Mrs Jamieson Favourite

• downshifting
• enllaç permanent
• Life in slow motion
• dimecres, 15 de setembre de 2010 | 23:15h

Sona el violí d'Alasdair Fraser....
el curs ja ha començat. Comença un nou viatge que acabarà el proper més de juny.
Les valls frondoses del Pirineu bearnès queden ja tan lluny...
La realitat que ara s'imposa em porta també records de temps passats. A vegades penso que no sóc capaç de desfer el nus del temps que converteix la meva vida en una mena d'etern retorn. Potser la vida no és més que un gran nus que ens manté atrapats en el temps. Em fa por reviure un cicle d'introspecció que no em permeti avançar i mirar endavant. L'ombra d'alguns records enfosqueix encara l'espai de temps present que em toca viure.
Algun cop he escrit que tots vivim en una mena de segrest vital que ens ha d'encarar tard o d'hora amb els nostres raptors. I si al final resulta que hi ha segrest però no hi raptors? Qui és doncs que reté el fil de la meva vida en un nus indestriable de silencis i records?
Sóc, tal vegada, presoner d'aquesta pissarra?
Avui, mentre circulava en moto per la ciutat, he tornat a pensar que la millor manera d'avançar és buscar un fil de llum més enllà de les ombres del passat. No puc enfrontar-me al passat ni desfer el camí però puc buscar nous escenaris pel futur. Caminar en el silenci de l'altra banda del mur per arribar, algun dia, a reconciliar-me amb el passat i retrobar-me amb les ombres fetes llum.

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

DEMÀ 'ELS COLORS INTERIORS' A CAIXAFORUM DE PALMA

• bielmamengual
• enllaç permanent
• dimecres, 15 de setembre de 2010 | 23:05h

Copii el text de Vilaweb que va servir per presentar el recital Els colors interiors a Barcelona.
Demà: 16 de setembre de 20010
Lloc: Caixafòrum de Palma (GRAN HOTEL)
Hora: 20.30

ELS COLORS INTERIORS [Nou poetes estimats de Miquel Barceló]

Dins les activitats vinculades a l'exposició 'Miquel Barceló. 1983-2009. La solitude organisative', que es podrà veure al CaixaFòrum fins el 9 de gener de 2011, avui s'ofereix l'espectacle literari 'Els colors interiors. Nou poetes estimats de Miquel Barceló'. Serà a a l'auditori de Caixafòrum de Palma (Gran Hotel), a les vuit i mitja del vespre. Diu Barceló que la seva obra no s'entén sense Blai Bonet. Aquest espectacle, ideat per l'escriptor Biel Mesquida, permet d'entendre la importància dels poetes i de la poesia en la vida i en l'obra barceloniana. Mesquida hi fa de narrador; hi reciten Rosa Novell,  Pepa López i Pep Tosar; i hi participa el videojòquei Pedro Oliver.

Explica Biel Mesquida: 'Josep Carner, Blai Bonet, Miquel Bauçà, Nicole d’Amonville, Pere Gimferrer, Biel Mesquida, Àngel Terron, Andreu Vidal i Joan Vinyoli, són els poetes que llegeix i rellegeix el pintor Miquel Barceló. A través del fil conductor del narrador i dels recitadors, ens endinsarem en les fetes i fets sobre la biografia, la poètica i l’obra de cadascun dels poetes amb petites digressions sobre els lligams sensibles que hi ha entre els seus versos i l’obra o la vida de Barceló.'
HI ESTAU CONVIDATS!

[Foto d'Agustí Torres]

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

Nou ordre, idèntics abusos (darrer informe d'AI sobre Iraq)

• raulromeva
• enllaç permanent
• DDHH: Guantanamo/vols de la CIA/EUA
• dimecres, 15 de setembre de 2010 | 23:03h

Amnistia Internacional acaba de fer públic un informe ("Nou ordre, idèntics abusos: Detencions il·legals i tortura a l'Iraq") en què denuncia que hi ha 30.000 detinguts sense càrrecs en presons a l'Iraq, dels quals 10.000 estaven custodiats per les tropes dels Estats Units que recentment han abandonat el país. Més de 400 persones estaven recloses il·legalment a la presó secreta de l'antic aeroport de Muthanna.

