OBAMA, PREMI NÃ’BEL DE LA PAU

• julianjuanlacasa
• enllaç permanent
• divendres, 16 d'octubre de 2009 | 20:05h

El Premi Nòbel de la Pau és dels menys segurs que hi ha en el seu ampli repertori, ja que el de Literatura és més fiable perquè els seus autors saben conservar el seu prestigi i reputació, no són pas com els polítics, més propensos a canviar de rumb i forma de governar.

No seria la primera vegada que passa: recordem en Henry Kissinger o en Menahem Beguin, van guanyar aquest premi per coses lloables, i anys després van fer coses reprovables i terribles. Però en el cas d’en Barack Obama, la decisió de l'Acadèmia Sueca ha estat valenta, ja que ha deixat amb un pam de nassos a l'extrema dreta “neocon”, tant a l'americana com a l'espanyola, tant de servil amb la primera.

Demostra una cosa que ja es sospitava a tot Europa: en George W. Bush mai no va ser ben vist, i fins i tot durant els terribles successos de l'11-S només va tenir un suport incondicional per pura cortesia, mai no es va guanyar una simpatia de debò al continent, al qual ell i els seus adoradors deien, amb prepotència i enveja, “l’antiga Europa”, que va tenir que patir l’infame boicot contra França i Alemanya per oposar-se a la guerra a l’Iraq. Només és que l’Obama ha intentat fer coses que la societat endarrerida de l'“Amèrica profunda” que desgraciadament domina als EUA no permet pas fer.

I veient d’allò infantil que arriba a ser aquesta “Amèrica profunda”, fent manifestacions violentes comparant-li amb Stalin, Castro, Karl Marx i fins i tot amb en Hitler (per la reforma sanitària), li dóna més valor al que intenta fer. Per no parlar que l'inefable actor (?) Chuck Norris, conegut amic personal d’en Bush, al qual alabava sense vergonya a la seva inefable sèrie televisiva “Walker Texas Ranger” (deia en un episodi: “Al Governador Bush no es li pot fer esperar”), va treure fa poc un llibre, al qual segons ell, Obama no va néixer als Estats Units, cosa que és prohibida per la Constitució americana per ser President. En Norris, reaccionari de debò, s’esdevè un referent intel·lectual (!) per als “neocons”. I no parlem de quins en volen incitar l’Exèrcit a fer un cop d’Estat i treure’l del poder, o quins fan preguntes per Internet si podrien veure bé que l’Obama fos assasinat.

Els dic tot això perquè hi vegeu amb quina oposició ha de mesurar-se l’Obama, en el seu càrrec presidencial. I això dóna un cert valor al seu Premi Nòbel, sigui merescut o no. Simplement es vol mostrar que aquest tarannà reaccionari no cal al món d'avui dia, i menys a Europa, que serà “antiga” tot el que es vulgui, però és mil vegades millors que no pas aquesta “Antiga Amèrica” que ens volen vendre com alternativa. Em sentiria més a gust enmig de França amb els seus costums “pecaminosos” per a un “neocon” americà que no pas tot enmig de l'Amèrica profunda que condemna a l'infern a la Janet Jackson per ensenyar un mugró (i després hi ha als EUA unes xifres d'assassinats anuals terrorífiques, això és que aquesta societat no funciona tan bé com diuen). D’aquest puritanisme, a Europa faria riure.

I gent com en Barack Obama, com en el seu dia en John F. Kennedy, ajuden a acabar amb aquesta odiosa imatge de puritanisme infantil. I diré una cosa més: als “neocons”, els hauria encantat que el premi fóra per en Bush…

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article