Divendres de la setmana passada escolto la previsió meteorològica dient que arriba una nevada per diumenge i dilluns. Dissabte escric al Facebook que els meteoròlegs s'equivoquen i que diumenge podem anar a muntanya, perquè no és certa la previsió de nevada per a les 12 del migdia. Diumenge a la tarda escric també que dilluns caurà un paquet de neu important. Dilluns al matí a Girona neva a 1ºC. Mirem a la web del Consell Comarcal si hi ha transport escolar i sí, n'hi ha. Amb la meva germana decidim anar a Barcelona a una reunió important. A les 11 truca el meu fill dient que surten de l'institut i que els porten a casa. A 2/4 de 3 la meva dona telefona dient que la nevada és com la de l'any 1986. El radar mostra la Garrotxa i el Gironès sota la tempesta i per la webcam es veu que a Besalú només plou. Cerquem informació amb el mòbil a la web d'autopistes i no hi podem entrar perquè és feta en flash (disseny erroni, no admet mòbils). A les 3 decidim sortir de Barcelona i apropar-nos a casa. A la sortida de Granollers els Mossos deriven els camions fora l'autopista. El resultat és una cua de 8 km, fins a les 4. Després de Granollers quedem quatre cotxes. Neva fort, però amb aigua. Em pregunto per què els mossos no em demanen si porto cadenes. Decidim aturar-nos a l'àrea del Montseny a l'espera que amaini. A l'àrea no hi ha alimentació elèctrica i només un grup generador, sense calefacció. Per TV3 seguim Joan Boada dient que la nevada és excepcional. Penso, ...per un home excepcional. A la fàbrica diuen que hi ha molts problemes de tensió elèctrica i que han de parar. La gent es posa nerviosa per poder arribar a casa seva i s'atura definitivament la producció, tan sols es manté un equip de reserva. A les 7 veiem que deixa de nevar i que es comença a fondre la neu. Tot i que en Francesc Mauri diu que tornarà a nevar, el radar ensenya que la tempesta es retira. Decidim menjar, emplenar el dipòsit del cotxe i fer via cap a Maçanet, on sabem que l'autopista està tallada per la caiguda d'un cable. Des de l'àrea del Montseny fins a Maçanet la carretera està neta, sense neu i no hi circula cap cotxe, només nosaltres. A Maçanet sortim cap a la N-II i comencem a veure el desastre. El primer tap és a Sils, que es resol a partir de les 10. Més enllà veiem una màquina llevaneus estimbada en una cuneta. Però no gaire lluny trobem un altre tap a Caldes, on s'acaba l'autovia, que dura fins les 2 de la nit. Em sorprèn veure com els vehicles ocupen els dos carrils de la N-II posats en la mateixa direcció i em demano com pensen que han de circular els cotxes que han de venir en direcció contrària i com volen que passin els equips d'emergència. Aquesta reacció, incívica total, és en part culpable dels taps que s'originen. Ho comento amb un mosso, que em dóna la raó. Travessem Girona a les fosques, sense cotxes i amb grups de semàfors que van i altres que no. Arribo a les 3 a casa i abans he hagut de passar per sobre d'un cable d'alta tensió a l'entrada de Sant Gregori. Tot a les fosques. Dimarts vaig a Besalú superant els obstacles a la carretera, semblants als de l'any 1986. Escolto Joan Boada dir que l'autopista s'obrirà a 2/4 de 10 i que el prefecte de Perpinyà no és perfecte. Bé Joan, vas bé! A Besalú engeguem les dues màquines a mig matí i restablim totalment la normalitat. Tornant a casa a la tarda escolto dir al conseller Joan Saura que ells ja havien avisat de la nevada i que la gent no n'havia fet cas. Pilotes fora. La fàbrica Torras a Sarrià encara està aturada i la Nestlé ja s'ha posat en marxa. Sant Gregori està a les fosques, fet que ens va obligar a ficar-nos al llit a les 9 per no tenir fred. Dimecres al matí la temperatura exterior és de -3ºC mentre que a l'interior de casa la temperatura aguanta fins als 14ºC, suportable. La web del consell comarcal diu que hi ha transport fins a l'Institut i al vespre l'electricitat arriba a casa.