En conèixer l’informe d’Amnistia Internacional en què aquesta organització denuncia la vulneració de Drets Humans amb casos de detencions il·legals, tortura, mals tractaments i fins i tot diverses morts sota custòdia en presons a l’iraq, he dirigit una bateria de preguntes tant al Consell de la Unió Europea com a la Comissió Europea instant ambues institucions a que es posicionin respecte la situació dels milers de presos que Estats Units i altres estats que participaven a la guerra de l'Iraq entreguen ara a les autoritats locals.Malgrat sembli un afer llunyà, la responsabilitat europea en aquest afer segueix essent més que preocupant.

Espero una resposta aviat de l'Alta Representant, Catherine Ashton, així com del President de la Comissió, Durao Barroso. Lamento especialment que Durao Barroso, el darrer supervivent de la foto de les Açores on es va dissenyar la guerra d'Iraq, un dels principals artífexs intel·lectuals d'aquest conflicte, faci ara com que ell no tingués res a veure amb tot això.

• Comentaris: 2
• Vull llegir la resta de l'article

BULLANGUES, REBOMBORIS I EL BALCÓ DE PALAU CONDEMNAT

• ramonverdaguer
• enllaç permanent
• LLAMBREGADES HISTÒRIQUES
• dimecres, 15 de setembre de 2010 | 22:54h

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

DE LA TEMPTACIÓ AL MIRATGE: HEM FET LA FEINA A CIU?.

• descatllar
• enllaç permanent
• POLÍTICA
• dimecres, 15 de setembre de 2010 | 22:30h

L'independentisme democràtic, format pel conglomerat de plataformes, entitats, partidets, associacions i clubs ,  pot haver fet sense saber-ho,  la millor campanya pre electoral a CIU. La gimnàstica sobiranista de  les consultes, fetes amb enginy, intencions lloables  i un  esforç col·lectiu  notable, no sembla que hagi aconseguit passar del terreny de la pre política, construint el miratge de pensar que la majoria dels votants del sí serien els segurs electors d'una nova opció electoral clarament independentista, sense adonar-se que la realitat demostra que canviar d'opció partidària, necessita a més del què, conèixer amb qui, el com i el mentrestant. Aquest "quid pro quo" ha estat oblidat  per les forces emergents de l´independentisme democràtic, que no entenen la desorientació que detecten les enquestes i que pronostiquen uns resultats minsos. Són moltes i ben plurals les raons que tenen els ciutadans per  escollir una determinada papereta. Fins fa poc es deia que els potencials electors de REAGRUPAMENT i SOLIDARITAT,  vindrien de l'abstenció i d'un important nombre de desencisats de CIU, ERC i altres forces, que després de participar en les consultes i en la manifestació del 10-J, de ben segur estarien ben disposats a donar el pas de votar  les noves ofertes, però ara semblen espantats, per l'actitud poc responsable de certs dirigents, que han fet aflorar dèficits programàtis, tàctics, conjunturals i personals. Per construir un estat, cal consolidar primer la nació, però la  interessada afirmació  dels convergents, tot d'una ha fet visible les mancances de certs projectes que no mostren voluntat d' esmena. CIU, conscient que entre aquests electors hi ha tant d' independentisme com de pragmatisme,  ha optat per afirmar que cal consolidar els valors segurs per evitar anar enrera. Carod, denunciant l'independentisme "exprés" fa gairebé el mateix.  Són els discursos de sempre que haurien d'haver estat superats, però que l' actualitat  ha convertit en una crida  efectiva de retorn a la cleda a bona part del ramat extraviat. En "Sobrequés", "L'Absolut Mas"  i les darreres "maragallades" són la mostra que començen a ser uns quants els que no volen llençar el vot. Si l'independentisme democràtic no canvia el rumb durant els propers dies, els resultats del 28-N seran una nova frustració per a molta gent. Insistir  en la unitat no sembla suficient. El  potencial elector del nou independentisme transversal exigeix moltes més coses. La credibilitat i la confiança també es guanya amb claredat expositiva i sinceritat  programàtica,  assegurant un govern nacional que acosti a la independència i que treballi en el mentrestant  per sortir del sot.  Hem passat de la temptació independentista al miratge,  deixant estúpidament a mans de CIU, la possibilitat de presentar-se com l'única formació amb un ideari  nacional creïble, per molt tebi i contradictori que sigui. Si bé bona part de l'electorat catalanista sap avui  que la millor solució es la  independència, en el mentrestant, pot trobar més garanties a  CIU ( vells coneguts) que  a RCAT i a la  SOLI (savis per a conèixer). Más ha trobat l'ham que pot arrenglerar al seu favor un electorat que fins ara dubtava sobre la conveniència de fer el salt cap  a propostes més arriscades. Per aquests sectors, optar per CIU no és massa engrescador, però davant la possibilitat del desastre, comença a pensar que pot ser el mal menor.

