Al tren

• vicent
• enllaç permanent
• dissabte, 16 d'octubre de 2010 | 21:55h

És un home gran, amb una pereta blanca que es veu retallada amb atenció. Puja amb un violí a les mans i sospite que ens demanarà diners. 

El violí es veu molt vell. Fins i tot té una part com enganxada amb celo. Desconnecte.

Però de sobte es posa a tocar i quede corprés. Ho fa meravellosament bé. A aquell vell violí trencat i apedaçat li treu un so sublim. Quan acaba la primera peça mig vagó l'aplaudeix i ell somriu com confós. Ens obsequia amb música de grans mestres romàntics russos. Molt pulcre i digne. Excel·lent en l'execució.

Quan acaba passa pels seients. Li done unes monedes però també les gràcies. Li dic que és un músic excel·lent tot i que em sembla que la seua resposta és un somriure trist. M'encantaria saber la seua història...

• Comentaris: 1
• Vull llegir la resta de l'article