Cercador per data

Cercador per data

« Maig 2010 »
dl dt dc dj dv ds dg
     12
3456789
10111213141516
17181920212223
24252627282930
31            

Pobre Tortell Poltrona



Mas: "Catalunya haurà de combatre per tots els mitjans pacífics un sentència negativa de l'Estatut"

Font: www.avui.cat

Un altre humorista, quin riure, ha, ha, ha, ha, la política catalana no té preu, primer el conseller Castells explicant acudits, ara l'Artur Mas, diu que es vol fer combatent, a Espanya ja tremolen, quin riure, diu que vol combatre la sentència, ha, ha, ha ha.

Bo, Artur, boníssim de debò, pobre Tortell Poltrona ja el veig a l'atur.

La conferència Solvay

Passe la vesprada llegint Quantum, un llibre de Manjit Kumar sobre la trobada entre Albert Einstein i Niels Bohr. El llibre és un pèl espés i s'entreté molt en detalls aparentment banals però així i tot apassiona. Al final és el relat de com dos genis incomparables arriben a trobar-se discutint entre ells en la conferència Solvay de Brussel·les. Una discussió tan elevada i difícil de seguir que arriba a abrumar fins al silenci més rotund als que els acompanyaven, entre ells vint-i-nou persones que eren o anaven a ser Premi Nobel.

La polèmica arriba a ser espontàniament genial quan Einstein replica a un dels arguments de Bohr dient-li que 'Déu no juga als daus' i Bohr li respon com un llamp: 'deixa de dir-li a Déu què és el que ha de fer'. Mentrestant però i durant hores l'un i l'altre es repten a trobar la manera d'interpretar el que és la realitat amb una lucidesa intel·lectual que segurament mai més s'ha pogut combinar El diàleg necessita de dos i poques voltes han coincidit a la Terra dos genis del seu nivell, capaços d'interrogar-se i d'enfrontar-se dialècticament en un nivell incomprensible per a nosaltres.

Sovint a Brussel·les passe prop del Solvay i la veritat és que més d'una vegada he pensat en escapar-me una estona a veure aquell edifici on va haver el combat dels dos més grans. No he trobat mai la manera de fer-ho però després de llegir aquest llibre em sembla que m'han entrat més ganes encara i que ho faré quan torne, si tinc una miqueta de temps.

AVALAR A UN INSOLVENT

Retallada per aquí, retallada per allà. Arà s'ha despertat en ZP del somni, "ZP en el país de las maravilla", i a començat el mal son de debó. I com el bombero torero, vol apagar l'incendi amb galledes d'aigua. Que si baixo un 5% en els funcionaris, que si putejo en els pensionistes a veure si els hi agafar un cobriment de cor, i mira per on encara estalvio més, que si trec el xec nadó, etc... I tots contents. Tots?,No!. Un llogaret...bé aixó era d'un altre conte.

PERFUM QUE EM TORNA D'UN ESBARZER SENSE NOM DE LA INFANTESA

Feia dies que no podia fer una passejada entre ombres i verdors, entre arbres que es vesteixen de fulles tendríssimes, entre caminois d'albons florits, entre camps amb civada que es mou amb petites onades per aquest vent àrtic, entre les vinyes plenes d'ulls de pàmpols transparents, entre els ametlons que ja tenen un bessó de carn blanca, entre la transparència d'una claror que convida a la serenitat tan desitjada.
Vaig per un camí d'argila seca plena de crulls i cop en sec m'envesteix un perfum conegut i embaumador. M'atur. Damunt una paret de pedra seca hi ha un troncot d'un ametller vell enrevoltat d'una planta que fa unes floretineues menudes com a grans d'arena en constel·lació. He de reconèixer que no conec el nom d'aquesta meravellosa mala herba (no és un blauet, no és un gratabous, no és masteguera, no és bolitx, no és calcida, no és xinella, no és arpell, no és xenixell, no és lletsó, no és pixacà, no és pala de formiga, no és morritort, no és ravenissa groga, no és matallums), té aspecte d'esbarzer amb fulles apelagoses que em deixa tot perfumat d'una olor dolçineua que de petit ja m'entusiasmava. Crec que el que m'emociona d'aquesta olor és haver trobat una distància, una profunditat immaterial entre el sentiment actual del que som i el sentiment actual del que he estat. Musil segurament anomenaria aquesta distància amb el substantiu ànima, paraula que deia que el joves no poden sentir sense riure.
[Imatge Michael Kenna]

A. Mas ,"Catalunya, combatrà qualsevol retallada". voleu dir?

El secretari general de Convergència Democràtica de Catalunya, Artur Mas, ha assegurat que Catalunya haurà de combatre per tots els mitjans "pacífics i democràtics" qualsevol sentència adversa del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut.
"Si la nostra ofensiva per parar la sentència no prospera, la combatrem en tota regla i per tots els mitjans pacífics possibles, perquè no podem mirar cap a un altre costat en la voluntat expressada lliurement pel poble de Catalunya"...  "no es tracta de cap amenaça, però sí d'advertir".

