Cercador per data

Cercador per data

« Febrer 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
  12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
272829        


L’Avenç No mos fareu catalans!

El tema de les identitats, diu Josep Fontana, és important per als historiadors, per tal d’entendre perquè les persones actuen col·lectivament. El mateix Fontana i el britànic Andrew Vincent hi reflexionen en sengles articles. Xavier Macià hi aporta un punt de vista personal i històric, el del Quebec dels anys seixanta, amb el conflicte entre les ‘dues solituds’. L’entrevista del mes és amb la historiadora Eulàlia Duran, filla d’Agustí Duran i Sanpere i deixebla de Pierre Vilar, especialista en el segle XVI. Sergio Fuentes Milà rescata la història d’un edifici oblidat, el Palau de Belles Arts de Barcelona. Manel Ollé escriu sobre una altra invisibilitat: el Partit Comunista Xinès, i Albert Fabà reflexiona sobre l’estat del català (...)

No hem de votar qui no treballa per la Independència! __ EA 1930

Com bé encerta dir i fer Solidaritat Catalana per la Independència:

La Transició nacional ha de ser vers la Independència, i és un camí que s'ha de fer de pressa. Aquí transició ha de ser sinònim de pas lleuger no un camí de no acabar mai, d'anar fent, de qui dia passa any empeny ... !

Altres partits volen enganyar els catalans amb les seves misèries i la seva incapacitat per defensar Catalunya.

Qui de veritat vulgui recuperar la Sobirania plena de Catalunya s'ha de posar a la feina ara mateix, ho ha de saber, ho ha de dir i ho ha de fer!

Qui es posi a caminar aquest camí no pot mirar enrere, qui s'entretingui o faci l'orni no val per això, per tant cap independentista l'ha de votar!

Salvador Molins (BIC-CA)

Cuina catalana, tothom a taula !

Amb aqueix lema s'engega la campanya promoguda per la Fundació Institut Català de la Cuina per optar a la declaració de la cuina catalana com a patrimoni cultural immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO.

El complex bancari-immobiliari, poder fàctic de l'economia i la política espanyoles

Excel.lent anàlisi del professor Navarro sobre les arrels profundes de la nostra crisi, d'arrels llunyanes.
El complex banca-immobiliàries a Espanya és comparable per la seva importància al complex militar-industrial dels EEUU, però molt menys productiu:

La especulación inmobiliaria 

LE MONDE: Ofensiva anti-ciència als Estats Units

Offensive anti-science aux Etats-Unis

En ces temps de primairesrépublicaines aux Etats-Unis, la pêche à l'électorat ultra-conservateur est ouverte. Et cela passe notamment par une guérilla teintée de motifs religieux contre la science et ceux qui la font. Même si les médias n'en parlent guère, le mouvement le plus important est le grand retour du créationnisme d'Etat. En ce début d'année 2012, pas moins de six projets de loi sont en cours d'examen dans quatre Etats (Indiana, Missouri, New Hampshire et Oklahoma), visant à proposer aux élèves des écoles publiques une vision alternative à l'évolution darwinienne. Pour se justifier, certains des promoteurs de ces textes n'y vont pas avec le dos de la cuiller. Ainsi, dans le New Hampshire, le Républicain Jerry Bergevina-t-il justifié son initiative en déclarant : "Je veux que soit présenté le portrait complet de l'évolution et des gens qui ont eu ces idées. C'est une vision du monde et elle est sans dieu. L'athéisme a été essayé dans divers pays, et ces sociétés ont été vraiment criminelles chez elles et à l'étranger. L'Union soviétique, Cuba, les nazis, la Chine aujourd'hui : ils ne respectent pas les droits de l'homme." "Nous devrions nous inquiéter de pareilles idées criminelles et de la manière dont nous les enseignons... Vous vous souvenez de Columbine, a-t-il ajouté en référence à la tuerie du lycée de Columbine (Colorado, 1999) au cours de laquelle deux jeunes hommes avaient tué treize personnes avant de se suicider ? Ces gens-là croyaient à l'évolution."
Tous les adversaires de l'évolution ne déploient pas, loin de là, des arguments aussi primaires, d'autant que, depuis une décision de la Cour suprême de 1987, il est anticonstitutionnel d'enseigner le créationnisme, considéré comme une vue religieuse. Pour contourner cet obstacle, Josh Brecheen, élu républicain de l'Oklahoma qui veut combattre "la religion de l'évolution", précise bien, dans le projet de loi qu'il a présenté dans son Etat, qu'il ne demande pas que le créationnisme (ou son avatar, l'"intelligent design") débarque dans les programmes scolaires. Son approche est plus subtile. Expliquant qu'il faut encourager "la réflexion critique, l'analyse logique et la discussion objective dans l'éducation"son texte vise innocemment, à "promouvoir un environnement de réflexion critique dans les écoles, incluant une critique scientifique de la théorie de l'évolution"...
On pourrait croire qu'il ne s'agit là que d'une nouvelle vague créationniste, comme il y en a eu de nombreuses depuis le fameux "procès du singe", en 1925, au cours duquel un enseignant, John Scopes, fut condamné pour avoir enseigné à ses élèves les grandes idées de l'évolution. En réalité, l'offensive actuelle dépasse la simple guéguerre contre Darwin. En effet, dans le projet de loi de Josh Brecheen, on peut lire que la "réflexion critique" dans les écoles vise "des théories scientifiques incluant, mais sans s'y limiter, l'évolution, l'origine de la vie, le réchauffement climatique et le clonage humain."
Ce n'est sans doute pas une grande surprise pour les climatologues que de voir la "traduction scolaire" de leur recherches prise pour cible par les "ultras" républicains. Il y a une certaine logique à ce que le négationnisme scientifique, qui fleurit de plus en plus ouvertement dans les rangs de la droite chrétienne, s'en prenne à d'autres domaines que l'évolution. Le phénomène gagne en ampleur comme on l'a vu avec la sortie anti-vaccination de l'ex-candidate à l'investiture républicaine Michele Bachmann il y a quelques mois, ou bien à travers les attaques incessantes contre les climatologues depuis le pseudo-Climategate de 2009. La dernière attaque en date est le fait d'un candidat toujours en lice, Rick Santorum, qui a déclaré début février que le réchauffement climatique était "un canular". Invité à un colloque sur l'énergie, Santorum, qui est un farouche partisan des énergies fossiles, a ainsi expliqué sa position : “En tant que créatures de Dieu, nous avons été mis sur cette Terre pour exercer notre domination sur elle, pour l'utiliser et la gérer avec sagesse, mais à notre bénéfice, pas à celui de la Terre."
L'ancien sénateur de Pennsylvanie a continué en affirmant que les travaux sur le changement climatique étaient "une parodie absolue de recherche scientifique, qui a été poussée par ceux qui, dans mon opinion, l'ont vue comme une occasion de créer une panique et pour le gouvernement la possibilité d'intervenir dans votre vie voire de la contrôler. (...) Pour ma part, je n'ai jamais cru à ce canular. Pour ma part, je comprends de la science qu'il y a cent facteurs qui influencent le climat. Suggérer qu'un facteur mineur dans lequel la part de l'homme n'est elle-même qu'un facteur mineur (les émissions humaines de gaz à effet de serre, NDLR) soit l'ingrédient déterminant qui provoque tout le mécanisme de réchauffement et de refroidissement climatiques est juste manifestement absurde."
Le passage du créationnisme à un négationnisme plus large de la science agrégeant, entre autres, les climatosceptiques (et leur lobbies) traduit deux choses : tout d'abord une méfiance croissante envers le monde de la recherche, dont les avancées entraînent un bouleversement de la vision du monde traditionnelle de la droite chrétienne américaine ; puis, à travers ces projets de loi sur l'éducation, un travail de sape de l'enseignement public, soit pour l'obliger à intégrer une vision religieuse du monde en général et des questions scientifiques en particulier, soit pour le "détricoter" en faveur du privé. C'est ce qu'explique la journaliste américaine Katherine Stewart (auteur d'un livre consacré à la bataille menée par la droite fondamentaliste pour noyauter l'école publique) dans un point de vue publié le 12 février par The Guardian. Elle y écrit notamment : "Les nouveaux négationnistes de la science semblent dire que si vous ne pouvez pas faire taire la science, vous devriez faire taire les écoles."
Pierre Barthélémy (@PasseurSciences sur Twitter)

EL MEU COMENTARI:

Si els Estats Units foren una democràcia més perfecta, potser em farien millor impressió, però amb fundamentalistes com aquests, que no tenen res a envejar als tal.libans, als aiatollahs i fins i tot als de l'Aràbia Saudi que neguen a les dones el dret a conduir vehicles, no podria viure-hi tranquil

Sense Carnaval

Dijous de Carnaval de 2012, un dia atipicament  trist i buit, on ens hem quedat  sense escoltar el pregó de Carnestoltes i sense que les criatures, mestres i famílies dels col·legis del sistema d’educació pública (“els de la pública”, com ens agrada anomenar-nos) ocupem carrers i places al nostre poble, com en molts altres del País Valencià.

El motiu? Els Consells Escolars de la pública han acordat, i el del meu centre amb el meu vot a favor, fer un boicot a aquesta activitat, i a d’altres, per evidenciar el malestar que les retallades que en la funció pública en general,  i en educació en particular, està portat a cap el govern del PP.

