Aquesta tarda ha mort una dona assassinada pel seu company, colpejada al carrer, arrossegada fins a casa, morta a cops. La tragèdia reviscuda. La víctima viu en la por, la vergonya i la humiliació, presonera a casa, convertida en l'objecte de la violència masclista. Un malson que acaba amb la mort terrible anunciada.
Sento la cançó que acompanya l'anunci d'uns magatzems coneguts, una cançoneta amable i masclista : "Il pericolo numero uno, la donna. L'incantesimo numero uno, la donna...". Un sarcasme.
La galleda i el cubell són atuells de neteja encara vius a les cases. La galleda d'aigua, el cubell de la bugada. Ara galledes i cubells són de plàstic, abans foren de fusta i després de metall. Durant un temps plàstic i metall fraternitzaren als safareigs.
Li ve a la memòria un altre nom, "cossi", un mot de ressonàncies antigues i rurals: el gran vas de terrissa més ample de boca que del fons, que servia per a fer la bugada i per a netejar-se la cara i brassos després d'un dia de treball o per a refrescar-se i treure's la suor las tardes xafogoses d'estiu.

Gestió de la diversitat lingüística i cultural