JOURNAL DE DÉSIR (V)

• bielmamengual
• enllaç permanent
• diumenge, 15 d'agost de 2010 | 11:59h

PERSPECTIVES D'UNA CARÍCIA

He cercat l'observatori dels carabiners d'abans de la guerra: una cova tapada per una mata gegantina em permet dominar el caló de pedres i algues, tota la mar gran. Sé que vindràs. No tens una hora exacte. Llegesc poemes d'amor i vigil. Quasi no passa gent vora els caminou que voreja el penya-segats perquè són dies faners i la platja, allà enfora, és el cau de la gent.
Paul Verlaine em sorprèn quan diu: Ô gland point suprême de l'être! Això és l'exordi d'un text de Paul Chanel Malenfant que m'engata com la saladina, el resol i la humitat fosca d'aquest coval: Masse de muscles. Mottes de peau. Ce corps d'homme flambant nu et noir entre les draps. Em not com creix l'enravenada davall la pell del mallot elàstic. Je suce et mords les sein tandis que de braise bande et bouge sa verge entre mes cuisses. Rose de cuir dans le trou de la fourrure. Em toc el meu bony que es fa gros amb la mà dreta i em puja un calfred per la cintura. Une salive d'huître fraîche s'emmêle au goût doux-amer de la semence. Branle-bas. L'ombre des gestes épars sur le tapis. Il vient contre le mur: parfaitement nu et noir. Sexe horizontal. El vaig que ve d'enfora. Llegesc aquell cos amb moltes hores de gimnàs,  de natació i de vida. Duu una camisa taronja i un calçons curts blancs. Mir aquelles cuixes fortes en què els músculs es marquen a cada passa. Torn al poema. Les seins s'illuminent. Le ventre plat tressaille. Sanglot. Râle. Spasmes de la taille. Éclair de lait. Le jet fulgure. Ell s'acosta amb cambra lenta, sembla que no arribarà mai. Veig el paquet massa exagerat com si anàs sempre encès en els oros. Deu ser un miratge produït per la calor, la calentor i la fortor.

• Comentaris: 2
• Vull llegir la resta de l'article