Bé, a Can CDC hi van fort, o almenys això volen transmetre. Altre cosa és que sigui creïble.

Amb l'historial de la formació, l'advertiment no és que sigui per.......

Captain Horatio Hornblower
















CAPTAIN HORATIO HORNBLOWER
EUA - 1951
Director: Sam Wood
Productor: Raoul Walsh
Guió: Ivan Goff i altres.
Repartiment: Gregory Peck i Virginia Mayo.
Comentari: text 1 i text 2.

L'aigua de la mar color de xocolata i les pegellides

L’aigua de la mar avui és color de xocolata. El vent l’ha remoguda tant que quasi és tota marró fins a l’horitzó, on s’hi poden  veure dues franges, una verda maragda i l’altra ben blava, en aquell lloc que sembla fet amb escaire a la vista, però que realment deu ser una corba ondulada, la natura és més de formes femenines.

Anit era alta la mar i el passeig estava solitari per mor del vent. S’hi veien ones llargues i algun jove fent surf, algunes ones més braves havien arrossegat algues fosques que s’amuntegaven a les roques i es mesclaven amb l’aigua i la sorra fins al Passeig. L’única llum sobre l’aigua era la dels avions freqüents, com si hi haguessin molts de sols o de llunes viatgeres, talment el planeta del Petit Príncep, tintant la nit intermitentment.

 

Zapatero: retallada de sou als funcionaris i què més ?

El president del govern espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero, ha anunciat com una de les mesures excepcionals per a fer front a la crisi econòmica la retallada del sou dels funcionaris.

XESCA ENSENYAT EXPLICA QUINA ÉS LA "MEDICINA POÈTICA" QUE ENS CAL (Els Rastres del Sentit)


      Ahir vaig escriure un text sobre Xesca Ensenyat, es titulava: “Ai, Xesca, ¡quin tratge que et van fer en “El País!””, ho he reconsiderat, després d’omplir un full i mig: analitzar el filtre mediàtic exterior a través del qual se la converteix en autora de referència requereix una millor documentació (més avant, espere arrodonir-lo i depurar-lo);  després seia a un passeig marítim de l’Alexandria de Ponent, anava pre-escrivint un altre apunt que es deia “Les transformacions homofòniques de Xesca Ensenyat, capitana de les lletres a Mésvilaweb”: ací tractava d’explorar poèticament les transfiguracions ressonants que haurà tingut el seu nom anímic en l’estratosfera per on vola lliurement l’Hidroavió: eixe Hidroavió, sempre àgil per apagar també els focs de la impostura i de la immodèstia; temps hi haurà de publicar els esborranys: ho he guardat perquè hi ha dies com avui que és millor escoltar-la directament a ella, en les seues paraules, sense interpretacions afegides, tal com l’hem escoltat molts altres dies d’aquest any de la seua absència terrenal quan hem retrobat els seus comentaris generosos, radiants d’explicativitat, tendint-nos ponts i regalant-nos el seu alé d’intel·ligència ferma.

[Hi ha més...]

L’actuació urbanística alienant actius turístics, el cas del passeig Cañellas de l’Espluga de Francolí

Ahir vaig assistir a la inauguració de les obres d’urbanització del passeig de Cañellas i la renovació de l’enllumenat públic de diversos carrers del centre de l’Espluga de Francolí , a la Conca de Barberà. El passeig Cañellas és una de les portes d’entrada del poble i s’ha transformat aquesta via, que bàsicament era un aparcament, a un espai per al veïns. En el projecte, que ha suposat la transformació dels 1.670 m², s’han mantigut els dos nivells del passeig, tot i que s’ha volgut recuperar la fesomia que tenia fins a mitjan segle XX i prioritzant l’ús per vianants. L’espluga és el segon municipi la Conca en nombre d’habitants, després de Montblanc, i és un municipi que massa actius patrimonials no té, per tant, encara és més a destacar el treball que han fet per ser un referent turístic al país, molt basat en equipaments com la Cova de la Font Major, la Fassina o el renovat museu de la vida rural. ////seguiu////

Paginador

Accés de l'autor

Formulari d'accés de l'autor

Cercador per paraules

Cercador per paraules

Blocs recomanats

De casa estant. Marta Insa

Marta Insa

De casa estant. Marta Insa

Reformes per la qualitat democràtica

Joan-Carles Ortega i Berenguer

Anotacions rizomàtiques

Joan-Carles Ortega i Berenguer

CATEGORIES DE POLEMISTES (Els Rastres del Sentit)

Oriol Vidal-Aparicio

ELECCIONS PRESIDENCIALS ALS ESTATS UNITS

Oriol Vidal-Aparicio

Entrevista

Els blocs per llistat alfabètic

Amb aquest cerca pots accedir als blocs mitjançant la lletra inicial. Si ho vols, pots veure el llistat de tots els blocs clicant a '[Tots]'.