La política de balafiament i malversació, la corrupció dels governs del PP i, sobre tot, la voluntat de fer pagar el cost de la crisi als sectors socials més dèbils desmantellant el sistema de benestar aplicant retallades desproporcionades sobre la sanitat i l’educació no pot quedar sense resposta.

Malgrat que la resposta tinga una primera víctima que siguen els xiquets i xiquetes que es queden sense festa, malgrat que un dels efectes col·laterals de suspendre gran part de les activitats extraescolars siguen els professionals que en viuen d’elles (artistes, empreses de transport, granges-escola,…), pense que cal estar al costat de les protestes. Mostrar al govern que la societat en general no veu amb bons ulls la seua gestió i que el nostre bàndol són els treballadors i les treballadores de l’ensenyament, de la sanitat,… la nostra classe. I no la seua.

En acabar la reunió del Consell Escolar una mare es lamentava de com anava a costar d’explicar a la resta de pares i mares del centre el nostre vot a favor de la suspensió de les extraescolars. Ens va a costar, certament, explicar que tots junts anem a poder més que cedint a les divisions artificials que el govern busca amb la polèmica de l’enfrontament entre famílies i docents. La unitat en la protesta serà la nostra força.

Escòcia és la baula de la cadena de les independències que precedeix Catalunya. __ BIC 2142

Lideratges i mediocritats

Hèctor López Bofill

La determinació i la fermesa amb les quals el primer ministre escocès, Alex Salmond, i el seu govern del Partit Nacional estan conduint el procés de sobirania deixa encara més en evidència la desorientació i la ineficàcia de la classe política catalana i la seva manca de coratge a l'hora d'impulsar un gest d'emancipació.

Si normalment cal malfiar-se d'aquells que rebutgen traçar paral·lelismes entre qualsevol comunitat nacional que accedeix a la independència i Catalunya (i cal malfiar-se'n perquè normalment els apologetes de l'ordre sempre es dediquen a menystenir la comparació per evitar que les mateixes constants es puguin aplicar al nostre país), amb més motiu cal estar alerta davant d'aquells que busquin minimitzar l'impacte d'una probable independència d'Escòcia, tractant-se com es tracta d'un dels casos que presenten més afinitats amb nosaltres.

Estem parlant d'una nació que planteja un procés de secessió en un context democràtic, pacífic i que pertany a un territori integrat a la Unió Europea de manera que la solució que finalment s'adopti, que implicarà necessàriament les institucions del continent, serà perfectament projectable a d'altres nacions sense estat de l'Europa occidental. Val a dir que aquesta afirmació no resta invalidada pel fet que, des del mateix govern escocès, es prediqui que la irrupció del nou estat i la seva relació amb la Unió Europea no constituirà cap precedent per a d'altres territoris ja que aquesta posició, més que expressar un postulat jurídic, demostra l'habilitat política d'un govern que ja aspira a crear complicitats internacionals per assegurar el ple reconeixement de les seves aspiracions.

La comparació amb les vacil·lacions, les ambigüitats i la covardia que assetja el govern de la Generalitat encara esdevé més punyent si es remarquen les diferències sociològiques i econòmiques entre Escòcia i Catalunya, i això per fer palès que a priori el panorama hauria de ser més favorable a Catalunya. Aquí ja hi ha un suport encara més majoritari a votar “sí” en un referèndum d'independència que el que les enquestes detecten a Escòcia (malgrat que és allà on ja hi ha un referèndum convocat) i la discriminació econòmica que pateix Catalunya pel fet de pertànyer a Espanya i el dèficit fiscal són molt més asfixiants que els que suporta Escòcia en la seva integració en el Regne Unit. Amb moltes menys expectatives d'èxit de les que hi hauria a Catalunya i en un context més equilibrat econòmicament el govern d'Alex Salmond pren la iniciativa i posa damunt de la taula un full de ruta clar de ruptura amb Londres, mentre el govern d'Artur Mas dóna protagonisme als que volen destruir la realitat nacional catalana. Si Alex Salmond desafia el govern de Cameron i proclama que serà Escòcia la que decidirà les condicions del referèndum i el moment de la seva celebració, Artur Mas es llança als braços del Partit Popular per aprovar els pressupostos que certifiquen l'espoliació fiscal i per adoptar un reguitzell de mesures (tancament d'ambaixades, desmantellament del sector públic audiovisual català) dirigides a assegurar que el procés de sobirania no s'obri mai. El govern de Convergència i Unió acota el cap en cada exercici en el qual el quaranta per cent dels impostos pagats pels catalans van a Madrid i no tornen, s'estima més traslladar a la ciutadania de Catalunya el cost d'aprimar l'estat del benestar i l'increment de la pressió fiscal abans de plantar cara a Espanya, col·labora amb el govern de Rajoy per aprovar una reforma laboral que precaritza encara més els treballadors catalans i emmudeix davant de les decisions judicials destinades a posar fi a la immersió lingüística a les escoles. Això sí, cada vegada que es produeix una reunió a la Moncloa o que es passa per l'adreçador d'Alícia Sánchez-Camacho, fan sortir a la palestra un Jordi Pujol crepuscular que etziba que si no som independents anem cap a la residualitat però, veritablement, en aquests moments, ni Mas, ni Jordi Pujol, ni el govern de la Generalitat tenen cap pla ni fan cap passa clara a favor de la independència.

