
Feia setmanes que em rondava la idea però mai acabava de trobar el moment. I hui, finalment, m'he decidit: he fet pa!
Pastar-lo ha estat menys complicat del que pensava, i ara l'acabe de traure del forn (no s'ha cremat de miracle, aquest forn va a la seua!). La pinta i l'oloreta, de categoria. Demà veurem si de gust també està a l'alçada...
(He seguir una recepta bàsica i amb farina blanca, però per properes ocasions s'accepten suggerències!).

Ja m'imagine que ara mateix més d'un deu estar flipant en coloraines. Però sí: ahir vaig gaudir d'un concertàs inoblidable de Raphael, i al Liceu, que és una preciositat.
Digue-me carca, friki o les dues coses: a mi em va encantar. Més del que m'esperava i tot. Anava pensant que em sabria dos o tres cançons, i va resultar que me'n sonaven moltes. I supose que se'm contagia la passió amb què canta, que m'impressiona el tros d'artista que és aquest senyor o aneu a saber... però, si puc, tornaré a veure'l en directe!
(I, a més, passar unes hores entre aquelles dones que passen dels seixanta i semblen fans adolescents és tota una experiència!).

A la Canonja, ens quedem a passar la nit després de l'assemblea