BerlÃn 2010: programa del dimecres 17 de febrer
Dimecres 17 de febrer, al Festival de Berlín:
COMPETICIÓ
Com he acabat aquest estiu (Kak ya provel etim letom / How I Ended This Summer), d' Alexei Popogrebsky. Thriller polar psicològic en què aquest cineasta rus, com ja féu a Koktebel (el film que el descobrí el 2004 i realitzat conjuntament amb Boris Khlebnikov), torna a deixar dos homes enmig de la natura, amb expectatives vitals diferents. Si allà, caminant per la ruralia russa, eren un pare i un fill marcats per la mort recent de la mare i amb delit, un, de refer la confiança en si mateix i recuperar la del fill, i l'altre, de descobrir una nova vida i alliberar-se; ara, en una illa remota de l'Oceà Àrtic, són un veterà metereòleg delerós que un vaixell el porti fins a la família i un noi becari que va anar allà buscant una aventura que tem no arribarà, o sí...
Shahada, professió de fe (Shahada), de Burhan Qurbani. Tres joves de Berlín que volen ser bons musulmans, amb reptes diferents que els posen a prova la fe i l'escala de valors. Qurbani debuta en el terreny dels llargmetratges amb aquest film que es vertebra al voltant de la figura d'un religiós islàmic il·lustrat, als antípodes dels integristes.
FORA DE COMPETICIÓ
The Kids Are All Right (The Kids Are All Right), de Lisa Cholodenko. Annette Bening i Julianne Moore són una parella homosexual que tenen els problemes de convivència habituals de qualsevol parella i els maldecaps que sempre comporta pujar dos fills. De manera que, quan descobreixen que la "nena" i el "nen" han trobat el pare biològic comú i que s'ho han passat tan bé amb ell, decideixen convidar-lo a menjar i que vegi el pa que de debò s'hi dona... Lisa Cholodenko, que el 1998 va cridar especialment l'atenció amb la història de dues lesbianes professionalment ambicioses, disposades a aprofitar-se tant com puguin l'una de l'altre i tanmateix enamorades (l'una de l'altre), a High Art, i que el 2002, a Laurel Canyon, va repassar-se sorneguerament els canvis generacionals de les darreres èpoques, amb el grinyolaire retrobament d'un fill polit i endreçat (Christian Bale) amb la mare hippie (Frances McDormand), torna per a tractar d'un altre tema candent a la nostra societat: el de la paternitat de parelles homosexuals, en clau de comèdia i amb dues actrius com Julianne Moore i Annette Bening.
***
Tota la programació de la jornada [Programa 17 de febrer (dc) - Berlín 2010]
***
Cròniques, notícies i articles d'aquesta jornada de Berlín 2010, a la nostra premsa
Lluny dels estereotips (Bernat Salvà, Avui): Shahada, professió de fe, de Burhan Qurbani; Com he acabat aquest estiu, d' Alexei Popogrebsky, i The Kids Are All Right, de Lisa Cholodenko | Moore salva una altra jornada desigual a Berlín (Nando Salvà, El Periódico): The Kids Are All Right, de Lisa Cholodenko; Shahada, professió de fe, de Burhan Qurbani i Com he acabat aquest estiu, d' Alexei Popogrebsky
FOTO Com he acabat aquest estiu, d' Alexei Popogrebsky
Els webs de L’Informatiu i de Xavi Castillo pateixen repetits atacs informà tics
Aquests fets han succeït a les acaballes del passat cap de setmana. De fet, el diari digital valencià ahir va estar tot el dia inactiu i després de resoldre els problemes la passada matinada, al migdia de hui s’han repetit i fins fa ben poquet L’Informatiu no ha funcionat amb normalitat. Per la seua banda, el web televisiu del Xavi Castillo encara està infectat i inoperatiu. Si s’intenteu accedir a ell, de seguida se vos activarà l’antivirus de l'ordinador. Coincidències? Ni de broma! Les gavines estan marejades i de mala hòstia, per tant intenten cagar tot allò que se’ls posa a tir. No saben que L’Informatiu i Pot de plom són incombustibles!
Mos ha pillat el bou!
Xè!
Com mi mos hagueren sentit.
Llàstima no haver sabut a temps que era hui el milacre de sant Antoni de Gavarda.
+ Pep Botifarra s'apareix als valencians (a Canal 9!!!)
- Comentaris: 3
BerlÃn 2010 · Fora de Competició: "The Kids Are All Right", de Lisa Cholodenko
The Kids Are All Right (The Kids Are All Right)
Director Lisa Cholodenko. Guió Lisa Cholodenko, Stuart Blumberg. Producció Saint Aire Production (EUA), 10th Hole Productions (EUA), Antidote Films (EUA), Artist International Management(EUA), Artist International (EUA), Gilbert Films (EUA), Mandalay Vision (EUA), Plum Pictures (EUA). Durada 1h44.