Repeteixo la dada amb més precisió: mentre les darreres enquestes assenyalen que a Escòcia hi ha un 44% de ciutadans que votarien a favor de la independència contra un 45% que votarien “no”, amb un procés de secessió engegat i un referèndum convocat, a Catalunya els últims estudis ja assenyalen que un 53,6% votaria que “sí” en una consulta sobre l'Estat propi (contra només un 32% que votaria “no”). Però aquí el missatge del President de la Generalitat i de la majoria que li dóna suport és sempre el de dissuadir la ciutadania d'obrir un conflicte polític amb Espanya. El líders, com Alex Salmond, es reconeixen perquè tenen la vocació de transformar la realitat d'acord amb els seus ideals, perquè són capaços d'engrescar la majoria necessària per legitimar el seu anhel de justícia, però Artur Mas i la federació que li dóna suport estan esdevenint un gran agent inhibidor (ara mateix el principal, atès que governen) de les ambicions nacionals que es reflecteixen en la nostra societat. Sempre es tracta de buscar excuses, de noves giragonses, abans la reforma de l'Estatut, ara el pacte fiscal, per no actuar amb valentia i decisió. I més val no al·legar que CiU no s'ha presentat mai a unes eleccions amb un projecte independentista per exonerar-los de culpa perquè, deixant de banda que al 2010 sí que s'insinuava una aposta pel “dret de decidir” (cosa que significa exactament el contrari de pactar amb el PP), justament la capacitat de lideratge i el carisma es demostren assumint el projecte polític que les circumstàncies històriques reclamen. I ja queda clar que mentre uns aposten per la llibertat els altres es resignen a fer la viu-viu.

Hèctor López Bofill (Solidaritat Catalana per la Independència

---------------------

Catalans: No us mameu el dit! Independència o decadència ... què voleu?

Com si fos una acta de l'assemblea de la tancada de l'Institut Martí Franquès...

Vet aquí una descripció del que va succeir la tarda nit del dimarts 14 de febrer a l’Institut Martí Franquès de Tarragona. Aquesta pretén ser una descripció i una enumeració d’algunes de les coses que es van parlar i acordar, que intentarà ser el màxim d’objectiva possible. Feina quasi impossible… Intentem-ho!
(Continua)

G.Jarvis guanya la primera King of the Motos

L'anglès Graham Jarvis (Husaberg) ha estat el guanyador de la primera King of the Motos disputada al desert de Lucern Valley, als EUA.
La prova va comptar amb la presència de 21 pilots dels que només van acabar la cursa 6. La marca sueca va completar una bona jornada amb el segon lloc del seu pilot americà Kyle Redmon.
A banda del vídeo que acompanya aquest apunt tambe'podeu veure el reportatge fotogràfic de la revista Dirt Rider
Font: Husaberg. (Traducció automàtica al català i versió original)
Vídeo: In Motion MX 

 

CAP A PONENT: CÉLLECS I SANT MATEU 12.02.2012

Per Joan Lladó

Començant amb el propòsit de pujar cap a Céllecs, avui hem acabat arrodonint una altra gran matinal de bicicleta. L'acabem tot baixant el Camí de les Aigües de Premià de Dalt.

Tots plegats hem restat convençuts que cal canviar d'aires per no ser preses de la monotonia i, cal dir més: encara no hem trepitjat tots els racons que ens amaga la nostra estimada comarca i els seus entorns. Som-hi.


Paginador



Accés de l'autor

Formulari d'accés de l'autor



Cercador per paraules

Cercador per paraules

Blocs recomanats

De casa estant. Marta Insa

Marta Insa

De casa estant. Marta Insa

Reformes per la qualitat democràtica

Joan-Carles Ortega i Berenguer

Anotacions rizomàtiques

Joan-Carles Ortega i Berenguer

CATEGORIES DE POLEMISTES (Els Rastres del Sentit)

Oriol Vidal-Aparicio

ELECCIONS PRESIDENCIALS ALS ESTATS UNITS

Oriol Vidal-Aparicio

Entrevista

Els blocs per llistat alfabètic

Amb aquest cerca pots accedir als blocs mitjançant la lletra inicial. Si ho vols, pots veure el llistat de tots els blocs clicant a '[Tots]'.