
Altres cops he fet referència al nudisme reivindicatiu dels llibertaris catalans de principis de segle passat, res a veure amb la pantomima del "destape" (amb un cert aire retro, a l'estil dels anys setanta) a càrrec dels espanyolistes de Ciudadanos.
divendres 22 d'octubre | 20:00h | Plaça de l'Àngel (Tortosa)
aturem lo cementiri nuclear,
ni a Ascó ni enlloc!
Concentració i cercavila fins les seus de CiU, el PSC i la Delegació del Govern de la Generalitat, per tal de reclamar mesures i compromisos ferms per aturar el cementiri nuclear.
Esdeveniment a Facebook.
CANC, Col·lectiu Anticementiri Nuclear del Baix Ebre i Jóvens de les Terres de l'Ebre
+info: CANC i Jóvens de les Terres de l'Ebre

Sembla que els hereus d'Stalin construiran diverses centrals nuclears a Veneçuela, Iran, Xina i l'Índia. Les del goril·la veneçolà ja han estat signades i presentades.
Sembla mentida que amb les experiències de Txernòbil, aquests salvatges s'atrevesquen a posar els seus ciutadans exposats en aquests perills. I sembla mentida també que puguen confiar en la tecnologia exsoviètica.

L'última jornada del Festival de Sitges, com és habitual, va destinada als que són capaços d'aguantar tongades de 269 minuts o 450 minuts o 514 minuts o 555 minuts de cinema de terror...
Alguns altres festivals, també ho fan això de programar maratons el darrer dia, ja que significa una segona oportunitat de repescar coses, o de veure'n alguna els que no han pogut participar en les jornades anteriors del certamen. Però les maratons de Sitges no són ben bé el mateix. No es tracta de tornar a projectar tota la secció Fantàstic en Competició o la Fantàstic Panorama, ni tan sols la Noves Visions. Em sembla que poc que hi cabrien, en només 24 hores! No. A Sitges, les maratons són un plat suculent per als que es deleixen amb la mena de material que se'ls projecta. Aquí sí hi ha una tria, perquè la clientela xali, a tall de traca final de la festa. Cinema del seu, en pantalla gran!
De matí, en 3D, a l'Auditori:
Hybrid, d'Eric Valette
The Shock Labyrinth: Extreme (Senritsu Meikyu) , de Takashi Shimizu
Amphibious 3D, de Brian Yuzna
Al migdia, a Miramar:
Mega Maratón Brigadoon.
A les 2 del migdia, al Retiro:
Insidious, de James Wan
Super, de James Gunn
Nuits rouges du bourreau de jade, de J.Carbon i L. Courtiaud
Detective Dee and The Mystery of Phantom Flame, de Tsui Hark
Mother's Day, de Darren Bousman
A la mateixa hora, al Prado:
Stake Land, de J. Mickle
14 Blades, de Daniel Lee
I saw the Devil, de Kim Jee-woon
Dream Home, d'Edmond Pang
Carne de neón, de Paco Cabezas
I a les 4 de la tarda, a l'Auditori:
Fase 7, de Nicolás Goldbart
Tucker & Dale vs. Evil, d'Eli Craig
The Last Exorcism, de D
Monsters, de Daniel Stamm
Secuestrados, de Miguel Ángel Vivas
***
Tota la programació de la jornada [Programa del diumenge 17 d'octubre - Sitges 2010]
Nota Com es pot comprovar, en aquests apunts del blog només reflecteixo les presentacions oficials, al públic, a la Secció Oficial Fantàstic Competició i algun títol de la resta de seccions. Pel que fa a les cròniques publicades als nostres mitjans pels respectius enviats especials, les vaig recollint cada dia a l'apunt [Notícia de Sitges 2010], que el vaig actualitzant.
El programa complet de Sitges 2010 [Programa en pdf]
***
FOTO Mother's Day, de Darren Bousman

