Cròniques de l'apagada

• xavierdiez
• enllaç permanent
• Filosofant
• dilluns, 15 de març de 2010 | 17:29h

Dins de tot, vaig tenir sort. Només vaig estar trenta hores sense llum, calefacció, aigua calenta i incertesa. El temporal de neu no fou especialment dur contra Girona. L'impacte contra les infraestructures fou una altra cosa. I la idea de retorn a temps antics sí fou significatiu. Mentrestant, amb poques espelmes, una ràdio a piles anava enumerant la llarga i inacabable lletania de laments, queixes i greuges de qui havia estat afectat per la nevada.
L'endemà, d'expedició pel barri, vaig trobar l'únic espai on poder fer un cafè amb llet calent, la pastisseria Teixidó, amb unes amabilíssimes i somrients dependentes. Tanmateix, com a únic espai privilegiat, estava farcit dels desesperats comerciants dels voltants, que ni tan sols podien apujar les persianes, gairebé totes elèctriques. Al meu voltant, gent molt emprenyada, i com diria Antònia Font, "desorbitada", amb més o menys raó, demanant l'execució pública del tripartit.
En fi, crec que en alguns casos exageraven, car totes les desgràcies del món no poden ser imputables als polítics. Penso també que aquí tenim una certa tendència a la irresponsabilitat i a la queixa. Que quan les autoritats avisen de nevada, faríem bé de restar a casa i només haver de desplaçar-nos en cas d'extrema necessitat...

• Comentaris: 4
• Vull llegir la resta de l'article