Malestar amb els mitjans de la Generalitat

• sgordillo
• enllaç permanent
• Relat diari
• divendres, 15 de setembre de 2006 | 01:52h

En el context estatal, els mitjans de comunicació catalans han gaudit històricament d'un cert prestigi professional. Se'ls ha considerat més asenyats i respectuosos que no pas els seus homòlegs espanyols. N'és un exemple la guerra que mantenen El País i El Mundo. [Iñigo Sáenz de Ugarte al bloc d'Escolar: La lista de bajas de los agujeros negros i també Lluís Foix (La Vanguardia): La gran conspiración.]

Últimament, però, s'ha instal·lat en determinats cercles la crítica sistemàtica als mitjans públics de la Generalitat, els de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. De fet, acaba de sortir publicat el llibre TV3 a traïció, de Víctor Alexandre. [El dirigent juvenil socialista David Gutiérrez s'apressa a replicar-lo amb Traïció?.] Fa setmanes que a la bloquesfera, especialment la independentista, s'expressa malestar amb la televisió pública del Principat. Hi ha desencís i indignació, segons el dia. Quan no és la pèrdua de referents nacionals i l'adopció d'altres d'àmbit estatal, és la tendència política en una o altra direcció [un exemple: L'informatiu de TV3 silencia el President Maragall], per no esmentar el rebuig a determinades apostes en la programació. ¿Cap a on van els mitjans públics de la Generalitat? Aquest neguit, sovint angoixant, s'escampa més enllà de les sigles partidistes i arrela entre opinadors influents i respectables. Ara em vénen al cap els noms de Salvador Cardús i Josep Maria Terricabras, però n'hi ha més.

Dimarts, per posar un exemple recent, a la tertúlia que modera Xavier Graset, en la franja horària que la temporada passada ocupava Rita Marzoa [Amb Rita Marzoa i La Rita irrita.], l'intel·lectual Xavier Bru de Sala (a la foto) es va despenjar amb una acusació gravíssima: "A la Corporació Catalana hi ha una purga", va sentenciar. Bru de Sala va afirmar que Catalunya Ràdio --l'emissora estrella i (encara) líder al Principat-- ha eliminat i convenientment suplantat determinades veus a les tertúlies dels programes de màxima audiència. Enllaceu amb el programa L'Oracle, cliqueu l'àudio Pepe Rubianes (19/09/2006) i escolteu a partir del minut 40 [es pot avançar i retrocedir fàcilment]. M'ha sobtat que les paraules de Bru de Sala, escriptor, tertulià i articulista de La Vanguardia i el setmanari El Temps, entre d'altres, hagin passat tant desapercebudes. No les he vist recollides enlloc. És molt gruixut parlar de "purga". Encara ho és més que s'hagués produït, coincidint amb l'inici de la nova temporada, a poques setmanes d'una campanya electoral que serà molt decisiva.

No pretenc jutjar, ara i aquí, els mitjans públics de la Generalitat de Catalunya. Ni molt menys la professionalitat dels seus treballadors. Només deixo constància d'una preocupació que supera l'àmbit estricte de polítics i periodistes. És un debat que comença a superar aquest cercle tancat que es retroalimenta. I ho enllaço amb la discussió interessant que s'està produïnt a la bloquesfera arran dels articles del periodista Eduard Voltas [a l'Avui: Un conseller sobiranista? (I) i Un conseller sobiranista? (II)], dels quals vaig deixar constància a l'anotació Proliferen les veus pel pacte nacional. Ja sigui agafant el guant dels reptes de futur que planteja Voltas com entrant en l'apassionant discussió sobre els pactes postelectorals --amb la història de l'hipotètic acord CiU-ERC i la famosa equidistància dels republicans i el conservadurisme dels nacionalistes--, he detectat algunes reaccions pels blocs meus de cada dia. A risc de deixar-me alguna, són aquestes:

> Jaume Ciurana, regidor de CiU a Barcelona: Cultura (1), Cultura (2) i Opcions.

