Cercador per data
fresques sou i regalades
Ens vam quedar sense fer el cim: quan encara faltaven cinc quilòmetres de pista pedragosa per arribar al refugi de Cortelets la boira ja començava a baixar pel massís. Diuen que a peu, de Cortalets al cim hi ha una hora i mitja. O dues i mitja, depèn del ritme. (segueix)
Quan la unitat no fa la força
Salvador Cardús va publicar al periòdic Nació Digital (www.naciodigital.cat) el proppassat dia 2 d'agost un article titulat: "Quan la unitat no fa la força", del qual en comparteixo la conclusió però no gens els arguments.
- Comentaris: 2
Concurs de fotografia “Aquest agost, em quedo a Nou Barris!!!”
El Districte de Nou Barris convoca un concurs de fotografia adreçat a qualsevol persona que vulgui captar amb la seva càmera o mòbil l’ambient de Nou Barris durant el mes d’agost.
Esmorzar típic a la Fira d’Agost de Xàtiva
Un ou ferrat, un pebrot i una arangada, aquest és el contingut de l’esmorzar típic que ens hem pres aquest matí amb motiu del primer dia de l’anomenadíssima Fira d’Agost de Xàtiva. Ja fa uns anys que una colla d’amics d’Alcàntera i Càrcer acudim, a primera hora del dia 15 d’agost, a aquesta cita anual que ens organitza el “socarrat” Josep V., en companyia dels seus col·legues no menys “socarrats” Pepe i Julián. L’any passat l’Elena i jo ens la vam perdre, perquè a aquesta alçada del calendari encara èrem a Pardines, però enguany no hi hem volgut faltar. L’escenari era nou: lluny del brogit del barri del Carme, hem esmorzat a l’aire lliure en un racó ombrívol i tranquil de la plaça de
(N'hi ha més)
HISTÒRIES DEL PENEDÈS: CESAR MARTINELL A LES CABANYES
Les Cabanyes és un poble particular. A Mas Goma, al costat de l’església, va néixer el Dr. Torras i Bages (1846-1916), aquell bisbe de Vic que és va fer famós -entre d’altres coses- per sentenciar “Catalunya serà cristiana o no serà” (1892) i que tan es va esmerçar per defensar la llengua catalana.
Els seus carrers, igual que Nova York, s’anomenen amb nombres excepte el que rep el nom del seu bisbe. Disposen d’una església romànica (segle XI) dedicada a Sant Valentí on, segons consta al web de l’ajuntament, es va establir “l'ordre de l'hospital de Sant Joan de Jerusalem cap al 1135 i hi instal·là la comanda de Sant Valentí de les Cabanyes, la primera que l'ordre fundava al Penedès i una de les primeres cases a tot Catalunya. L'any 1306 s'efectuà el trasllat de la comanda hospitalera a Vilafranca del Penedès”.
Però a les Cabanyes també tenen un celler cooperatiu inacabat. Un projecte ideat per l’arquitecte Cesar Martinell.
En Cesar Martinell va néixer a Valls l’any 1888 i va morir a Barcelona l’any 1973. Va projectar una cinquantena d’edificis agrícoles (cellers, trulls, magatzems, ...) fruit de la seva identificació amb la política agrícola de la Mancomunitat de Catalunya. Serveixin com exemple del seu treball els cellers de Gandesa, Pla de Santa Maria, Montblanc, Cornudella del Montsant, Pinell de Brai, Santes Creus, l’Albi, Falset, Pira, Rubí, Moja, Igualada, Aiguamiurcia, Llorenç, el Vendrell, Vila-rodona, Cabra del Camp...., entre d’altres.
L’any 1912 es va crear a les Cabanyes el Sindicat Agrícola Cooperativa- Unió d’Agricultors que és dedicava a activitats culturals, de consum, mutualistes i de venda de productes per a l’agricultura.
El 20 de novembre de 1919 en Joan Soler i Catasus va organitzar a casa seva una reunió de pagesos i hisendats per tal de fundar el Sindicato Bodega Agricola de les Cabanyes, que va impulsar entre els anys 1920 i 1921 la construcció del celler. L’any 1937 es fusionaren el Sindicato i la Cooperativa per fundar el Sindicat Agrícola de les Cabanyes.
El celler es va construir als afores del poble encara que actualment ja està dins la localitat. De les dues naus longitudinals que estava previst construir tan sols en van aixecar una, i dels 13.000 hectolitres que hauria d’haver estibat es van quedar en 7.000.
El recinte esta envoltat per un pati amb tanca i segons la descripció que ofereix Raquel Lacuesta en el seu llibre “Catedrals del vi” “Les naus estan cobertes amb encavallades de fusta suportades per pilars de totxo de secció quadrada i comunicades per un portal d’arc rebaixat i una arcuació parabòlica”.
El setembre de 1982 es van instal·lar al pati tines d’acer, i ara fa uns deu anys el celler va passar a mans privades.
prada de conflent
Hem deixat Prada de Conflent aquest matí, un any més les dates no ens permeten tastar la Universitat Catalana. L'ambient, ahir vespre, no delatava encara l'aconteixement. Rastres del Festival Pau Casals, ja acabat, i la celebració d'un magnífic concert de música catalana a l'església, organitzat per l'incombustible Foment Sardanista de Prada de Conflent, amb un públic que ens va semblar mitjanament - per no dir poc - nombrós. Tot plegat en un paisatge de places i carrers més aviat solitaris, apagats. (segueix)
- Comentaris: 1
Vèncer el silenci: 6 anys!
