Una altra dona assassinada pel seu ex company. 20 són les morts confirmades enguany per violència de gènere. Un nombre esgarrifós, un fet repetit que és el final d'una relació violenta de parella, domèstica, en què la dona és la víctima. Un mes d'abril plujós de mort. El masclisme és viu, les lleis, les normes socials són impotents per aturar el mal. Roman la denúncia incansable, la tristesa rabiosa, la vergonya col·lectiva, el dol incontenible. El forat negre obert, com una exclamació atònita.
Diu el Decret 457/1981 de creació del guardó de la creu de Sant Jordi que aquest s'estableix per a "distingir les persones naturals o jurídiques que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o, més generalment, en el pla cívic i cultural".
No em sembla pas que el Govern català entengui el decret com jo l'entenc, any rera any atorga la creu de Sant Jordi a algun personatge pels seus mèrits al servei d'Espanya , el que em fa concloure que per als nostres consellers Catalunya és Espanya i els serveis a aquesta ho són a Catalunya. D'altra manera no es pot entendre que enguany el Govern, a proposta del conseller de Cultura, atorgui el preuat gardó a determinades persones difícilment distingibles en la defensa de la identitat catalana. Per exemple, al Sr. Alberto Aza, l'actual cap de la "Casa de su Majestad el Rey", l'ex diplomàtic, cap del gabinet d'Adolfo Suàrez, etc., etc.

Gestió de la diversitat lingüística i cultural