Els blocs de VilaWeb - MÉSVilaWeb

Cercador per data

« Desembre 2011 »
dl	dt	dc	dj	dv	ds	dg
			1	2	3	4
5	6	7	8	9	10	11
12	13	14	15	16	17	18
19	20	21	22	23	24	25
26	27	28	29	30	31

Pinsans, caderneres i l'Alfons López Tena

ncadenes
enllaç permanent
país
divendres, 16 de desembre de 2011 | 23:38h

És d’aquelles històries que, si les mires de lluny, potser sembla que facin riure: ves quines coses, ara diu que al Parlament hi discuteixen de fringíl·lids. De fringiquè? D’ocellets. Una mica de conya, tres acudits i a una altra cosa, que la notícia passi sense glòria ni pena ni res, que se n’escarotin en algun butlletí ambientalista, que ningú més no entengui de què parlem, al capdavall qui se’n sent, de tres pardals de més o de menys?

Via lliure a la barbaritat, per tant: xarxa amunt i xarxa avall, fins que s’acabi l’any en poden caçar 60.000, a qui li importa el mal que es faci, quants de més en quedaran ferits o moriran en el procés. Diu que abans els cremaven els ulls amb una agulla perquè, cecs, cantaven més fi. Hem progressat. Que no es queixin. Sssst...

Aquesta vegada, però, la història no s’ha acabat en silenci i els petits fringíl·lids han comptat amb un aliat de pes. I de lògica. L’Alfons López Tena. El temible esvalotador del galliner, l’orador punyent, l’home que duu de corcoll el llim d’aquell oasi que resulta que no era sinó un pantà, puja a l’estrada i ens defensa, amb naturalitat i contundència, la vida en llibertat dels passerells i els verdums, dels pinsans i les caderneres que evocava Verdaguer.

Algunes preguntes i alguns intents de resposta sobre la situació de la llengua catalana a l’ensenyament no universitari

pmayans
enllaç permanent
Principat de Catalunya
divendres, 16 de desembre de 2011 | 23:29h

Massa vegades sentim a dir que el català és l'única llengua vehicular del sistema educatiu a Catalunya. I tothom dóna per fet que és així: els contraris al català perquè els permet reforçar el seu discurs de presentar-se com a possibles "víctimes" (un dels molts exemples que hi ha de com el botxí es pot arribar a presentar com a vícitma i al revés, com les vícitmes són presentades com a botxins quan intenten aixecar el cap!); i molts els que hi estan a favor, perquè és una manera d'enfortir el discurs, a voltes cofoista, de l'anem avançant...

La realitat, però, és molt més complexa, i en aquest apunt, mitjançant autopreguntes, intentem explicar-la un xic...

Vull llegir la resta de l'article

Compte amb canonitzar Steve Jobs!

pere
enllaç permanent
societat
divendres, 16 de desembre de 2011 | 23:26h

El professor Navarro, al diari Público d'avui, ens ofereix una perspectiva diferent sobre aquest personatge, lluny de la idolatria tan divulgada:

El otro Steve Jobs

Sense espoli fiscal no hi hauria retallades

jordimesc
enllaç permanent
Idees per la independència
divendres, 16 de desembre de 2011 | 23:12h

Davant la crisi i els temps dolents, no hi ha res millor que tenir un bon projecte de futur per treure la gent de la depressió.

Aquests dies els informatius ens maregen amb les engrunes de l'espoli fiscal que sofreix Catalunya: 759 milions que diuen que l'Estatut garantia que ens havia de pagar l'estat espanyol i ara no ens els paga. Com sempre, l'Estatut no és cap llei que garanteixi res, i ara no tenim ni les engrunes que el lladre que ens roba va prometre de tornar-nos. Per això els catalans haurem de sofrir encara més, amb empreses que no cobren les factures a la Generalitat i funcionaris que veuran el seu sou retallat i retardat.

Hi ha alguns números i comptes que tothom hauria de conèixer:

Les retallades que la Generalitat ha aplicat l'any 2011 han aconseguit estalviar uns 2700 milions d'euros, que són 400 euros per català.

Amb això, la Generalitat encara té un dèficit d'un 2.6% del PIB de Catalunya, prop de 5500 milions d'euros, que són 800 euros per català. (segueix...)

Els vuit vents del món

Victoria
enllaç permanent
Els petits plaers de ma vida
divendres, 16 de desembre de 2011 | 22:52h

Mariner tu que pretens

de bon cap i glosador

me vols fer una cançó

que anomeni tots els vents.

Llevant, xaloc i migjorn,

llebeig, ponent i mestral

tramuntana i gregal,

vet aquí els vuit vents del món.

Així canta la cançó que m'ensenyà Margalida. Ara és prima com un jonc vinclat al vent i se li esborren les glosses, però somriu, mirada lluny i pau al cor. No sé mai si la trobaré en tornar del cap de setmana.