El 15 d'agost de 2004, sense saber massa que era el que estava fent, vaig penjar el primer apunt d'aquest bloc. Feia uns dies que acabava de descobrir això que ara en diem blocs (o blogs) i que llavors també se'n deia Diaris Interactius Personals, i vaig començar a fer provatures sense pensar que la cosa arribaria fins avui que, aviat és dit!, fa sis anys que m'hi vaig llençar.
L'experiència dels blocs ha estat molt rica per raons diverses. D'entrada i sense saber massa com, van començar a aparèixer lectors i lectores que fins i tot s'atrevien a deixar missatges i comentaris als meus apunts. Entenent que tot allò que fins aquell moment havia escrit gairebé mai no havia sortit de casa, trobar persones a les quals no coneixia de res que s'interessaven pels meus textos resultava molt encoratjador.
Així doncs, escriure en el bloc va ser una manera de sortir al carrer i de conèixer persones que d'altra manera mai no hauria conegut, però també va ser la manera de donar aire a les paraules, és a dir, de deixar d'escriure en la clandestinitat domèstica per començar a escriure amb la voluntat indubtable de fer-ho no només per un mateix, sinó també pensant en els altres.
Aquest canvi, saber que les meves paraules podien ser llegides per qualsevol persona, m'ha fet aprendre a triar quines coses vull dir d'aquelles que no cal que siguin dites i a valorar, també, si allò que en un moment determinat a mi em sembla tant important, només ho és per a mi o també pot interessar a algú altre. I no vull dir que hagi deixat d'escriure per a mi -és evident que sóc el meu primer lector-, però si que m'he adonat que la pulcritud necessària a l'hora de penjar un apunt al bloc, m'ha ensenyat a ser més primmirat per tal de no deixar anar en aquestes pàgines virtuals aquelles febleses del caràcter que no aportarien res de profit a qui ho llegeixi i de les quals me'n penediria en tornar-les a llegir.
Escriure és una manera de llegir-se, per això penso que escriure en el bloc també ensenya a llegir-se amb la distància que imposa la lletra d'impremta i amb la fredor de pensar que allò que llegeixes pertany a algú altre. És per això que em sembla que el bloc m'ha permès -i si no és així, m'hauré equivocat del tot- desbrossar el meu discurs de sentimentalismes massa covats, no de sentiments ni d'idees.
A banda de tot això, de l'experiència del bloc n'han sortit moltes coses: amistats virtuals i desvirtualitzades, lectors que no sospitava que podria tenir, l'exercici de l'escriptura, un munt de textos que han anat a parar als meus llibres de poesia, un bloc paral·lel, la participació en un parell d'antologies, una bona colla de blocs amics o la participació en una bona colla d'activitats. Però també n'he tret una altra cosa per a mi molt important, el bloc m'ha permès vèncer el silenci i deixar de ser invisible.
Per tot plegat en dono les gràcies, a l'invent dels blocs i sobretot a totes aquelles persones que durant aquests sis anys, ja sigui puntualment o de manera regular, han passat per aquest bloc i han llegit els meus apunts. A totes, salut i força!
- Comentaris: 10
Pudor de "prudència"
Uns diuen que res de res d'independència, que ara toca “concert”.
Un altres, s'espolsen ara que volen referèndum, com si no haguera quedat prou clar amb la sentència del TCE que els únics que poden convocar-lo són els espanyols, i no el convocaran ni que baixe el sursumcorda; i com si aquests altres , de més a més, no s’hagueren negat repetidament a iniciar-ne els tràmits des del Parlament.
De què tenen por? De perdre? Si ens arrisquem podem perdre, si no ens arrisquem estem perduts. I qui no s’arrisca no pisca.
Tot plegat fa pudor de “prudència”.
- Comentaris: 1
Referèndum o declaració d'independència
Ara sembla que el sobiranisme no te clar el camí a seguir, de fet clar, clar, no ho ha tingut encara mai. I tot per marcar diferencies entre els uns i els altres.
Els de Can ERC volen el Referéndum, els de Reagrupament i Solidaritat aposten per la declaració d'independència del Parlament, tot plegat un.......
- Comentaris: 2
Comença el TOP14
El passat divendres va començar la lliga de rugbi amb una bona noticia: USAP 21- ASM 13. Primer partit, primera victòria, comencen guanyant a casa davant els actuals campions.
El partit pas a pas a:
http://www.rugbyrama.fr/rugby/top-14/2010-2011/perpignan-asm-clermont-auvergne_mtc401431/live.shtml
Paginador
Accés de l'autor
Cercador per paraules
Blocs recomanats
Els blocs per llistat alfabètic
Els blocs per temes
- Ciència i ensenyament
- Comunicació
- Cultura i llengua
- Economia
- Esports
- Ordinadors i internet
- Política i govern
- Societat
- Territoris i viatges
- Universitats
- Endeblocs
- Blocs personals
- Berguedà
- Capcir
- Conca de Barberà
- Eivissa i Formentera
- El Baix Vinalopó
- El Camp de Túria
- Europa
- Garraf
- Garrigues
- Garrotxa
- Gironès
- La Costera
- L'Alacantí
- L'Alcoià
- L'Alt Palància
- La Marina Alta
- La Marina Baixa
- La Plana Alta
- La Plana Baixa
- La Ribera Alta
- La Ribera Baixa
- La Safor
- La Vall d'Albaida
- L'Horta
- Mallorca Occidental
- Mallorca Oriental
- Mallorca Septentrional
- Maresme
- Món
- Montsià
- Noguera
- Oceania
- Osona
- Pallars Jussà
- Pallars Sobirà
- Pla de l'Estany
- Pla d'Urgell
- Priorat
- Ribera d'Ebre
- Ripollès
- Rosselló
- Segarra
- Segrià
- Selva
- Solsonès
- Tarragonès
- Urgell
- Vallès Occidental
- Vallès Oriental
- Vallespir