• Comentaris: 1
• Vull llegir la resta de l'article

Escriptors catalans i marginació literària

• anselm
• enllaç permanent
• dimecres, 15 de setembre de 2010 | 22:17h

Antologies literàries: Narrativa breu a les Illes Balears (Editorial Moll)

Per Miquel López Crespí, escriptor

 

 

La publicació de l´antologia Narrativa breu a les Illes Balears (Editorial Moll), una acurada selecció feta per Francesc Vernet, em recorda com, en aquests darrers anys, he tengut l´oportunitat de veure editades obres de poesia i narrativa en diverses antologies col·lectives alhora que altres editorials em demanaven llibres específics, reculls de narracions, de poesia, etc., etc., per fer-ne les corresponents antologies. Entre els llibres de poesia on els especialistes, en aquest cas l´escriptor i catedràtic Pere Rosselló Bover, han publicat poemes meus hi ha hagut les antologies col·lectives La poésie aux Baléares à la fin du millénaire (La poesia a les Balears al final del mil·lenni) (Publicacions de Montpellier, Université Paul Valéry, 2002) i Poetry in the Balearic Islands at the end the millennium (La poesia a les Balears al final del mil·lenni) (Documenta Balear, Ciutat de Mallorca, 2003). En el primer llibre, les traduccions al francès han anat a cura de Jean Marie Barberà, de la Universitat de Provença; en el segon cas, les traduccions a l´anglès són d’Estelle Henry-Bossonney. [Continuar]

• Comentaris: 1
• Vull llegir la resta de l'article

Dídac Rocher: Cos d'ivori

• xaviermir
• enllaç permanent
• dimecres, 15 de setembre de 2010 | 22:15h

• Comentaris: 1
• Vull llegir la resta de l'article

Socialistes vers Convergència

• jrenyer
• enllaç permanent
• Cròniques d'una ocupació
• dimecres, 15 de setembre de 2010 | 21:52h

Als darrers dies han estat notícia les declaracions de l'anterior president de la Generalitat, Pasqual Maragall, trobant lògic que el proper mandatari de Catalunya sigui Artur Mas, (potser més per allò de l'alternança en el poder que per connivència ideològica).

• Comentaris: 2
• Vull llegir la resta de l'article

Catalans: Som un Poble en Marxa vers la nostra Llibertat __ BIC 1878

• smolins9
• enllaç permanent
• dimecres, 15 de setembre de 2010 | 21:45h

S'acosta el tren de la llibertat. A alguns els passarà per sobre.

Amb perspectiva d'historiador, quin calendari otorga vostè al procés d'independència?

La independència no és una quimera. Precisament, allò que s'ha demostrat aquests últims temps és que la independència ha deixat de ser una quimera, una utopia i una cosa de minories radicalitzades. L'independència és un projecte que té un consens cada vegada més ampli.

Ara, posar-hi una data seria absurd. Però jo sé com a historiador que els processos històrics a vegades s'acceleren i es precipiten. Qui ho podia preveure un any abans o tres mesos abans que cauria el mur de Berlin i s'ensorraria l'imperi soviètic? Hi va haver uns processos que ho van accelerar en pocs dies i setmanes. Al llarg de la història, quan hi ha un cert consens social de base, allò que ha de passar succeeix d'avui per demà. Per tant, en el cas de la independència de Catalunya pot passar el mateix. El dia que el Parlament de Catalunya tingui una amplíssima majoria per tirar-ho endavant, això no hi haurà qui ho pari. La independència pot arribar abans que la gent no es pensa.

