La ponència parlamentària que havia de redactar una llei electoral s'ha dissolt, com la pols ho fa dins de l'aigua, deixant-li un pòsit tèrbol, embrutidor. Sabíem, sabien, que era una farsa, un espectacle grollerament infantil destinat a ocupar els titulars de diaris i televisions uns quant dies per tal d'apaigavar el desencant social i crear la il·lusió efímera que els partits polítics tenien la voluntat de regenerar un sistema envellit, caduc, de representació democràtica.
Els grups polítics sabien d'antuvi que no hi hauria acord, que , amb la proximitat de les eleccions nacionals , els seus interessos de partit (o sigui, òbviament i natural "partidistes") , no permetien instaurar un sistema que els restés possibiltats de sumar o mantenir escons. Tots aspiraven a millorar llurs expectatives i cap d'ells no creia que aquest desig fos secundat al seu favor per l'adversari.