> Carme-Laura Gil, diputada de CiU: L'"equidistància" i l'1 de novembre.

> Xavier Mir, promotor de "Jo també vull un estat propi": Equidistància: el pacte antisucursalista.

> Carles Herrera, militant d'ERC a Reus: CiU i l'antítesi "dreta-esquerra".

> Carles Benítez, militant de l'MDT: Ni pactes nacionals ni debats, plou sobre mullat fins l'1-N.

> Esquerroscopi, bloc sobre l'esquerra catalana: ¿Què és el pacte nacional?.

> L'Estrany, bloc d'un estudiant universitari: Un conseller sobiranista.

No us perdeu (si us podeu entretenir) els nombrosos comentaris de la discussió virtual en aquest bloc. Especialment el comentari que hi fa l'amic periodista i gerent de l'Ateneu Barcelonès Pep Montes [bloc] i aquesta conversa futurista del Col·lectiu 1707.

Novetats blocaires a les JERC, UDC i el PP

Al bloc del dirigent nacional de les JERC Pere Aragonès trobo la bitàcola de la militant Sara Bailac, que s'afegeix al notable col·lectiu independentista juvenil a la xarxa.

El regidor de Festes de Tarragona Carles Sala ja no és l'únic blocaire d'Unió Democràtica. El seu company de partit Francesc Gambús, membre de la direcció d’Unió Democràtica i del Comitè Executiu de CiU a la ciutat de Barcelona, i assessor del grup parlamentari nacionalista al Congrés dels Diputats, s'incorpora amb el seu bloc a la meva llista d'enllaços de la federació.

Una altra novetat és el bloc de Marta López, que serà alcaldable del PP a Caldes d'Estrac, una població del Maresme on aquest partit no disposa de representació municipal.

Benvinguts, tots tres, al club dels blocs polítics catalans.

Primer aniversari blocaire de la diputada Lourdes Muñoz

La diputada del PSC al Congrés Lourdes Muñoz celebrarà aquest cap de setmana el seu primer aniversari a la bloquesfera. Juntament amb el diputat socialista al Parlament José Antonio Donaire [bloc] formen un tàndem de gran qualitat. Són dels més persistents, seriosos i també estudiosos de la catosfera socialista. Coincidint amb l'aniversari, la diputada Muñoz, a qui agraeixo que em tingui en bona consideració, ha escrit l'interessant article titulat Blogs, comunicación y política. Los blogs como una herramienta de acción política. Líder de la bloquesfera a nivell estatal [La bloquesfera socialista s'associa], Muñoz ha irromput a la xarxa com un huracà, si em permeteu la broma fàcil. De fet, té dos blocs: català i castellà.

Parlament2006.cat i l'únic conseller blocaire en actiu

El diputat de Governació i Administracions Públiques, el socialista Xavier Sabaté, és l'únic membre del Consell Executiu de l'actual bipartit que manté l'activitat blocaire des del càrrec: El nostre projecte i el dels altres. Precisament el departament de Sabaté acaba de posar en marxa el web Parlament2006.cat, per seguir tot el procés electoral.

Doiada de Mallorca, als blocs

No m'hi aturo tot el que voldria, però els vaig seguint com puc. Els blocs polítics de les Illes Balears coincideixen a escriure sobre la Doiada de Mallorca, l'endemà de la Diada de Catalunya. Començo pel meu admirat Gabriel Bibiloni, lingüista a qui no faig cas però espero que em perdoni, [Operació bandera]; segueixo pel combatiu E. Grosske, regidor d'EU-EV a Ciutat de Palma, [La bandera ¿de Munar?]; enllaço amb el seu company ecosocialista Miquel Àngel Llauger [La bandera, al balcó i Més sobre la Doiada]; per acabar amb el ja respectable militant republicà a les illes Amadeu Corbera [Doaides i banderes].

• Comentaris: 17
• Vull llegir la resta de l'article