No tenia intenció de comentar discs en directe, però faré dues excepcions. La primera, aquest Live in Japan, que mereix ser inclòs pel seu gran interès musical i perquè és l’últim disc que George Harrison va publicar en vida. La proposta de fer una gira pel Japó va venir d’Eric Clapton, però no va ser fàcil que Harrison acceptés, pel temor que tenia de ser assassinat. La gira va consistir en dotze concerts, celebrats entre l’1 i el 17 de desembre de 1991 a les ciutats de Yokohama, Osaka, Nagoya, Hiroshima, Fukuoka i Tokyo. George Harrison, molt ben secundat per Eric Clapton i la seva banda, repassa amb brillantor el seu fabulós repertori. Hi figuren vuit cançons dels Beatles, algunes en versions expandides amb solos de guitarra, com és el cas d’I Want to Tell You, If I Needed Someone i la sensacional Taxman, que gosaria dir que millora l’original. També sonen molt bé obres mestres com While My Guitar Gently Weeps, Old Brown Shoe i Here Comes the Sun. En versions alentides hi ha Something i, amb menys fortuna, Piggies. De la seva carrera en solitari, no hi podien faltar Give Me Love, My Sweet Lord, All Those Years Ago o Got My Mind Set On You, però menys previsible era la presència de Dark Horse, Isn’t It a Pity, What Is Life i Devil’s Radio, que donen una gran entitat al concert. Menys encertada és la inclusió de Cloud 9, que baixa el llistó. En canvi, un dels moments estel·lars del disc el proporciona Cheer Down, un tema formidable, pràcticament inèdit, que inclou un solo de guitarra meravellós de George Harrison. Realment és una llàstima que aquest disc en directe no sigui més conegut. Nota: la portada de l’album té aquest mateix dibuix però és molt negra; per això he decidit canviar-la per aquesta, que figura en la funda de cada disc.
Cheer Down
Rànking àlbum: 126 (US) / 15 (JAP)
És un home gran, amb una pereta blanca que es veu retallada amb atenció. Puja amb un violí a les mans i sospite que ens demanarà diners.
El violí es veu molt vell. Fins i tot té una part com enganxada amb celo. Desconnecte.
Però de sobte es posa a tocar i quede corprés. Ho fa meravellosament bé. A aquell vell violí trencat i apedaçat li treu un so sublim. Quan acaba la primera peça mig vagó l'aplaudeix i ell somriu com confós. Ens obsequia amb música de grans mestres romàntics russos. Molt pulcre i digne. Excel·lent en l'execució.
Quan acaba passa pels seients. Li done unes monedes però també les gràcies. Li dic que és un músic excel·lent tot i que em sembla que la seua resposta és un somriure trist. M'encantaria saber la seua història...

Ara que ens arriba de ple la tardor, al bell mig d'aquesta estació quan ja el fred de la nit ens fa posar la màniga llarga, i el dia s'ha escurçat ben bé fent-nos sentir els records de les calors d'estiu. Temps per al record d'aquelles coses que tenim desades al calaix, i que volem exposar. Tot i que sigui el darrer llibre de poesia de Carme Raichs, i que es tituli "Atura't" editat per Abadia Editors l'abril del 2009. Un llibre editat entremig de les nombroses activitats culturals i educatives que realitza la nostra santboiana d'orígen agramuntí.
Des de fa anys desenvolupa una tasca cultural destacada en aquest jardí santboià, tant necessitat de cura i atenció, de tant erm i secà. Cosa que ja s'adiu amb els orígens lleidatans, on la terra dura es marida amb un cel blau intens, i que forja el caràcter de la seva gent i el prepara per a missions que requereixen molt d'esforç i ànims. I això es nota en el parlar de la Carme Raichs, amb la seva tonalitat de català occidental i una cantarella animosa, la qual es troba enmig de la seva poesia. I aquesta ens fa recordar aquell blau del cel de la Segarra, intens com aquell d'En Guinovart, el famós pintor d'Agramunt. O el blau simbòlic del poema "Capdellant Mirades", i altres poemes que m'han copsat com "Presó de Laberint", "El Tast Exacte", "Mots per a Pintar", o el que dóna nom a aquest escrit.

Vetllada barniliana entre gintònics a Sant Cugat