Repartiment Julianne Moore (Jules), Annette Bening (Nic), Mark Ruffalo (Paul), Mia Wasikowska (Joni), Josh Hutcherson (Laser), Eddie Hassell (Clay)
Sinopsi Nic (Annette Bening) i Jules (Julianne Moore) ja fa prou temps que són parella com per haver passat pels alts i baixos de qualsevol relació de llarga durada. Les obligacions de la feina han dut Nic a no parar prou atenció a la seva companya. Per la seva banda, Jules s'ha abocat tant al rol de mare, que no s'acaba de sentir prou realitzada. Li agradaria obrir un negoci d'horticultura, però no pot pas comptar que Nic l'ajudi. La seva filla Joni (Mia Wasikowska) és una alumna modèlica que aquesta tardor entrarà en una universitat d'elit; però no es pot pas dir que li faci el pes la mena de control que li fan Nic i Jules. El seu germà Laser, de 15 anys, també el pateix i passa tant de temps com pot voltant-la amb el seu amic Clay, que és de mena indolent. Poc abans que Joni se'n vagi a la universitat, Laser demana un favor a la seva germana: vol conèixer el pare biològic comú a tots dos i com que ella ja té 18 anys i per tant pot demanar una recerca de paternitat... A desgrat, la noia ho accepta i, al cap dd'uns dies, Paul (Mark Ruffalo) els dóna senyals de vida, convidant els dos germans al seu "fashion" restaurant naturista. Quan es coneixen, Joni, Laser i Paul s'entenen meravellosament. Tanmateix, els germans decideixen no dir res de Paul a casa. Però els dies següents, Laser només vol estar amb el seu amic Clay, fins al punt que crida l'atenció de Nic i Jules. Inquietes de veure'l tan esquerp, volen saber què li passa i li demanen explicacions. El noiet, pensant-se que estaven assabentades de la trobada amb Paul, els ho xerra. No cal dir que Nic i Jules queden de pedra, sentint-lo. No ens poséssim pas nervioses, però: com a pares avesats a gestionar les crisis, decideixen encarar el problema frontalment, amb gran fermesa, Conviden a sopar Paul, decidides a repassar-se'l de valent. Però en Paul arriba...
Festival de Berlín 2010 [Competició: "The Kids Are All Right" (al / ang / fr)] Premis al Festival de Berlín 2010 [Teddy Award] Festival de Sundance 2010 [Premieres: "The Kids Are All Right" (ang)]
Webs oficials [x]
Més informació [IMDB (ang)] [AlloCiné (fr)] [CommeAuCinéma (fr)] [MyMovies (it)]
Vendes internacionals [Inferno Entertainment] Dist. cat. [x] Dist. esp. [x] Dist. fr. [UGC Ph] Dist. it. [x]
***
Cròniques, notícies i articles de Berlín 2010, a la nostra premsa
Lluny dels estereotips (Bernat Salvà, Avui) | Moore salva una altra jornada desigual a Berlín (Nando Salvà, El Periódico)
FOTO The Kids Are All Right, de Lisa Cholodenko
Retrats de famÃlia
L'exposició Retrats de família mostra una de les dimensions de la complexa realitat que es viu al barri valencià del Cabanyal. No és l'única, ni tampoc la més nombrosa, però pot ser una manera d'acostar-nos des d'Alcoi a aquest barri assetjat per la mesquinesa dels polítics valencians.
La mostra fotogràfica a càrrec d'Ivo Rovira i Ana Ponce es podrà visitar del 18 de febrer al 13 de març al Centre Ovidi Montllor. Us esperem
Paginador
Accés de l'autor
Cercador per paraules
Blocs recomanats
Carles Bassaganya i Serra
Carles Bassaganya i Serra
Aquest divendres, acte inici de campanya al Ripollès. Teresa Jordà i Oriol Junqueras
Els blocs per llistat alfabètic
Els blocs per temes
- Ciència i ensenyament
- Comunicació
- Cultura i llengua
- Economia
- Esports
- Ordinadors i internet
- PolÃtica i govern
- Societat
- Territoris i viatges
- Universitats
- Endeblocs
- Blocs personals
- BerguedÃ
- Capcir
- Conca de BarberÃ
- Eivissa i Formentera
- El Camp de Túria
- Europa
- Garraf
- Garrigues
- Garrotxa
- Gironès
- La Costera
- L'AlacantÃ
- L'AlcoiÃ
- L'Alt Palà ncia
- La Marina Alta
- La Marina Baixa
- La Plana Alta
- La Plana Baixa
- La Ribera Alta
- La Ribera Baixa
- La Safor
- La Vall d'Albaida
- L'Horta
- Mallorca Occidental
- Mallorca Oriental
- Mallorca Septentrional
- Maresme
- Món
- MontsiÃ
- Noguera
- Oceania
- Osona
- Pallars JussÃ
- Pallars SobirÃ
- Pla de l'Estany
- Pla d'Urgell
- Priorat
- Ribera d'Ebre
- Ripollès
- Rosselló
- Segarra
- SegriÃ
- Selva
- Solsonès
- Tarragonès
- Urgell
- Vallès Occidental
- Vallès Oriental
- Vallespir