Jaume Sobreqes

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

S'acosta el tren de la llibertat. A alguns els passarà per sobre. BIC 1877

• smolins9
• enllaç permanent
• dimecres, 15 de setembre de 2010 | 21:41h

A la fotografia: Jaume Sobrequés, polític i historiador.

Autor/s: Pere Cardús

Sobrequés: 'La independència pot arribar abans que la gent no es pensa'

L'històric dirigent del PSC Jaume Sobrequés ha abandonat el partit i ha anunciat que donaria suport a la candidatura d'Artur Mas. Aquests últims anys, Sobrequés s'havia anat distanciant del partit i s'havia mostrat partidari de la independència. En aquesta entrevista Sobrequés diu que la societat catalana evoluciona cap a l'independentisme i que els processos històrics a vegades s'acceleren i es precipiten, en referència a la proximitat de la independència.

Què l'ha distanciat del PSC? Han canviat els socialistes o ha canviat vostè?

Penso que hem canviat tots. El PSC en els últims temps no ha estat sensible als nous aires sobiranistes, independentistes o autodeterministes que ha anat assumint la societat. La direcció socialista ha tancat la porta a incorporar aquests canvis que viu el país en els seus objectius polítics. Però jo també he anat evolucionant cap a l'independentisme en els últims anys. He col·laborat amb les consultes, la Plataforma pel Dret de Decidir i altres entitats sobiranistes. La constatació que les relacions amb Espanya ja no té solució i que l'estatut ja no pot donar més de sí ha fet que pensi que hem de cercar la solució sobiranista a aquesta situació. Tots dos processos m'han portat a un allunyament cada vegada més intens.

Si es declara independentista, perquè no ha fet aquest pas a un partit independentista? CiU ha dit recentment que no n'és i limita el dret de decidir al concert econòmic.

L'Artur Mas és el líder que em sembla més ben preparat per liderar aquest procés. CiU té un ampli suport social que el pot fer més possible. A més, el lema que ha assumit darrerament Artur Mas és 'som una nació, nosaltres decidim'. Ho va fer en el discurs que va fer al Parlament després de la sentència del Constitucional espanyol. CiU considera que l'estatut està exhaurit i que les relacions amb Espanya han entrat en un atzucac. Valoro l'evolució que ha fet CiU cap a un sobiranisme cada vegada més compromès. Artur Mas diu que votarà que sí en un referèndum sobre la independència. Per tant, considero que aquest és el camí més útil.

Com veu la fuga de socialistes cap al sobiranisme? És important?

El que hi ha són posicionaments encara relativament aïllats. Sí que a l'interior del PSC hi ha opinions favorables a incorporar posicionaments sobiranistes, però encara estan a l'altra banda de la ratlla. Hi ha una línia divisòria entre la reconstrucció de l'estatut malmès, la petició de més recursos, i el projecte sobiranista. Al PSC hi ha veus a nivell intern que no estan d'acord amb la direcció del partit, però molt poques de significatives que s'hagin dedicat a defensar aquests posicionaments en els òrgans del partit.

Amb perspectiva d'historiador, quin calendari otorga vostè al procés d'independència?

La independència no és una quimera. Precisament, allò que s'ha demostrat aquests últims temps és que la independència ha deixat de ser una quimera, una utopia i una cosa de minories radicalitzades. L'independència és un projecte que té un consens cada vegada més ampli.

Ara, posar-hi una data seria absurd. Però jo sé com a historiador que els processos històrics a vegades s'acceleren i es precipiten. Qui ho podia preveure un any abans o tres mesos abans que cauria el mur de Berlin i s'ensorraria l'imperi soviètic? Hi va haver uns processos que ho van accelerar en pocs dies i setmanes. Al llarg de la història, quan hi ha un cert consens social de base, allò que ha de passar succeeix d'avui per demà. Per tant, en el cas de la independència de Catalunya pot passar el mateix. El dia que el Parlament de Catalunya tingui una amplíssima majoria per tirar-ho endavant, això no hi haurà qui ho pari. La independència pot arribar abans que la gent no es pensa.

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article