
Encara no tothom ha recuperat els mínims de confort que mereixen i
paguen i ja ens avisen del gran perill d’incendi que suposa la gran
quantitat d’arbres, troncs i branques que s’han acumulat a tots els
boscos de Collserola fins al Gironés.
Naturalment, la nevada és
en gran part culpable de la situació del baix bosc però també cal dir
que ha plogut sobre mullat, és a dir que tota la brossa que ara s’ha
dipositat ho ha fet al damunt de la que ja existia d’anys passats.
Visc
en un país on els boscos són part essencial del paisatge i de l
‘economia. La majoria de boscos són de propietat municipal, de manera
que coneixem exactament el preu que paguem amb els impostos per tal que
s’aprofiti la fusta, es mantingui un àmbit correcte pels animals del
bosc i s’evitin acumulacions de brossa tan les naturals com les causades
per efectes meteorològics.
El preu és un equip humà i de
maquinaria que tot l’any fa la seva feina i que entra dins dels
pressupost municipal. Però també la gent quan passeja pels boscos i fins
i tot quan fa foc per una botifarrada, ho fa allà on està permès i no
deixa al darrera brutícia i desordre.
De manera que ja tenim un
altre motiu per tremolar abans d’hora. Qui té la propietat dels boscos?
Qui s’encarrega de mantenir-los en condicions? Qui fa servir el bosc per
deixar-hi tota la porqueria que mai no deixaria al pati de casa seva?.
Estem
advertits, de manera que cal pensar-hi ara i no esperar el primer foc o
el primer bomber mort en servei. Cal que els responsables es mobilitzin
immediatament perquè no es converteixin, involuntàriament, en piròmans
passius.

Gestió de la diversitat lingüística i cultural