En dies com avui que la ponentada bufa de valent i omple els carrers i els xamfràs de fulles que semblen vives encara, recordo els vents del món que ella m'ensenyà.

L’aigua de Sant Feliu

rocfernandez
enllaç permanent
Sobre Sant Feliu de Codines
divendres, 16 de desembre de 2011 | 22:44h

Fa anys el govern de CiU a l’Ajuntament va fer un pla per renovar i millorar la xarxa d’aigua del municipi. Ja en aquell època es prèvia la substitució de tubs de fibrociment i plom encara existents a la xarxa d’aigües, la creació d’un anell connector de les diferents xarxes existents i la millora d’alguns trams. El 2007 va haver-hi un canvi de govern i aquest projecte va quedar en un calaix. Renovar la xarxa d’aigua no lluiex i això en un govern populista que ho basa tot en la popularitat i vistositat de les coses és la mort del projecte.

De llavors ençà, quasi una dècada més tard, les obres per la millora d’aquesta xarxa és absolutament urgent. Algunes de les canonades no compleixen normativa (encara n'hi ha plom o fibrociment) i hi ha pèrdues que acaben resultat elevades en cost per a l’Ajuntament... Per tot això l’Ajuntament socialista actual ha buscat la sortida fàcil (contemplada com a possibilitat al Pla però mai executada). Vendre’s l’aigua a una empresa perquè posi al dia la xarxa a través d'un increment de les taxes al consumidor.

En el passat Ple municipal, l’Alcalde Pere Pladevall i l’equip de govern van aprovar la venda de l’aigua del poble a una empresa privada, una solució que en pobles deficitaris d’aigua és segurament la millor solució però que en un poble com el nostre amb excedent d'aigua pròpia és malvendre un bé que tenim i un perill de sobreexplotació pel sistema hídric que disposem.

La situació a què ens ha abocat l’actual Alcalde ens porta a hipotecar per sempre aquest recurs. A continuació afegeixo un quadre comparatiu que hem publicat a CiU per comparar la situació actual i amb l'aigua privatitzada:

ABANS DE VENDRE’S L’AIGUA	AMB L’AIGUA PRIVATITZADA
El subministrament de l’aigua era municipal	Ara l’empresa privada gestionarà el subministrament de l’aigua
L’explotació dels aqüífers i pous és només per Sant Feliu	L’empresa privada pot connectar la nostra xarxa amb la seva i subministrarà aigua a altres municipis amb el perill de sobreexplotació dels nostres aqüífers.
L’Ajuntament decideix el preu de l’aigua	El Ple aprova el preu que decideixi l’empresa privada (clàusules 1.4 i 1.7 del contracte de venda)
L’aigua és nostra. L’aigua és del poble	Contracte de subministrament per 50 anys (40 anys + 10) a una empresa privada.

En definitiva, la política d’aparador acaba tenint costos. Costos per la greu hipoteca econòmica que està generant al poble i ara, per la venda d’un dels pocs béns que tenim propi, en aquest cas l’aigua.

Informació sobre el tema a la web de CiU de Sant Feliu de Codines aquí

ELS POPULARS CONTRA AMAIUR I PSOE CONTRA CATALUNYA

ALBERT1969
enllaç permanent
divendres, 16 de desembre de 2011 | 22:42h

La Mesa del Congrés ha rebutjat la petició de l’esquerra abertzale d’Amaiur com a grup propi, i alhora ha donat un veredicte favorable al grup d’UPyD, el partit ultra nacionalista espanyol de Rosa Diez, en una decisió que diu molt de la democràcia de fireta espanyola. Per altra banda, el Ministre Blanco ha justificat el no pagament de l’addicional de l’Estatut, com ja va fer la ministra Salgado, i carrega les culpes a Catalunya per no haver fet la planificació, sembla que el cinisme no te límit.

MUTABILITAT

rafelcrespi
enllaç permanent
El covenet del cosir
divendres, 16 de desembre de 2011 | 22:41h

Fins i tot la lluentor estesa sobre el mar, untuosa i calmada, pot esdevenir monòtona, com un rosari grisenc dins el remuc estantís d'una beata. Des de prop de casa veig la badia de Palma com una entranya oberta. Com si algun déu capriciós la posàs damunt un canyís perquè s'hi assequi, com una embosta de figues agostenques. Adesiara, quan du tant de dies de ser el reflex d'una pellerenca lluenta, faig un tímid intent de bescanviar-li els colors i les textures: ara és una immensa llesca de sobrassada vella, o explorat les tonalitats vermellenques hi freg una tomàtiga de ramallet, tot escampant-hi dues o tres llavors, com qui posa una mica de molsa al betlem; suara es tenyeix d'aquell color verd romaní que dóna l'oli verjo sobre el plat, a punt de fer-hi mulletes d'esclat-sang torrat.